Interacció

CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i la Direcció General de la Joventut han organitzat la jornada «Repensar la cultura. Com afavorir la participació cultural de les persones joves» amb l’objectiu de presentar l’estudi «La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015», realitzat pels professors Antonio Ariño i Ramón Llopis de la Universitat de València, i crear debat entre els professionals del sector cultural i de la joventut i reflexionar sobre les necessitats d’intervenció en les polítiques culturals adreçades a joves.

Un dels aspectes més importants que es desprèn d’aquest estudi és la importància de la penetració de les TIC en les pràctiques culturals dels joves (de 14 a 30 anys) i, per tant, la necessitat de comptar amb aquest canvi de paradigma en el desenvolupament de programes culturals i de participació juvenil. Aquesta transformació profunda pel que fa als mitjans d’accés o a la capacitat individual de selecció de continguts expliquen com connectar-se a Internet, escoltar música, veure pel·lícules en línia o descarregar-les i jugar a videojocs són pràctiques destacadament juvenils. En referència a les TIC, el professor Ariño afirma que hauríem d’anar més enllà de la definició tradicional per passar a parlar de les «TICO», les tecnologies d’informació, comunicació i organització, en tant que en els darrers temps aquestes han canviat les nostres formes d’organització temporal i social i, per tant, els nostres hàbits quotidians.

Pel que fa a la concepció d’allò que és «cultura», no hi ha avui un gran canvi entre allò que pensen els adults i les persones joves tot i que aquests tenen una visió més oberta d’allò que entenen com activitats culturals, incloent aspectes com la identitat, els costums i la cultura popular i, fins i tot, considerant altres activitats de tipus ecològic, gastronòmic o patrimonial.

La incidència de la crisi ha provocat, especialment a partir de 2012, una dràstica reducció de l’assistència a les pràctiques més oneroses i, mentre que en 2006 el factor principal que explica la baixa participació és l’absència d’interès, en 2014 la raó principal és el preu d’accés. En aquest context, el paper d’Internet esdevé fonamental com a eina per accedir a continguts de tipus gratuït.

D’altra banda, una de les principals mancances constatades en l’estudi és que, de nou i com reconeixen els autors, no inclou les pràctiques culturals dels joves provinents de les classes més baixes així com la realitat multicultural del territori, grups socials que entenen la cultura de formes molt diverses i certament allunyades de la segmentació realitzada per les institucions. Els experts apunten a que el repte ara es troba en fer això possible, en tenir en compte les diferències de tipus cultural i en vincular uns sistemes educatius que trenquin les diferencies socials.

La jornada ha seguit amb la taula rodona «obstacles i incentius per a la participació cultural de la joventut», on els participants han fet una diagnosi de l’estat actual i han criticat que no s’incloguin aquelles iniciatives que emanen de la societat, quedant als marges de l’activitat institucional i de l’assignació de recursos. Amb tot, s’ha fet palesa la dificultat que ocasionaria la integració d’aquestes experiències i les seves dinàmiques en l’àmbit de l’administració, degut a la seva «visió paternalista» i a una possible institucionalització d’aquests àmbits.

Seguint aquesta línia, s’ha presentat una segona taula rodona amb la finalitat de convenir «com estimular la inclusió de les diferents persones joves en la participació cultural» en la qual s’han proposat com experiències d’èxit la creació de «laboratoris ciutadans», espais oberts a la participació i a la producció de la ciutadania, amb les condicions necessàries per a l’experimentació que propicien el treball en grup i la comunicació entre els participants.

Les conclusions dels participants apunten que cal que les institucions observin més les accions que neixen de la societat, i que ja funcionen, i dirigir les seves iniciatives a  recolzar aquests projectes, així com deixar d’actuar de manera top-down, considerant que es demana contínuament als ciutadans adaptar-se a les institucions i que això no ocorre pas en l’altra direcció.

Podeu consultar informació sobre els participants de la jornada al següent enllaç i accedir a l’informe complet en els següents enllaços:
 

PDF Informe: La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015

HTML  Informe: La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris