compromís

ca - compromís n m ES: compromiso, conexión, engagement; FR: engagement; EN: engagement Definició: Vincle de fidelitat que un usuari o comunitat estableixen amb una marca determinada com a conseqüència de l'experiència positiva que els genera interaccionar-hi i, en general, de l'afinitat que hi senten, que és promoguda per la mateixa marca. Font: Termcat

Com millorar l’experiència als museus a través de les emocions i l’aprenentatge


NEMO - Network of European Museum Organisations
 

Les emocions fomenten l’empatia en els visitants de museus, són una condició prèvia per a l’aprenentatge i, fins i tot, influeixen en el disseny dels espais museístics. Per tant, no seria cap desgavell pensar que els museus haurien de tenir en compte aquest factor per connectar millor amb els visitants apel·lant a les emocions.

El Patrimoni Cultural vist pels europeus

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Digui mediació

Aida Sánchez de Serdio | Nativa

La mediadora deixa passar uns minuts abans de començar per veure si arriba algú més. Saben que és una mediadora perquè ho posa a la samarreta blava que porta (juntament amb el nom de l’empresa de serveis per a la que treballa). Si no, haurien pogut pensar que era només una educadora de museus. De fet, ells sempre n’han dit guia.

Tuit de la setmana

@TeatresODA

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Motivacions i obstacles per assistir a esdeveniments culturals i artístics

National Endowment for the Arts

Segons aquest nou estudi, les persones assisteixen a concerts, representacions teatrals i exposicions per: 1) Per socialitzar amb els amics o amb la seva família; 2) Per aprendre coses noves; 3) Per viure una experiència artística; 4) Per participar dins la seva comunitat.

I les que no assisteixen ho fan per: 1) Manca de temps; 2) Preus massa elevats; 3) Problemes d’accessibilitat; 4) No tenir ningú amb qui anar-hi.

Transforming museums in the twenty-first century

Graham Black  ׀ Routledge

Llibre on s’explica de manera pràctica com ha de ser el museu del segle XXI.  L’autor descriu un museu modern i obert que atregui, estimuli i inspiri a la ciutadania i jugui un paper actiu a l’hora de promoure la tolerància, el compromís i la comprensió entre les diverses comunitats. Black fa referència a tots els canvis econòmics, socials i tecnològics actuals que afecten tant als museus com a la resta d’institucions culturals i assenyala que les institucions  museístiques s’han de transformar i reinventar a sí mateixes si volen ser rellevants en el moment actual. L’autor parla d’un museu molt centrat en el desenvolupament i fidelització dels seus públics, que afavoreixi la participació i la col·laboració de la ciutadania i de la resta d’agents socials, que incorpori les últimes tecnologies digitals i mòbils i que construeixi relacions significatives amb els seus usuaris tant a l’espai del museu com a través de les xarxes i dels mitjans socials.

Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún

Medialab-Prado


Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.

Oportunitats i limitacions de les tecnologies digitals per augmentar les audiències de música clàssica

Garry Crawford, Victoria Gosling, Gaynor Bagnall,  Ben Light | Information, Communication & Society, Vol. 17, No. 9, (2014) p. 1072–1085


Article que reflexiona sobre els potencial i les limitacions dels mitjans digitals i les xarxes socials per incrementar el nombre i compromís dels espectadors de música clàssica. Es presenta el cas concret d’una aplicació per a telèfons mòbils desenvolupada per la UK Symphony Orchestra amb l’objectiu d’augmentar la venda d’entrades, fidelitzar l’audiència i atreure a nous segments de públics. Els autors assenyalen que encara existeix relativament poca investigació acadèmica sobre les audiències de música clàssica i encara menys sobre la influència de les noves tecnologies en el comportament d’aquestes audiències. També s’hi fa referència a comportaments contradictoris dels espectadors a les xarxes i a algunes particularitats dels espectadors de música clàssica. Els autors reconeixen la utilitat d’aquestes eines des d’un punt de vista del màrqueting, la rendibilitat, l’eficàcia i l’eficiència de les operacions, la millora de l’experiència de l’audiència, el nombre d’espectadors i el seu compromís.

Nous números de revistes de gestió i política cultural

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

The Museum experience revisited

John H. Flak ׀ Lynn D. Dierking

Tenim el plaer de presentar-vos l’edició revisada i actualitzada de «The Museum experience», una obra publicada el 1992 que va revolucionar la manera d’entendre i tractar els visitants de museus. Els autors han incorporat en aquesta nova edició els nous avenços en recerca, teoria i pràctica de museus durant els darrers vint anys. Escrit amb un estil planer però rigorós des del punt de vista acadèmic, els autors proporcionen reflexions teòriques i aproximacions pràctiques i es plantegen per què els ciutadans van als museus, què hi van a fer, quins són els seus processos d’aprenentatge i proporcionen als professionals consells per millorar l’experiència de la visita.