Apunts

Edició especial, una dècada dels Gaudí

Aquest proper diumenge 28 de gener podrem veure la Gala dels Premis Gaudí organitzada cada any per l’Acadèmia del Cinema Català. En aquesta desena edició hi ha 30 pel·lícules que competeixen pels premis; d’aquestes, 12 estan dirigides per dones, el que correspon a un 40%. Bona notícia, el cinema català camina cap a la paritat!

Com gestionar temes ètics als museus? Guia pràctica

Gary Edson | Routledge

El caos arriba quan no existeixen mecanismes per controlar els conflictes d’interessos, els malentesos o les qüestions ètiques. Aquestes últimes són una peça clau que queda integrada en totes les activitats dels museus. L’ètica dels museus no constitueix una teoria tancada i fixa, però si que es conforma con un conjunt de principis que intenten desgranar quin és el comportament adequat en aquest equipament.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2017

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 174,6 milers de persones en el quart trimestre del 2017, xifra que es tradueix en una variació interanual del 8,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 8,6% en el cas dels homes i un 8% en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada puja un 2,8% i la no assalariada puja un 18,7%. El sector cultural aplega el 5,3% de la població ocupada a Catalunya.

La precarietat laboral: un model endèmic que es consolida

Juan Vicente Aliaga i Carmen Navarrete [eds.] | Tierra de Nadie Ediciones

Recull de textos nascuts al seminari organitzat pel grup d’investigació 'Espacio Urbano y Tecnologías de Género' de la Universitat de València en relació a la pràctica artística en temps de precarietat. Reflexiona al voltant del mercat laboral dels artistes en relació amb el sistema econòmic capitalista i la mercantilització de la vida que suposa. El precariat fa referència, doncs, a la unió del precari i el proletariat.

Legitimar l’accessibilitat a la cultura

Bertrand Allamel | Libréchange

Què és culturalment correcte? A grans trets, seria aquella cultura fomentada per les administracions públiques, que deixa fora de joc justament el que considera culturalment incorrecte. És lògic per tant, finançar entre tots, les accions culturals que finalment aprofiten només uns pocs?

Centralitat de les polítiques culturals en el desenvolupament local

Foro Cultura y Medio Rural | Encuentro Cultura y Ciudadanía

La diversitat del medi rural obliga a apropar-se al seu desenvolupament cultural partint del reconeixement de la ruralitat com una categoria cultural en si mateixa. La capacitat relacional del fet cultural ha d’aprofitar-se en la concepció de les estratègies públiques en cultura, i cal que les polítiques siguin vertebrades des de la interseccionalitat.

Transformació continua, la gran revolució sociocultural

Antonio Ariño Villarroya i Ramón Llopis Goig | Fundació SGAE

El llibre repassa com la gran revolució sociocultural del segle XXI ha impactat en els interessos i pràctiques culturals, especialment degut a l’embat de la comunicació mòbil. Es tracta d’un estudi des de la perspectiva de la sociologia, que conté molta informació estadística amb l’objectiu de realitzar una anàlisi sistemàtica de les pràctiques i interessos culturals als últims 15 anys a Espanya; basat centralment en les Enquestes d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. L’estudi constata un “procés d’ampliació de les audiències en totes les pràctiques de les que es té informació”, però aquesta ampliació s’associa a una persistent estabilitat en l’estructura de penetració d’aquestes.

Debats i reptes entorn la diversitat i les indústries culturals

Emili Prado (Direcció) | Quaderns del CAC

El número 43 dels Quaderns del Consell de l’Audiovisual de Catalunya està dedicat a la diversitat en les indústries culturals. Com destaca l’informe en la seva presentació, la diversitat cultural és un tema recurrent del moment pel que fa a la planificació de polítiques públiques. Tot i això, “no hi ha consens sobre l’orientació d’aquestes polítiques perquè, al marge dels principis generals compartits, hi ha molts conflictes d’interès entre els diferents actors implicats en les indústries culturals i de comunicació”.

Converses amb l'art

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.

La mediació cultural en família

Dir. Anne Jonchery i Sophie Biraud | La documentation Française

Com visitem un museu, o més ben dit, amb qui; ens pot condicionar l’experiència i l’aprenentatge que fem de la visita. La socialització i la mediació dels espais patrimonials, dels museus i els centres culturals, és en molts casos encara; un àmbit a potenciar. Tot i que cada vegada són més els espais que compten amb alguna proposta regular d’activitats familiars, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la mediació cultural. Sobretot, fora l’àmbit acadèmic des del temps d’oci i l’entorn familiar.