Apunts

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la cultura

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Aportacions en cultura de l’Estat a Catalunya 2011-2014

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Sustainable models for shared culture. Case studies and policy issues

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus

Carol A. Scott | Ashgate   Rachel Madan | Museumsetc

Us presentem dos llibres que aporten reflexions teòriques i consells pràctics per implementar els conceptes de valor públic i de sostenibilitat en la gestió integral dels museus: «Museums and public value. Creating sustainable futures» editat per Carol A. Scott i  «Sustainable museums. Strategies for the 21st century», de Rachel Madan, fundadora de la consultora Geener Museums, que ha treballat amb criteris de sostenibilitat als principals museus anglosaxos. Per a Madan moltes organitzacions i professionals contemplen la sostenibilitat de manera estàtica i això ha impedit que s’hagi incorporat en els nostres valors socials amb més contundència.

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

¿Què programen els espais escènics públics?

Fco. Javier Gómez González | Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad de Valladolid

Les dificultats econòmiques creixents i la reducció dràstica de recursos públics destinats a la producció, gira i difusió d’espectacles en viu introdueixen noves pautes per a la comercialització i exhibició d’espectacles, una situació que podria alterar els criteris que condicionen el disseny de les programacions escèniques i musicals. És una de les conclusions a les quals arriba el «Mapa de programación de espacios escénicos asociados», elaborat per la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública, que descriu i analitza les característiques i tipologia dels espectacles programats en els 118 espais escènics associats. L’estudi centra la seva atenció en aspectes com el gènere d’adscripció de l’espectacle, el número de funcions o la procedència de les companyies, entre d’altres qüestions.

Inspiring Creativity. Promoting Culture and Creative Industries across Europe

INTERact ׀ EENC

Informe que proporciona una panoràmica del paper que hi juguen les industries culturals i creatives (ICC) en l’àmbit de la Cooperació Territorial Europea (CTE)  i aporta un recull d’experiències de suport a les ICC en el marc dels programes europeus. Hi podeu trobar informació sobre les principals tendències en matèria d’ICC a Europa i Fonds Estructurals Europeus, una anàlisi dels principals projectes d’ICC i de les activitats més freqüents en CTE, així com estadístiques i exemples dels projectes de cooperació més reeixits. 

Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas y promoción

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

Ciudades creativas. Espacio público y cultura en acción

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

Programa Cultura 2013 Ajudes a artistes europeus per anar a Austràlia i Canadà

La ‘European Media Art Network’ (EMAN), juntament amb l’Institut Goethe i altres socis d’Australia i Canadà, han desenvolupat un projecte en el marc del Programa de Cultura 2013 que té per objectiu proveir d’allotjament a artistes europeus a Austràlia i Canadà, i a artistes australians i canadencs a Europa (Anglaterra, Alemanya, França i Holanda). L’allotjament és pel període 2014 – 2015. Han de ser artistes en actiu (no estudiants), de qualsevol edat, i de les arts audiovisuals o digitals: Internet i ordinadors, productors, tècnics de so, vídeo, etc.