Apunts

Una reflexión sobre los Observatorios Culturales


WebinarsLaNau. Centre Cultural La Nau
 

Observatorios culturales en las universidades públicas del siglo XXI

Martes, 24 de mayo de 2022, a les 18 horas.

Organizado por el Observatori Cultural de la Universitat de València, os compartimos el vídeo de la sesión

Polítiques culturals, entre l’evidència empírica i el poder de les idees


Cultura Trends | E. Belfiore
 

L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper?

Populisme cultural d’esquerres: és possible un nou paradigma cultural a Espanya?


Cultural Trends | J. A. Rubio-Arostegui i J. Rius-Ulldemolins
 

La relació entre populisme i cultura ha sigut objecte de molts debats acadèmics en la darrera dècada, sobretot en el que respecta a la llibertat d’expressió i els drets de les minories, per la qual cosa s’han centrat – a Europa – en el populisme de dretes.

Els Podcasts d’Interarts: Dr. Roch i Juana Escudero


Estrenem dos nous episodis de “Els Podcasts d'Interarts”.
 

Estudi d'impacte de la Covid-19 en espais, companyies i productores escèniques


FaetedaRedescena | Teknecultura
 

El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

Avaluació dels objectius de les polítiques culturals en el cas de la dansa


The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

L’impacte de les biblioteques públiques des de l’òptica ciutadana


Roskilde Bibliotekerne
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

L'anuari de la SGAE detalla la caiguda del 50% de l'activitat escènica, musical i cinematogràfica


ACN Madrid | 19 octubre 2021
 

La cultura va perdre el 70% d'espectadors el 2020: les xifres de la davallada pandèmica
 

Els principals sectors de les arts escèniques, musicals i audiovisuals van registrar l’any 2020, marcat per la pandèmia, un "descens brusc" en les seves xifres, que oscil·len entre una caiguda fins a la meitat d’oferta i al voltant d’un 70% menys d’espectadors en relació amb el 2019, segons recull l’Anuari SGAE.

De sismes i erupcions: apunts de geologia cultural


L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2020: les administracions no aproven


CoNCA
 

Com ve sent costum des de l’any 2010, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat el seu “Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2020” marcat, aquest any, per la pandèmia de la Covid-19 que ha agreujat la difícil situació estructural del medi cultural, on les organitzacions petites i mitjanes, que configuren el gruix de l’ecosistema cultural català, són les que més han patit les seves conseqüències. Una situació anòmala que tanca l’any amb un 20% de les persones treballadores de la cultura sense feina.