Apunts

On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’

Culture et Recherche - Départament des études de la prospective et des statistiques | Ministère de la Culture et de la Communication

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.

3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.

3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.

Diccionari de la Llengua Catalana 2a Edició. Insititut d’Estudis Catalans.


Aquesta és només una definició de diccionari que com veiem és molt àmplia, però en aquest cas la revista Culture et Recherche vol aprofundir, no tant en un debat sobre els límits de la definició de públic, sinó els límits del públic en un moment on es fonen espais físics i espais virtuals. Busca una definició que va més enllà del públic assistent, i transcendeix l’espai i el temps.

Tuit de la setmana

“L’educació no és ‘preparació per a la vida’; és vida mateixa”. (J. Dewey) @UNESCO

Jugar amb els gèneres

Després de les festes nadalenques, que per a moltes nenes i nens significa vacances i regals… Us compartim aquest vídeo que tracta sobre la perspectiva de gènere en l’educació en el lleure i especialment en les joguines. Perquè el joc és creador de realitat i el joc forma part, també, de l’educació i la cultura. 

Conseqüències del 155 a Cultura

El passat 27 d’octubre de 2017, el Senat va autoritzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució demanada pel govern espanyol d’acord el restabliment de l’ordre institucional a Catalunya a conseqüència de la celebració del referèndum de l ‘1 octubre i la declaració d’independència. Les mesures que es proposaven eren el retorn a la legalitat, la restauració de la normalitat i la convivència, la recuperació econòmica i la celebració d’unes eleccions autonòmiques.

Aquest curs et donarà les eines per afavorir el teixit d'una estructura social més justa

Curs de CREACIÓ EN CONTEXTOS D’EXCLUSIÓ - Nivell 1 - amb Alicia G. Reyero

Curs intensiu per endinsar-se o aprofundir en el treball amb diferents col·lectius mitjançant les arts escèniques.Explorarem les capacitats de cada participant per fer un treball personalitzat.Treballarem a nivell teòric i pràctic, incidint en la vivència com a forma d’aprenentatge.

Com funciona el micromecenatge a Europa?

Isabelle de Voldere i Kleitia Zeqo | Comissió Europea – Direcció General d’Educació i Cultura

L’estudi analitza al voltant de 75.000 campanyes de micromecenatge del sector cultural realitzades a països membres de la UE des de l’any 2013 amb l’objectiu de capçar com s’utilitza aquesta eina. Conclou que no només es tracta d’una eina de finançament, sinó que té més avantatges.

Arts de carrer a espais comuns

Aida Pallarès i Manuel Pérez | Raig Verd

“Al carrer les jerarquies es desdibuixen, tothom mira i és mirat. El carrer és nostre malgrat que l’intentin limitar amb regulacions i restriccions”. Les arts de carrer són concebudes per a ser representades a l’espai públic i aquest fet s’erigeix com una acció sociopolítica directa que té la voluntat primera de connectar-se amb aquells que no acostumen a anar al teatre.

Anàlisi i indicadors del sector cultural, proposta cap a la innovació social

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

La cultura, recepta per la felicitat?

Fundació Bancària “la Caixa” | Observatori Social de “la Caixa”

L’edició de Gener de 2018 del Dossier de l’Observatori Social de “la Caixa” està focalitzada en la cultura i els seus impactes en el creixement sostenible, la innovació i l’ocupació; centrant-se en la idea de la capacitat de la cultura per afavorir la cohesió i inclusió socials.

Activar el públic. Les instal·lacions en les arts de carrer.

Salvador González Toll | Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya
 

Si parlem d’una instal·lació artística, qui més qui menys, la situarà en el marc de les arts visuals, sobretot contemporànies. I en la majoria dels casos, ho sabrem perquè la trobarem emmarcada i re-alçada entre les parets d’un museu o una galeria d’art. Però, i en el cas de les instal·lacions en les arts de carrer?