inclusió

Nou quadern Mutare: VulnerArts, com les arts abracen la vulnerabilitat


 

A la plenària Mutare 2022, que va portar per títol VulnerArts, es va experimentar com les arts connecten i acompanyen persones en situació de vulnerabilitat. A més, els més de 200 participants van buscar plegats respostes a través dels llenguatges artístics.


 

Idees i estratègies per a un finançament artístic inclusiu, just i flexible


IETM
 

Repensar els models i instruments de finançament de les arts per ajudar el sector artístic a evolucionar i seguir en sintonia amb el context canviant de la societat actual és una qüestió que, si bé no es tracta d’un debat nou, s’ha vist confirmada amb les necessitats que ha fet palesa la pandèmia.

Arteterapia vol. 16: com contribueixen l'art i l'artteràpia a pal·liar els efectes del trauma?


Universidad Complutense de Madrid | Ediciones Compluense


Us presentem la revista científica Arteterapia. Papeles de arteterapia para la inclusión social, publicada anualment per la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dedicada a estudis que aborden aspectes clínics, educatius, socials i culturals de l'artteràpia i altres àmbits que cerquen una major inclusió social a través de la pràctica i l’educació artística.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a l’exercici dels drets culturals


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Arqueologia inclusiva: divulgació científica entre els col·lectius oblidats


Journal of Community Archaeology & Heritage
 

Cada vegada més museus dediquen uns majors esforços per als seus programes educatius destinats, a priori, per a tots els públics. Però, està aquest accés cobrint les persones de tots els grups socials? L’article que us portem avui afirma que sovint se centren en grups com els infants, els adolescents i les famílies de nivell educatiu mitjà-alt

La inclusió dels migrants mitjançant les polítiques culturals locals


 MC2CM | Baltà, J.


Fruit d’una trobada d’aprenentatge entre representants de diversos governs locals, estatals i altres xarxes de l’àmbit mediterrani, ha vist la llum la publicació "Cultural Policies: a vector for migrants’ inclusion in urban context" elaborada en el marc del projecte MC2CM (Mediterranean City-to-City Migration)

Festivals, espai públic i inclusió social en temps de pandèmia


Festspace
 

La celebració d’esdeveniments culturals i festius en el marc de la pandèmia va suposar el redisseny dels formats, l’impuls de la digitalització i la reducció d’aforaments i de programació, en la major part dels casos. Tot i la celebració simbòlica de molts d’aquests festivals i festes populars, la presencialitat ha donat pas a la virtualització. Com serà la nostra relació amb l’espai públic en un escenari postpandèmic?

Fragmentar o sumar?

Arches i Festspace

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats. Una opció és la de dissenyar activitats per a un tipus de públic ben concret i l’altra és pensar-les des d’un punt de vista inclusiu per tal que, independentment de les preferències de cadascú, tothom qui ho vulgui tingui la oportunitat de gaudir-ne.

Els projectes Arches i Festspace giren en torn del concepte d’inclusió en dos àmbits diferents, el dels museus i el dels festivals. Ambdós són projectes europeus que involucren ciutats de diversos països, tres de les quals es troben a l’estat espanyol: Oviedo, Madrid i Barcelona.

L’Òpera del segle XXI

Get Close to Opera


Òpera, diversitat d’audiències i integració cultural i lingüística. Pot ser que molts de nosaltres no hàgim concebut aquests tres conceptes escrits l’un rere l’altre fins ara. I no pas perquè considerem de manera conscient que les vinculacions entre ells siguin forassenyades sinó perquè, simplement, mai abans se’ns havia passat pel cap pensar en això. A dia d’avui, però, i gràcies a la tasca de Get Close to Opera, ara aquests conceptes es poden trobar en una mateixa frase.
 

Les sales d’òpera i els projectes basats en l’òpera poden esdevenir espais per a la innovació social, la inclusió i el diàleg intercultural.

Cultura popular, fes el pas!

Núria Roca. «Les dones a la cultura popular: Aproximació al paper de la dona a la cultura popular catalana». Canemàs. Revista de pensament associatiu Núm. 18 (2019) p. 51-77

De l’actuació d’avui en depèn l’evolució de la colla. Si tot surt bé aquest serà el primer castell de gamma alta descarregat. Tothom pren posicions i la gent de la plaça s’afegeix a la pinya, contagiada per l’emoció continguda que es respira a l’ambient. El folre s’aixeca sense problemes, i la tensió va en augment a mesura que els terços, els quarts i els quints s’apropen al cel. Arriba el torn de la canalla; primer els dosos, seguits per l’acotxador. Damunt seu, l’enxaneta aixeca la mà al so de les gralles, que ressonen per tota la plaça. L’eufòria arriba uns segons més tard, quan el castell ja es dona per descarregat. Grans, joves, petits, homes, dones comparteixen la seva alegria. Totes i tots han estat partícips de l’èxit aconseguit.