L’avaluació dels impactes d’esdeveniments culturals: el Carnaval de Vilanova i la Geltrú

La falta de consideració que pateix la cultura entre les prioritats socials i la manca de rigor del seu abordatge polític posen de manifest la necessitat de reconnectar-la amb la vida quotidiana de les persones per accentuar la seva rellevància. Vivim immersos en la cultura i cal ser conscients en tot moment del seu caràcter comú i quotidià. L’estudi o avaluació d’altres valors o impactes de la cultura haurien d’ajudar a entendre per què és important a la nostra societat, com també posar en valor el que fan agents, equipaments i institucions culturals.

© Federació d'Associacions pel Carnaval (FAC)

Fins la publicació del treball Els impactes de la cultura: metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals [2], els estudis sobre l’acció cultural se centraven bàsicament en l’anàlisi econòmic. En son exemples, l’Estudi de l’impacte econòmic de l’esdeveniment Canet Rock*014 [3] i l’Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic [4]. [3]

La nova metodologia proposada permetia ampliar el coneixement dels impactes d’esdeveniments culturals més enllà de la dimensió econòmica. Dimensions com la cultural, la social, la mediambiental i sobre la salut o de la governança, l’organització i la comunicació, s’afegien a l’econòmica amb l’objectiu de reflexionar i mesurar la influència de la cultura en les persones i en la societat.

Fruit del treball conjunt entre Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya [5] i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) [6], es va fer una prova pilot de la metodologia que va donar com a resultat l’Estudi d’impacte del Carnaval de Terra Endins de Torelló [7].

Ara, el CERC tanca l’Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú. [8] Un segon esdeveniment festiu que comparteix amb el treball precedent molts aspectes, com la intensa participació i el lideratge de la ciutadania en l’organització i aportació de recursos. Val la pena destacar que un 85% dels participants són residents del municipi i només un 15% provenen de la comarca del Garraf o de la resta de Catalunya, d’Espanya o altres indrets.

De fet, aquesta celebració tradicional vilanovina ha sabut evolucionar i adaptar-se al llarg del temps per generar valor cultural a partir de la festa i la participació. També els perfils dels assistents o participants responen a una gran varietat en termes socials, econòmics i culturals. Per exemple, es constata una participació lleugerament superior de dones (54,4%) que d’homes (45,6).

En canvi, en l’organització del Carnaval [9], observem un predomini d’homes (64,1%) sobre dones (35,9%). En la mateixa línia, s’ha detectat un debat entre el manteniment de la tradició i la reivindicació d’una festa lliure de discriminació, en especial, per a les persones LGTBIQ+.

Participants i organitzadors del Carnaval. Elaboració pròpia

Si analitzem el perfil dels participants, podem afirmar que es caracteritzen per tenir estudis de secundària o superiors, per estar en situació de treballar o estudiar i per haver nascut a Catalunya. Tots ells gaudeixen del Carnaval majoritàriament acompanyats, la qual cosa posa de manifest el seu caràcter o dimensió social. Principalment, ho fan de la mà d’amics, de família amb fills o amb parella sense fills. I la raó per la qual ho fan és bàsicament per gaudir i compartir amb amics i familiars.

A més a més, la participació al Carnaval comporta la generació d’activitat econòmica i ocupació al municipi durant els dies de celebració. Convé ressaltar, en primer lloc, que per cada 1€ de despesa pública en l’organització de l’esdeveniment, es genera un impacte sobre la producció d’11,16€. Aquest factor multiplicador de la despesa pública (11,16€) agafa més protagonisme si es compara amb els d’altres municipis: L’Aquelarre de Cervera (6€), Festa Major de Sant Martirià a Banyoles (5,9), Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès (4,3€), i Carnaval de Torelló (8,5€). En segon lloc, subratllar el fet que es generin 15,3 llocs de treball, sense incloure els creats per l’organització.

En quant a efectes negatius sobre el medi ambient i la salut, la celebració del Carnaval de Vilanova i la Geltrú comporta un augment considerable de residus i de comportaments de risc per a les persones.

Finalment, l’estudi es tanca amb una sèrie de recomanacions o oportunitats de millora que el Carnaval podria aplicar en futures edicions. Des d’iniciar una reflexió sobre el grau d’obertura de les activitats al conjunt de la població, sobretot a segments de la població o barris amb menor participació; fins a rumiar l’evolució tradicional de la festa amb l’objectiu d’incorporar noves demandes o mirades a la diversitat (gènere, procedència, etc.). Així mateix, es proposa debatre sobre la introducció de mesures que puguin incentivar una major participació de les dones en la gestió de les entitats i de la Federació d’Associacions pel Carnaval, com també facilitar la participació de persones més joves en la governança de l’esdeveniment. La reducció dels impactes negatius de caràcter ambiental i de salut, certament, serà un altre repte de futur. Alhora que caldrà vetllar per una gestió eficaç de la informació i comunicació del Carnaval que permeti mantenir la seva reputació i coneixement arreu.

Un dels aspectes més interessants de la metodologia usada en aquest estudi és el fet que es pot aplicar a qualsevol tipologia d’esdeveniment cultural en l’àmbit local. De fet, des del CERC, en col·laboració amb ARTImetria [10], s’està duent a terme un estudi d’avaluació dels impactes del Festival Revela’t de Vilassar de Dalt. Aquest festival de fotografia analògica va arribar a la seva darrera edició als 10 anys d’activitat, moment en què es vol aprofitar per conèixer i mesurar els impactes des de diferents punts de vista. Esperem poder-vos-ho explicar ben aviat!

Podeu descarregar-vos els documents mencionats a l’article:

Morales Pérez, S. (2012). Estudi d’impacte del Mercat de Música Viva de Vic [11]. MMVV. CIDOC [12]

Ajuntament de Canet de Mar; Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic Local i GESOP. (2014) Estudi de l’impacte econòmic de l’esdeveniment Canet Rock*014 [13]. CIDOC [14]

Ajuntament de Torelló i Centre d'Estudis i Recursos Culturals. (2017). Estudi d’impacte del Carnaval de Terra Endins de Torelló [15]. Diputació de Barcelona. CIDOC [16]

Cubeles, X. i Mascarell, M. (2019). Els impactes de la cultura: Metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals [17]. Diputació de Barcelona. Centre d'Estudis i Recursos Culturals. CIDOC [18]

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Centre d'Estudis i Recursos Culturals. (2022). Estudi d’impacte del Carnaval de Vilanova i la Geltrú [19]. Diputació de Barcelona. CIDOC [19]

 ____________________________________________________________________