Apunts

Technology and Digital Initiatives: Casos pràctics per a museus


Juilee Decker (ed.) | Rowman & Littlefield
 

Aplicacions, podcasts, llocs web... la tecnologia té avui un rol fonamental com a mitjà de comunicació amb els visitants dels museus i per millorar substancialment el format i el contingut dels programes educatius i l’accés obert a col·leccions d’arreu del món.

«Technology and Digital Initiatives: Innovative Approaches for Museums» repassa deu estudis de casos sobre l'ús de tecnologies per part dels promotors de projectes dels museus, l’ús que en fan els usuaris i el seu impacte com a element d’innovació.

Avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música

CoNCA

Més transparència en la gestió i una major cooperació amb l’Auditori i el Liceu és la recepta aportada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) en l’informe d’avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música que acaba de publicar-se i que analitza l’activitat de la institució entre 2013 i 2016.

Principals pràctiques, àmbits i referents hispanoparlants de la ‘nova sociologia de les arts’

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).

Tuit de la setmana

Els actors culturals portem 30 anys "sotmesos" al relat de la instrumentalització econòmica @jordipascual21

FlowMachines, la màquina que imita Lennon i McCartney

Aquesta és la primera cançó creada mitjançant la intel·ligència artificial segons l’estil dels Beatles. Es diu «Daddy’s car» i forma part de Flow Machines, un sistema d’algoritmes que crea música a partir d’una gran base de dades amb milers de cançons d’estils diferents. Els científics del SONY CSL Research Lab són els responsables del projecte, que té previst el llançament d’un disc sencer en breu. 

La setmana a Facebook: museus, públics, dones, ciència, música, periodisme, art, smart cities, ciència ciutadana, sociologia

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc - 2016

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La indústria de desenvolupament de videojocs a Catalunya es compon en l'actualitat d’un total de 120 empreses, que representen el 25 % del teixit industrial de l’Estat, el 38% de l'ocupació i el 42% de la facturació total. Es tracta d'un dels dos pols industrials més importants amb la Comunitat de Madrid, que també concentra un nombre igual d'empreses. Segueixen, a certa distància, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.

Ciència i cultura: restablim la connexió. 18 al 20 d’octubre de 2017

Enguany Interacció 2017 té com a nucli les relacions entre cultura i ciència, tot entenent que aquests lligams són indestriables des del moment en què les incorporacions conceptuals de la ciència formen part de la nostra cultura i de la manera amb què veiem i interpretem el món. El plantejament d’aquesta edició partirà d’una visió especialment centrada en el món local i en les irradiacions europees, sobretot occitanes i euroregionals, ja que Barcelona comparteix espai i vinculacions amb ciutats tan importants des del punt de vista de la recerca i la investigació com Tolosa del Llenguadoc i Montpeller.

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

Màgia, ciència i art de la mà, des de Méliès

Carlos Zúmer | Jot Down

Els avenços tecnològics no només miren cap al futur, sinó que també intervenen per retrobar la màgia del passat. Inspirat per la primera projecció dels germans Lumière, George Méliès va desenvolupar en 1895 el seu propi cinematògraf per crear films que, per primera vegada, contaven històries amb cert grau de desenvolupament.