Apunts

Governar per a la cultura. Una proposta per a implementar una política cultural local

Centrar la cultura com a espai de l’acció municipal. Presentem aquest manual de la Fundació Nexe per la implementació d'una política cultural local.

Aquesa praxis de José Martínez Tormo, membre d'interacció, pretén donar algunes pautes per al disseny d’una política cultural en l’àmbit local. Ofereix un seguit d’orientacions pel desenvolupament d’una política cultural local i el seu procés de construcció. Està destinat a càrrecs públics o a personal encarregat de desenvolupar les polítiques municipals en matèria de cultura i tracta d’oferir una proposta senzilla, clara i útil per al disseny, la implementació i l’avaluació d’una política cultural en l’àmbit local, a més de donar algunes orientacions per a l’establiment de prioritats de caràcter ideològic respecte a la cultura com a pota fonamental del desenvolupament local.

La Diputació de Barcelona aprova 11 milions d’euros en ajuts per a la millora i manteniment dels equipaments culturals públics

El Ple de la corporació ha aprovat aquest dijous la convocatòria d’ajuts per a que ajuntaments i entitats municipals descentralitzades reformin i millorin teatres, museus, biblioteques i arxius, entre d’altres equipaments.
 

La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous en sessió plenària la convocatòria per atorgar subvencions per al finançament d’obres i actuacions de reforma, millora i manteniment d’equipaments culturals locals de titularitat pública.

Escolta les desigualtats en cultura

Cultura i desigualtat. Un curs de podcast transnacional.
 

'Culture & inequality' es tracta d’un curs de podcast transnacional gratuït i col·laboratiu presentat per l'European Center for the Study of Culture & Inequality. El curs s'estructura a partir d'una sèrie de podcast didàctics sobre cultura i desigualtat, concebuts durant el primer confinament global la primavera de 2020, quan estudiants i professors de tot el món van haver de passar a la docència en línia en qüestió de setmanes i la interacció a l’aula va deixar d’estar lligada a una ubicació física.

Opció A o opció B? La mutació dels museus ara més que mai

Joëlle Le Marec, Bernard Schiele i Jason Luckerhoff | Éditions Universitaires de Dijon

Opció A: Vitrines i més vitrines, una successió de peces idèntiques les unes amb les altres i meticulosament col·locades seguint al mil·límetre una transparent línia recta. Cartel·les amb lletra microscòpica, les mans a les butxaques i silenci, molt silenci. Opció B: Menys vitrines i més escenografies i audiovisuals, peces i objectes per tocar i experimentar amb els cinc sentits, textos que relaten històries, diàleg entre el museu i l’espectador, espais per seure i descansar i àrees infantils dins les exposicions.

Joan Subirats «No veig un defalliment cultural»

El politòleg Joan Subirats (Barcelona, 1951) va assumir fa tres anys les responsabilitats de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. En aquells primers moments, s’excusava dient que la cultura no era la seva especialitat però que entomava el repte amb la voluntat de “fer política”. Tres anys després, diu que és el que ha fet. En aquesta entrevista, repassem la situació cultural, sotragada per la crisi de la pandèmia, però no només.

Interfícies digitals i nous imaginaris culturals. Entrevista a Íngrid Guardiola

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona)aquest mes, va tenir lloc a l'Espai Clauste una sessió per reflexionar sobre la nostra vinculació amb el món digital, impartida per una de les veus més rellevants d'aquest àmbit, Íngrid Guardiola; professora, programadora audiovisual, directora, comissària i assagista, a més de doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i professora associada de la universitat de Girona. També ha exercit la docència en diverses universitats catalanes. El 2018 va publicar el seu celebrat assaig L'ull i la navalla (Arcàdia), pel qual va rebre el premi Serra d'Or. El seu últim treball és Fils. Cartes sobre el confinament, la vigilància i l'anormalitat (Arcàdia), escrit conjuntament amb Marta Segarra.
 

L’ocupació d’artistes i professionals culturals a Europa

Estat i condicions de treball d’artistes i professionals culturals i creatius a Europa.

Un nou estudi analitza les característiques de l’ocupació d’artistes i professionals culturals i d’àmbits creatius als Estats membres de la UE, pel que fa a la condició i drets dels artistes, la seguretat social, el treball per compte propi, els ecosistemes de suport i el finançament alternatiu, la llibertat artística, el desenvolupament professional i les mesures contra la crisi Covid-19.


 

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)


Carol Duran relleva Jordi Fàbregas en la direcció artística del festival Tradicionàrius i el CAT. El ja exdirector segueix vinculat al certamen i prepara la producció inaugural de la 34 edició
 

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i del festival de folk homònim després de 33 anys liderats per Jordi Fàbregas, que es va acomiadar la primavera passada. La institució ho ha oficialitzat aquest dimecres, però la músic i gestora cultural es va incorporar al càrrec al setembre per treballar en la confecció de la 34a edició del festival Tradicionàrius, en la qual participaran Sabor de Gràcia, Vega, Cocanha i Marala, entre molts altres. Duran ha explicat que vol sumar més dones a la programació i, en el llarg termini, fomentar la internacionalització del festival. Al seu torn, Fàbregas manté el vincle amb l'equipament i el festival i dirigirà l'espectacle inaugural de la propera edició, 'Almanac'.

Com poden contribuir els museus a resoldre la crisi climàtica?

Hem d’esperar el moment en què la vida quotidiana, tal com la coneixem, ja no sigui viable? Quines polítiques s’han emprès i quines accions es poden dur a terme des dels museus? Tot seguit us presentem dos articles de 'Museum Management and Curatorship', que mostren la capacitat d’incidir i d’actuar que tenen els museus davant la crisi climàtica.