Interacció

Fco. Javier Gómez González | Departamento de Sociología y Trabajo Social de la Universidad de Valladolid

Les dificultats econòmiques creixents i la reducció dràstica de recursos públics destinats a la producció, gira i difusió d’espectacles en viu introdueixen noves pautes per a la comercialització i exhibició d’espectacles, una situació que podria alterar els criteris que condicionen el disseny de les programacions escèniques i musicals. És una de les conclusions a les quals arriba el «Mapa de programación de espacios escénicos asociados», elaborat per la Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública, que descriu i analitza les característiques i tipologia dels espectacles programats en els 118 espais escènics associats. L’estudi centra la seva atenció en aspectes com el gènere d’adscripció de l’espectacle, el número de funcions o la procedència de les companyies, entre d’altres qüestions.

Segons els autors de l’estudi, realitzat en col·laboració amb el Departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat de Valladolid, sota la direcció de Javier Gómez González, les característiques intrínseques de les programacions són una variable fonamental  per valorar si l’oferta pública d’arts escèniques i musicals és diferent de la que ofereix la iniciativa privada i si respon a les preferències dels públics, a les estratègies de política cultural, als pressupostos o determinats criteris artístics. I segons els mateixos autors, aquest aspecte encara no s’havia analitzat de manera rigorosa. Amb aquesta informació es vol determinar si la programació pública compleix els requeriments d’equilibri i representativitat que li són propis i s’ajusta als objectius que es consideren legítims per als espais escènics públics.

El Mapa, que neix amb vocació de continuïtat, conclou que l’oferta pública interactua constantment amb la iniciativa privada, amb la qual estableix  relacions de substitució o complementarietat. Així mateix, els gestors intenten regular aquestes relacions per evitar duplicitat d’oferta i dinàmiques de competència. Els autors assenyalen que aquesta relació és molt complexa i genera molts debats i expliquen l’existència de dues lògiques de programació dins els teatres públics:

1. En els espais escènics públics que s’ubiquen en municipis petits o mitjans on la presència de teatres privats és nul·la o molt reduïda, la lògica de la programació és generalista i eclèctica i inclou una gamma molt variada de tipologia de gèneres i d’espectacles per intentar cobrir les demandes de tot l’entorn social.
2. En canvi, els espais que compten amb competència d’altres teatres públics i privats opten per programacions més especialitzades, tant en tipologia d’espectacles com de gèneres. Aquests espais programen espectacles i gèneres menys presents, arriscats, minoritaris o innovadors i propostes de qualitat que si no les oferta els sector públic, no es programarien.

Segons els autors, aquest model seria un esquema ideal, tot i que alguns espais escènics se’n distancien ja que també s’hi troben programacions generalistes en localitats grans i programacions molt especialitzades en localitats petites, tot i que aquesta última casuística és menys freqüent. 

PDF   Mapa de programación de espacios escénicos asociados: estudio completo

PDF   Resumen del Mapa de programación

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris