Apunts

Culture Statistics 2016. El sector cultural en xifres segons Eurostat

Eurostat | Publications Office of the European Union

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de «Culture Statistics» publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.
 

Busquem professionals amb talent que vulguin conèixer i participar en el disseny d’una producció real

CREACIÓ KM.0
Jornades de treball per a professionals de la creació i la gestió

Són quatre jornades d’orientació professional en l’àmbit de la producció-creació, comunicació-màrqueting, explotació-distribució, i legalitat (límits i oportunitats) per a emprenedors culturals.

El caràcter de les jornades serà dinàmic i molt pràctic: es treballarà en grups reduïts que desenvoluparan un projecte de nova creació. Aquests grups seran dirigits per tres professionals dels àmbits de la producció, la comunicació i la legalitat.

Penser le jeu : les industries culturelles face au jeu

Brougère, Gilles [ed.]  (2015) | Nouveau Monde

Aquest llibre recull una sèrie de reflexions que destaquen l’impacte que el desenvolupament dels videojocs té en la indústria cultural contemporània, amb l’objectiu de respondre com aquests la modifiquen a través de la digitalització, i com la indústria cultural els transforma de tornada en una relació de reciprocitat.

Observatoris? Laboratoris?

Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).

Aproximación a la relación de la cultura y la pobreza

Observatorio Vasco de la Cultura 

La cultura és un agent transformador decisiu en la superació o la reproducció de les desigualtats socials, les quals sovint es fonamenten en determinants estructurals arrelats a un territori. L’informe elaborat per l’Observatorio Vasco de la Cultura posa de manifest aquest fet, fent una aproximació teòrica i aportant dades sobre el conjunt de l’Estat espanyol i la comunitat autònoma d’Euskadi.

Richard Gerver: "Les habilitats que busquen les empreses les tenen els nens"

Entrevista de Laia Corbella publicat a Via Empresa el 8 de novembre del 2016.

 Fes clic aquí per veure l’article original

Convertit en un dels assessors més sol·licitats per governs i institucions, l'exprofessor britànic aposta per l'art i la cultura com a motor de transformació de les empreses

Richard Gerver (Londres, 1969), com Ken Robinson, és un gran orador. El seu gran èxit va ser convertir la Grange Primary School, un dels pitjors col·legis de la Gran Bretanya, en un dels centres més creatius i innovadors del món, fet que li va atorgar el títol de Millor Director en els British National Teaching Awards. Des de llavors, Gerver s'ha convertit en un dels pensadors educatius més sol·licitats per governs i institucions que aposten per un model on la creativitat i la innovació són el motor per sobreviure.

Tuit de la setmana

de presentador de un reality a presidente de ee.uu, ni adorno hubiera podido predecir las peores derivas de la industria cultural @sirjaron

Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves

CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i la Direcció General de la Joventut han organitzat la jornada «Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves» amb l’objectiu de presentar l’estudi «La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015», realitzat pels professors Antonio Ariño i Ramón Llopis de la Universitat de València, i crear debat entre els professionals del sector cultural i de la joventut i reflexionar sobre les necessitats d’intervenció en les polítiques culturals adreçades a joves.

Eleccions nord-americanes: implicacions polítiques i culturals per a Europa

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Revista Galde nº15: Cultura y crisis. Paisajes tres la tormenta

Revista Galde

L’últim número de la revista Galde es fa ressò de la situació de la cultura «després de la tempesta» de la crisi en un monogràfic que estudia aspectes com la mercantilització de la cultura, de les desigualtats d’accés o les noves possibilitats que ofereix el món digital. Hi trobem una extensa entrevista amb l’expert Enrique Bustamante i articles de Jaron Rowan, Eduard Miralles, o María Ptqk, entre d’altres, que aborden aquestes qüestions.

Bustamante respon a qüestions clau per entendre la situació actual del sector i com es podria revertir. Assenyala al procés economicista dut a terme en les esferes autonòmiques i locals, a la mercantilització neoliberal de la cultura – que mesura el seu impacte en termes de facturació – i a una política clientelar i corrupta, del fet que no hi hagi hagut un clar suport ciutadà a la cultura (com sí hi ha hagut, per exemple, «marees» per la sanitat o l’ensenyament) i a que la cultura hagi perdut les «seves senyes d’identitat: la diversitat, igualtat en l’accés, el suport a la creació i la participació social».