Interacció

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACPC) sorgeix en el moment àlgid de la crisi econòmica a Europa, quan es constitueix el 2011 un nou govern a Catalunya. Pretén ser un revulsiu en la gestió cultural de la Generalitat de Catalunya, centrat en el patrimoni cultural. La creació de l'Agència, que s'emmarca en el famós govern de "les retallades", es va construir en plena crisi i volia ser una revolució interna amb la pretensió de seguir models internacionals. Han passat més de 4 anys des de la seva creació i els autors creuen que cal una anàlisi crítica.

Proposen establir una història sobre la creació i el desenvolupament de l’Agència confrontant la seva missió i els seus objectius inicials amb els resultats reals. Vol analitzar, per fases, els seus girs, definint quines actuacions han tingut èxit, quines no, i quines accions no han sigut adreçades, basat en el seu projecte inicial. També vol oferir una valoració global de la situació actual, amb algunes referències comparatives a altres institucions homòlogues a nivell Europeu i defineix criteris per al futur, quant a projectes i gestió. També intenta demostrar que l’Agència va néixer més com a excusa que com a efecte de la mateixa crisi.

Quin hauria de ser, en el futur immediat, el full de ruta per reformar l'Agència? Els autors plantegen almenys dues possibilitats.

Hi ha un sector que advoca simplement per la seva desaparició, per tornar a 2013. Consideren que la Agència ha estat un fracàs, un instrument fallit, i que no es pot reformar, de manera que cal tornar al model anterior, recuperant el paper propi dels museus. Però tornar enrere, per desmuntar un organisme ja creat, és molt complicat.

Hi ha una segona possibilitat. Creiem que hi ha marge per reformar l'Agència, des de dins, modificant el seu modus operandi; sotmetent el seu programa a les directrius polítiques de la DGPC i del DC; anteposant els criteris d'agilitat i eficàcia sobre els de rendibilitat econòmica; ampliant serveis a tot el territori; buscant fórmules que compatibilitzin l'Agència amb la plena personalitat jurídica dels museus; anteposant sempre els criteris de servei públic (Per exemple, en els contractes de serveis educatius); i posant l'aparell administratiu i gerencial al servei de les necessitats tècniques dels museus i monuments, i no al revés.

La ACPC va néixer amb la pretensió d'emular l'English Heritage però la realitat ha estat una altra. ni tan només ha estat capaç de copiar les virtuts i experiència de l'Institut Andalús de Patrimoni Històric. La seva creació va coincidir amb la crisi, però més que un producte d'aquesta, es va aprofitar de la crisi i la va utilitzar com a excusa per justificar-se. Però l'Agència té un bagatge suficient per reconvertir-se.

Creiem que cal apostar per una nova Agència que gestioni de forma àgil, eficaç i eficient el patrimoni cultural de Catalunya, de forma integral, amb el lideratge de la Generalitat a col·laboració amb les administracions territorials, i amb una inequívoca vocació de servei públic per a tot el territori.

La versió que us adjuntem és l'article complet abans de la reducció per a la seva publicació definitiva. Podeu consultar el document aquí:

HTML La Agencia Catalana del Patrimonio Cultural, una institución nacida bajo la crisis (2014-18)

PDF    La Agencia Catalana del Patrimonio Cultural, una institución nacida bajo la crisis (2014-18)

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentari