Com millorar l’experiència als museus a través de les emocions i l’aprenentatge
NEMO - Network of European Museum Organisations
Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.
L’informe “Emotions and learning in museus” de la xarxa de museus europea NEMO es recolza en les recents investigacions de la neurociència i la psicologia relacionades amb el comportament i la presa de decisions. El seu objectiu és convertir els museus en quelcom diferent de simples espais d’exposició perquè esdevinguin entorns experimencials centrats en l’aprenentatge, el creixement, la investigació i la millora del benestar de les persones.
Una desena d’articles conformen aquesta publicació que aborda la qüestió de les emocions des de diverses perspectives: la museologia, la filosofia, les noves tecnologies, el disseny o la museografia. En destaquem alguns dels més rellevants.
Museu d’Història Natural de Venècia | msn.visitmuve.it
A través de l’escenografia, el disseny i la comunicació, l’article “The place of emotions in museums: the scenographer's point of view” detalla que el 'museu emocional' ha de ser alhora un espai capaç de sorprendre, que desperti la curiositat i la imaginació, que atregui els diferents públics i esdevingui una experiència multisensorial sense caure en un excés quant a l’ús de tecnologies. Per facilitar la tasca, el text defineix tots aquells aspectes a tenir-hi en compte.
Què motiva a la gent a visitar els museus? Quins factors determinen per què els visitants tenen experiències òptimes? Què es recorda d’aquestes experiències passat un temps? “The role of emotions in museum-going” posa un gra de sorra per comprendre millor com influeixen les emocions en els públics en l’etapa prèvia a la visita, durant l’estada al museu i després de la visita. Segons l’autor, l’experiència del museu no és lineal, sinó cíclica, i les emocions exerceixen un paper fonamental en cada etapa.
El rol cíclic de les emocions en la visita als museus | John H. Falk
Quant als museus d’història, rarament es presenten versions matisades dels esdeveniments històrics, sobretot quan parlem del binari bo/dolent i quan hi ha víctimes clarament identificables. “Emotions in the history museum” es fa ressò d’aquesta 'postura moral' adoptada pels museus amb l’objectiu de satisfer fàcilment els visitants, suscitant la compassió per les víctimes, sense examinar els motius de l’agressor.
Tot i la impopularitat que pugui suscitar, l’autora defèn que cal que els museus facin un esforç i animin els visitants a comprendre per què hi ha gent que perpetra actes cruels o hi col·labora silenciosament. Com a excepció, se cita el Museu de la Resistència d’Amsterdam, on col·laboracionistes i resistents al règim nazi expliquen les seves accions.
Museu de la Resistència d’Amsterdam | Verzetsmuseum
La resta d’aportacions analitzen aspectes com l’ús de les tecnologies als museus, el desenvolupament de públics a través de l’storytelling o, fins i tot, la concepció d’estratègies de planificació emocional.
Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
Mazzanti, P., Sani, M. (eds). (2021). Emotions and learning in museus. Network of European Museum Organisations. ne-mo.org
_____________________________________________________________________
- 2115 lectures
1 comentari
Arqueologies amb mirada de paisatge i de futur
Que els museus del segle XXI han de ser socials queda clar. Que anem pel bon camí a l’hora de fer-los educadors, també. Però de quina manera la creació contemporània pot posar en valor el llegat d’un equipament cultural? Quin paper tenen els visitants més enllà de les estadístiques de consum cultural? Com es poden sacsejar els discursos i els espais patrimonials? Com poden articular un museu obert al paisatge i al territori?
Article de Judith Barnés i publicat a Temps de les Arts el 28 de novembre de 2021.
Diàleg entre Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural (MVR), i a Inula, el nom artístic de MCarmen G. Mahedero. Dues veus, dues dones, que reivindiquen una manera de fer i que dibuixen el panorama del patrimoni, dels museus i de la creació contemporània, des del seu espai i en clau de present. Si vols llegir l’article sencer clica aquí
"Inula. Amb molta freqüència, a causa de l’estructura piramidal habitual de molts museus, el visitant no va més enllà de ser un número a les seves estadístiques. Personalment, crec que el visitant és tan important com un conservador: sense ell no hi ha museu, de la mateixa manera que sense artistes no hi ha comissaris. És necessari visualitzar aquestes relacions com un sistema natural, com una estructura en equilibri on totes les peces són interdependents, i superar les parcel·lacions no permeables."
Bona lectura