Com millorar l’experiència als museus a través de les emocions i l’aprenentatge

NEMO - Network of European Museum Organisations [2]
 

Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.

L’informe “Emotions and learning in museus” de la xarxa de museus europea NEMO [2] es recolza en les recents investigacions de la neurociència i la psicologia relacionades amb el comportament i la presa de decisions. El seu objectiu és convertir els museus en quelcom diferent de simples espais d’exposició perquè esdevinguin entorns experimencials  centrats en l’aprenentatge, el creixement, la investigació i la millora del benestar de les persones.

Una desena d’articles conformen aquesta publicació que aborda la qüestió de les emocions des de diverses perspectives: la museologia, la filosofia, les noves tecnologies, el disseny o la museografia. En destaquem alguns dels més rellevants.
 
 

Museu d’Història Natural de Venècia | msn.visitmuve.it [3]
 
 

A través de l’escenografia, el disseny  i la comunicació, l’article “The place of emotions in museums: the scenographer's point of view” detalla que el 'museu emocional' ha de ser alhora un espai capaç de sorprendre, que desperti la curiositat i la imaginació, que atregui els diferents públics i esdevingui una experiència multisensorial sense caure en un excés quant a l’ús de tecnologies. Per facilitar la tasca, el text defineix tots aquells aspectes a tenir-hi en compte.

Què motiva a la gent a visitar els museus? Quins factors determinen per què els visitants tenen experiències òptimes? Què es recorda d’aquestes experiències passat un temps? “The role of emotions in museum-going” posa un gra de sorra per comprendre millor com influeixen les emocions en els públics en l’etapa prèvia a la visita, durant l’estada al museu i després de la visita.  Segons l’autor, l’experiència del museu no és lineal, sinó cíclica, i les emocions exerceixen un paper fonamental en cada etapa.
 
 

El rol cíclic de les emocions en la visita als museus | John H. Falk
 
 

Quant als museus d’història, rarament es presenten versions matisades dels esdeveniments històrics, sobretot quan parlem del binari bo/dolent i quan hi ha víctimes clarament identificables. “Emotions in the history museum” es fa ressò d’aquesta 'postura moral' adoptada pels museus amb l’objectiu de satisfer fàcilment els visitants, suscitant la compassió per les víctimes, sense examinar els motius de l’agressor.

Tot i la impopularitat que pugui suscitar, l’autora defèn que cal que els museus facin un esforç i animin els visitants a comprendre per què hi ha gent que perpetra actes cruels o hi col·labora silenciosament. Com a excepció, se cita el Museu de la Resistència [4] d’Amsterdam, on col·laboracionistes i resistents al règim nazi expliquen les seves accions.
 
 

Museu de la Resistència d’Amsterdam | Verzetsmuseum
 
 

La resta d’aportacions analitzen aspectes com l’ús de les tecnologies als museus, el desenvolupament de públics a través de l’storytelling o, fins i tot,  la concepció d’estratègies de planificació emocional.

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

Mazzanti, P.,  Sani, M. (eds). (2021). Emotions and learning in museus [5]. Network of European Museum Organisations. ne-mo.org [6]

_____________________________________________________________________