Interacció

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

«Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos» comença amb una anàlisi de l’estructura del sector cultural i les indústries culturals i creatives. L’estudi parteix de l’acceptació del model dels cercles concèntrics i alhora es centra en la composició del seu nucli bàsic. La proposta del llibre consisteix en que a aquest nucli acceptat per la ONU o la UNESCO caldria afegir-hi les llengües, les religions, els jocs (inclòs l’esport) i també dos arts menors, les arts corporals i les arts domèstiques. El que s’aconsegueix amb aquesta redefinició és pràcticament equiparar el concepte de sector cultural i creatiu (SCC) al de cultura en la seva vessant ampla de caràcter antropològic.

Rescatem el seu segon capítol, en el que s’explora l’experiència internacional en la construcció d’indicadors per mesurar i avaluar les activitats culturals. Es tracta d’una interessant aproximació a les metodologies utilitzades en diferents països i organismes internacionals: el Marc d’Estadístiques Culturals de la UNESCO, l’índex de creativitat i el Europe Innova; es centra en els indicadors posats en marxa a Canadà, Austràlia, Hong Kong i Regne Unit. L’estudi afirma que tot i l’interès en les seves elaboracions encara es tracta d’una metodologia en “estat molt embrionari de cara a reflectir les dinàmiques culturals que es produeixen a les industries creatives”.

Les seccions pràctiques del llibre són dues: una proposta d’inclusió de les activitats esportives al sector i un estudi de les fàbriques de creació i la seva evolució cap a espais d’innovació ciutadana. La reflexió entorn la inclusió de l’esport és amplia i detallada, però afirma que aquest es tracta d’un “referent fonamental que condiciona els processos de socialització i subjectivació d’un creixent nombre de persones”. El model economicista de la cultura que ha imperat al llarg de molts anys es va centrar en facilitar l’accés a la cultura, la democratització cultural). Les fàbriques de creació es constitueixen com un canvi estratègic que fomenta i activa el dret a produir cultura, la democràcia cultural.

A l’albor dels moviments ciutadans de resposta a la crisi es comença a discutir entorn el valor social de la cultura i el debat es mou cap als àmbits de la reivindicació política i innovació ciutadana. La concepció de la cultura com un bé comú està present, però segueix lluitant contra la ja tradicional concepció economicista; en aquest sentit l’ús del llenguatge és clar. ¿Perquè s’usa el concepte fàbrica de creació? Andrea Estankona, qui escriu l’últim capítol, deixa clar que la cultura no és un producte o un patrimoni, sinó, i usa paraules de Marina Garcès “és l’activitat significativa d’una societat capaç de pensar-se a si mateixa”. Per aconseguir aquests processos d’innovació cultural i ciutadana les Fàbriques de Creació s’haurien de constituir per “articular la recerca d’un model que busqui trobar la potencialitat d’espais de significació vital compartida, tornar a aprendre a viure el comú en una democràcia real recuperant la referencialitat i el projecte i, per tant, tornant a fabricar futur, a produir existència humana als nous contexts històrics”.

PDF Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos

HTML  Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos

Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris.