Interacció

L’absència de la paraula Cultura a les noves Comissions de la Unió Europea fa saltar totes les alarmes. Clarament, aquest fet és resultat d’una redistribució i reestructuració de les Comissions, on ja no es veu necessari incloure la paraula Cultura en cap dels noms de les Comissions. Segons l’article ‘Culture: nowhere or everywhere?’ de KEA, es discuteix el nou paper que desenvolupa la Cultura, el qual tindrà un caràcter molt més transversal. Per tant passarà de ser una figura amb una denominació concreta a tenir una presència difuminada, distribuïda en múltiples Comissions. Aquest fet provoca que l’àmbit de la Cultura no esdevingui un valor com a tal, ja que no és mereixedor ni d’una Comissió, sinó que serà usat com a eina per tal d’impulsar altres polítiques on la Cultura pot fer servei. És a dir, la Cultura passa a estar al servei de les demés, instrumentalitzant-la. Un fet que ho demostra és l'interès per impulsar aspectes com ara la innovació i les noves tecnologies. És per aquest motiu que es cerca donar suport a indústries creatives com catalitzadores per a la innovació. Fixem-nos en que no s’anomenen indústries culturals sinó indústries creatives, elidint intencionadament el concepte cultural.

Els dos pols d’atracció més importants de cara al futur de la Cultura son la innovació i la internacionalització. Per aquests dos conceptes serà pels quals la Cultura haurà de treballar, proporcionant un suport transversal a la resta de Comissions. 
 

Esquema sobre la presència de la cultura a les noves Comissions Europees
 

Així doncs, segons l’esquema es pot apreciar com la cultura passa a ser un concepte que permea les altres àrees d’interès per la Unió Europea.
 

Seguint la línia propositiva de l’article ‘Next European Comission: a pursuit of synergies for culture in the Digital Age’ , la qüestió fonamental és entendre que les polítiques culturals europees van en la direcció de fer-ne de la cultura un instrumental que estigui present a totes les altres àrees d’intervenció. Ja no hi ha una Comissió dedicada a la Cultura en concret perquè la cultura passa a ser a tot arreu. Però en aquest arreu es pot caure en el parany de fer desaparèixer la Cultura i que aquesta finalment no estigui enlloc. Però en teoria aquesta no és la voluntat de les Comissions, sinó fer que la relació entre aquestes sigui prou fluida com per a crear polítiques que tinguin com a denominador comú el caràcter cultural.
 

Així doncs, sembla que la cultura pugui servir per a tot: per a millora les pràctiques en el llegat; per a fomentar les relacions interculturals; per posar accent en la diversitat; per a fomentar les innovacions tecnològiques, etc. Talment, la cultura es pot entendre des de molts punts de vista possibles, fet que permet la seva adaptabilitat a molts escenaris, però per se la Cultura també té un valor intrínsec i per això fins ara ha merescut una Comissió i un espai especialment per a ella. Amb el canvi de nom de les Comissions de la Unió Europea podem veure com l’estratègia és una altra. En aquest cas, la Cultura s’entén des d’un perspectiva aplicable a d’altres àrees d’interès, és a dir com a mer instrument per tal d’impulsar els interessos d’altres àrees d’actuació. Aquest canvi és justificat amb la intenció de crear unes relacions més innovadores i fluides, per tal d’aconseguir una Europa més inclusiva i diversa. 
 

Així doncs, el pla que té Europa per la Cultura és el de trobar sinergies en altres àmbits, sobretot en els digitals, per tal d’aconseguir una política cultural que promogui la diversitat i la inclusió. Una política cultural que necessita d’una coordinació i cooperació entre totes les Comissions per tal de que les sinergies siguin efectives. La Cultura per tant esdevé un catalitzador del canvi de les relacions que es duran a terme entre les Comissions. La qüestió que sorgeix arran de totes aquestes propostes és la següent: amb la visió difuminada de la cultura podem estar davant de la desaparició definitiva del valor intrínsec de la cultura?


 

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentari