Interacció

The Journal of Arts Management, Law, and Society | M. J. Barrio-Tellado i L. C. Herrero-Prieto
 

Comparat amb altres àmbits culturals, el sector de la dansa ha rebut escassa atenció per part de la literatura econòmica. Des d’aquesta perspectiva, la dansa reflecteix moltes característiques inherents a les arts escèniques, com ara el caràcter intensiu del treball de producció o una estructura de costos que evidencia pocs augments en la productivitat, situació que l’obliga a dependre del finançament públic.

Per respondre a la manca d’estudis en la matèria, l’article que us portem avui, “Evaluating a Cultural Policy in the Dance Sector. Does Efficiency Always Mean Achieving Goals?” se centra en l’avaluació dels resultats de les polítiques culturals en la promoció del sector de la dansa. Els autors parteixen del cas del circuit “Danza a escena”, de l’INAEM, els objectius del qual són augmentar el nombre d’espectacles de dansa, fomentar la creació en diversos llenguatges, així com augmentar el nombre d’espectadors i crear nous públics de la dansa.

La finalitat concreta d’aquest treball és mesurar com contribueixen els agents implicats en aquest programa (sales i companyies de dansa) a complir els objectius fixats pel govern en el programa de promoció de sector. L’interès de l’article radica en el fet que s’avaluen totes les parts implicades en una política cultural concreta, en aquest cas les companyies de dansa com a creadores, les sales com a espais d’exhibició i els responsables del disseny de les polítiques de suport al sector.
 
 

TRAMA de Roser López Espinosa, espectacle inclòs al programa Danza a Escena | roserlopez.com
 
 

El cos de l’article es divideix en dos blocs. El primer fa una breu revisió a altres estudis que aborden l’eficiència i la productivitat a les arts escèniques. El segon bloc fa referència a l’aplicació empírica, descrivint, primerament, el disseny institucional d’un programa públic de suport a la dansa i les seves característiques, en aquest cas, el programa “Danza a escena”.

Tot seguit, s’exposa l’enfocament metodològic aplicat i l’estratègia analítica d’avaluació de l’eficiència per a cadascun dels actors. Trobem entre les variables aspectes com el finançament atorgat pel programa “Danza a escena” a les companyies i a les sales, la seva capacitat, el nombre d’espectadors o els diferents gèneres que han sigut programats, entre d’altres.

Segons les conclusions de l’estudi, els teatres més eficients són els que ofereixen una programació més curta i menys diversa, mentre que les companyies amb millors resultats (en termes d'èxit de públic) són les especialitzades en dansa per a infants i en nous formats, i que posen en escena un nombre inferior d’obres amb muntatges més senzills.

Aquests resultats contradiuen els objectius del Ministeri de Cultura, especialment en aquells punts del programa relacionats amb el foment de la producció i la diversitat dels espectacles de dansa, i demostren que l’eficàcia dels sistemes de subvencions estandarditzades – no escalonades o discriminatòries, segons el tipus de producció – és limitada.

Els autors recalquen que aquest fet evidencia, d’una banda, la conveniència d'avaluar els programes de suport a la promoció cultural mesurant l'actuació dels diferents agents implicats, i de l’altra, la necessitat d'avaluar l'eficiència d’aquests programes tenint en compte en quina mesura s'han complert els objectius per als quals van ser dissenyats.

Podeu sol·licitar-ne una còpia al Centre d’Informació i Documentació (CIDOC) a través del correu electrònic cidoc@diba.cat ó el Servei de consulta bibliogràfica en línia.

Cita bibliogràfica:
 

Del Barrio-Tellado, M. J. i Herrero-Prieto, L. C. (2021). Evaluating a Cultural Policy in the Dance Sector. Does Efficiency Always Mean Achieving Goals?. The Journal of Arts Management, Law, and Society, 51(4), 207-223. DOI: 10.1080/10632921.2021.1890656

_____________________________________________________________________