Interacció

La falta de consideració que pateix la cultura entre les prioritats socials i la manca de rigor del seu abordatge polític posen de manifest la necessitat de reconnectar-la amb la vida quotidiana de les persones per accentuar la seva rellevància. Vivim immersos en la cultura i cal ser conscients en tot moment del seu caràcter comú i quotidià. L’estudi o avaluació d’altres valors o impactes de la cultura haurien d’ajudar a entendre per què és important a la nostra societat, com també posar en valor el que fan agents, equipaments i institucions culturals.

© Federació d'Associacions pel Carnaval (FAC)

Fins la publicació del treball Els impactes de la cultura: metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals, els estudis sobre l’acció cultural se centraven bàsicament en l’anàlisi econòmic. En son exemples, l’Estudi de l’impacte econòmic de l’esdeveniment Canet Rock*014 i l’Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic.

La nova metodologia proposada permetia ampliar el coneixement dels impactes d’esdeveniments culturals més enllà de la dimensió econòmica. Dimensions com la cultural, la social, la mediambiental i sobre la salut o de la governança, l’organització i la comunicació, s’afegien a l’econòmica amb l’objectiu de reflexionar i mesurar la influència de la cultura en les persones i en la societat.

Fruit del treball conjunt entre Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), es va fer una prova pilot de la metodologia que va donar com a resultat l’Estudi d’impacte del Carnaval de Terra Endins de Torelló.

Ara, el CERC tanca l’Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Un segon esdeveniment festiu que comparteix amb el treball precedent molts aspectes, com la intensa participació i el lideratge de la ciutadania en l’organització i aportació de recursos. Val la pena destacar que un 85% dels participants són residents del municipi i només un 15% provenen de la comarca del Garraf o de la resta de Catalunya, d’Espanya o altres indrets.

De fet, aquesta celebració tradicional vilanovina ha sabut evolucionar i adaptar-se al llarg del temps per generar valor cultural a partir de la festa i la participació. També els perfils dels assistents o participants responen a una gran varietat en termes socials, econòmics i culturals. Per exemple, es constata una participació lleugerament superior de dones (54,4%) que d’homes (45,6).

En canvi, en l’organització del Carnaval, observem un predomini d’homes (64,1%) sobre dones (35,9%). En la mateixa línia, s’ha detectat un debat entre el manteniment de la tradició i la reivindicació d’una festa lliure de discriminació, en especial, per a les persones LGTBIQ+.

Participants i organitzadors del Carnaval. Elaboració pròpia

Si analitzem el perfil dels participants, podem afirmar que es caracteritzen per tenir estudis de secundària o superiors, per estar en situació de treballar o estudiar i per haver nascut a Catalunya. Tots ells gaudeixen del Carnaval majoritàriament acompanyats, la qual cosa posa de manifest el seu caràcter o dimensió social. Principalment, ho fan de la mà d’amics, de família amb fills o amb parella sense fills. I la raó per la qual ho fan és bàsicament per gaudir i compartir amb amics i familiars.

A més a més, la participació al Carnaval comporta la generació d’activitat econòmica i ocupació al municipi durant els dies de celebració. Convé ressaltar, en primer lloc, que per cada 1€ de despesa pública en l’organització de l’esdeveniment, es genera un impacte sobre la producció d’11,16€. Aquest factor multiplicador de la despesa pública (11,16€) agafa més protagonisme si es compara amb els d’altres municipis: L’Aquelarre de Cervera (6€), Festa Major de Sant Martirià a Banyoles (5,9), Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès (4,3€), i Carnaval de Torelló (8,5€). En segon lloc, subratllar el fet que es generin 15,3 llocs de treball, sense incloure els creats per l’organització.

En quant a efectes negatius sobre el medi ambient i la salut, la celebració del Carnaval de Vilanova i la Geltrú comporta un augment considerable de residus i de comportaments de risc per a les persones.

Finalment, l’estudi es tanca amb una sèrie de recomanacions o oportunitats de millora que el Carnaval podria aplicar en futures edicions. Des d’iniciar una reflexió sobre el grau d’obertura de les activitats al conjunt de la població, sobretot a segments de la població o barris amb menor participació; fins a rumiar l’evolució tradicional de la festa amb l’objectiu d’incorporar noves demandes o mirades a la diversitat (gènere, procedència, etc.). Així mateix, es proposa debatre sobre la introducció de mesures que puguin incentivar una major participació de les dones en la gestió de les entitats i de la Federació d’Associacions pel Carnaval, com també facilitar la participació de persones més joves en la governança de l’esdeveniment. La reducció dels impactes negatius de caràcter ambiental i de salut, certament, serà un altre repte de futur. Alhora que caldrà vetllar per una gestió eficaç de la informació i comunicació del Carnaval que permeti mantenir la seva reputació i coneixement arreu.

Un dels aspectes més interessants de la metodologia usada en aquest estudi és el fet que es pot aplicar a qualsevol tipologia d’esdeveniment cultural en l’àmbit local. De fet, des del CERC, en col·laboració amb ARTImetria, s’està duent a terme un estudi d’avaluació dels impactes del Festival Revela’t de Vilassar de Dalt. Aquest festival de fotografia analògica va arribar a la seva darrera edició als 10 anys d’activitat, moment en què es vol aprofitar per conèixer i mesurar els impactes des de diferents punts de vista. Esperem poder-vos-ho explicar ben aviat!

Podeu descarregar-vos els documents mencionats a l’article:

Morales Pérez, S. (2012). Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic. MMVV. CIDOC

Ajuntament de Canet de Mar; Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic Local i GESOP. (2014) Estudi de l’impacte econòmic de l’esdeveniment Canet Rock*014. CIDOC

Ajuntament de Torelló i Centre d'Estudis i Recursos Culturals. (2017). Estudi d’impacte del Carnaval de Terra Endins de Torelló. Diputació de Barcelona. CIDOC

Cubeles, X. i Mascarell, M. (2019). Els impactes de la cultura: Metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals. CIDOC

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Centre d'Estudis i Recursos Culturals. (2022). Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona. CIDOC

 ____________________________________________________________________