patrimoni

Experts en història de l'art demanen "respecte" a les col·leccions i avisen que el cas Sixena estableix un precedent


 ACN Barcelona | 16 gener 2021


 

Creuen que obre una via per a reclamar peces a altres museus però que la interlocutòria obliga a analitzar "cada cas".
  

Experts de diverses universitats coincideixen en assenyalar a l’ACN la rellevància de la sentència del Tribunal Suprem sobre els bens de Sixena. El medievalista i professor d’Història de l’Art de la UB, Carles Mancho, reconeix que la sentència “posa en discussió” la gènesi de les col·leccions museístiques del món, configurades històricament amb procediments poc regulats. Per al professor emèrit d’Història de l’Art de la UdL, Francesc Fité, es fixa un precedent per a "reclamacions diverses" i demana respectar la unitat de les col·leccions, mentre que per al professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic de la UdL, Alberto Velasco, la sentència està formulada de manera "intel·ligent" per haver d’analitzar, cas a cas, futures reclamacions.

Patrimoni cultural en acció! Descobriu les 32 bones pràctiques locals i regionals

Cultural Heritage in Action! és un pla de formació finançat per la Unió Europea i el Creative Europe Programme dut a terme per EUROCITIES en associació amb KEA, ERRIN, Europa Nostra i l’Architects’ Council of Europe. Es tracta d’un programa d’aprenentatge entre iguals que permet a les ciutats i regions reforçar les seves polítiques i iniciatives sobre el patrimoni cultural, desenvolupar solucions innovadores per preservar els béns del patrimoni cultural i fomentar l’intercanvi.

Jesús Navarro. "Els museus hem de fer menys amb més, i no al revés"

"El Museu Morera és un equipament cultural centenari. Però, parlant amb el seu director, Jesús Navarro (Lleida, 1962), s’arriba fàcilment a la conclusió que el seu moment està per arribar. Si res no ho impedeix, arribarà quan tingui una llar estable, l’edifici de l’antiga Audiència. Abordem els seus reptes propis i els de tot el sector."

Idees i propostes per a la celebració de festes majors en període de desconfinament

Les festes majors commemoren un fet important de la història o tradició d'un municipi, esdevenen un dels esdeveniments més destacats de cada població, i són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
 


 

En aquests moments, i com a conseqüència de la pandèmia del coronavirus, ens trobem en un procés de desconfinament que afectarà de manera desigual en el temps al nostre territori. Tal i com s'està dissenyant aquesta desescalada, tot indica que aquest tipus de celebracions seran les últimes en ser autoritzades, i amb unes mesures estrictes que limitaran les concentracions de ciutadans. 

Davant aquestes restriccions, proposem buscar maneres alternatives de mantenir i potenciar aquest efecte socialitzador que representen les festes majors i seguir donant visibilitat a la diversitat cultural i associativa dels nostres municipis. Per això, en els propers dies us proposarem algunes idees per a poder programar activitats de festa compatibles amb les diferents fases de desescalada en que es trobi el vostre municipi. 

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

El valor singular del patrimoni industrial

Posar en valor el patrimoni industrial és un tasca amb moltes possibilitats tal com ens demostra el llibre Conservación y restauración del patrimonio industrial. A través d’unes directrius molt pràctiques que repassen totes les facetes de gestió del patrimoni industrial -- des de les parts més materials sobre conservació fins a consells sobre com engegar un projecte de restauració i promoció del patrimoni industrial -- aquest llibre ens permet reflexionar sobre la importància de fer una bona recuperació i revalorització del patrimoni industrial. Una manual que tant pot servir per a conservadors i patrimonialistes que vulguin saber-ne més d’aquest tipus de patrimoni, com ara gestors culturals que tinguin com a objectiu investigar el valor d’aquest determinat patrimoni. 

Capgirar l’iceberg dels museus

Alexandre Delarge | La documentation Française
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine, que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

Qui, com i quan ens visita? | Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

L'ús del museu com a agència de relacions públiques de les empreses patrocinadores: el paper dels mitjans de comunicació.

Santos M. Mateos-Rusillo. 'The use of the museum as a public relations agency by sponsors: the role of the media' Communication & Society, vol. 32, núm. 2, 2019, p. 51-66.

Presentem aquest interessant artícle de Santos M. Mateos Rusillo, company de la comunitat d'Interacció i autor del blog "Miradas desde la copa", que presenta l'evolució del patrocini empresarial als museus públics espanyols i els canvis produïts en aquesta relació. Mitjançant l'anàlisi de contingut de casos que responen al nou model i entrevistes a periodistes culturals de premsa escrita, es demostra que les empreses patrocinadores no assoleixen el seu objectiu: que és sumar a l'equació als mitjans de comunicació per tal d'augmentar la seva notorietat i enfortir-ne la imatge corporativa.