Interacció

Antonio Espinosa Ruiz [ed.]  Carmina Bonmatí Lledó [ed.] | Trea

Quin espai patrimonial vol renunciar a bona part del seu públic? A Catalunya, més de 400.000 persones tenen alguna ‘discapacitat’, gairebé el 6% de població. Per tant, és imprescindible pensar els espais patrimonials per a tot el públic i la seva diversitat.

Tant museus com espais patrimonials haurien de tenir l’objectiu de posar a l’abast tota mena de recursos per a persones amb diversitats físiques, sensorials, intel·lectuals, socials o culturals. I fer-ho des d’una mediació a mida fins a una museologia adaptada, no només des des del disseny de l’espai, sinó també amb continguts accessibles tant per a diversitats sensorials com cognitives.

Aquest manual ofereix exemples de bones pràctiques, fa referència a diverses institucions i recursos en línia, i es completa amb una extensa bibliografia. S'aborden diverses qüestions sobre el disseny, les tecnologies de la informació i la comunicació, les formacions del personal, la atenció al públic, la planificació o política de la institució,  i finalment es proposa aquest decàleg consensuat per tots els autors, que resumim en els punts següents:
 

1. Treballar amb tota la cadena de l’accessibilitat, des de l’arquitectura i la museologia fins a la mediació.

1. Assolir la màxima autonomia possible de l’usuari.

1. Desenvolupar un programa d’accessibilitat i inclusió dins la panificació del centre.

1. Cal accedir al coneixement de les últimes novetats en accessibilitat i emprar eines de participació i avaluació dels mateixos usuaris.

1. Crear un òrgan  de control per l’accessibilitat i inclusió amb membres interns i externs a la institució.

1. Aprofitar les oportunitats ja existents, i contemplar l’accessibilitat com a condició davant agents externs.

1. Comunicar amb tots els mitjans possibles, tenint en compte les diversitats sensorials.

1. Formar el personal amb aquesta sensibilitat, traslladant la filosofia i política del centre en aquest aspecte.

1. L’accessibilitat és un procés continu i d’adaptació progressiva, al qual també participa la creativitat, que no depèn exclusivament dels grans pressupostos.

1. Inclusió no és integració, és crear des d’un principi de diversitat. Cal actuar des de l’empatia  i no des d’un paternalisme compassiu.

Finalment, sumem alguns projectes que malgrat no ser presentades en aquest manual poden ser exponents d’inclusió a Catalunya; com per exemple el programa Apropa Cultura, que reuneix les propostes accessibles d’arreu del territori català (però sobretot de Barcelona), el LAC del Centre d’Art de Sant Boi que treballa la diversitat des de l’Art Contemporani, o la Mirada Tàctil que trobem a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, per posar alguns exemples.

Així doncs, a més de tenir en compte aquest manual a l’hora de dissenyar espais i activitat, us convidem a comentar i sumar projectes que treballin la diversitat en espais patrimonials al nostre territori. En coneixeu?

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris