Apunts

Aquesta obra descriu l’estructura i els models de funcionalment del sector de la música moderna en viu a França. Descriu com s’organitza el sector, quins són els models econòmics que el regeixen, els actors que hi participen i les relacions contractuals que el regulen.

Els autors, Gérôme Guibert – doctor en sociologia i professor a la Sorbonne Nouvelle (Université Paris III) i investigador al laboratori CIM-MCPN – i Dominique Sagot-Duvauroux – doctor en economia i professor a la universitat d’Angers i investigador al GRANEM – assenyalen que el sector de la música en viu a França està gestionat per un conjunt heterogeni i divers d’empreses, petites i mitjanes i destaquen la importància del productor com a figura que proporciona ocupació als artistes.

Nou informe del British Council sobre les pràctiques i tendències globals en les relacions culturals internacionals i el poder tou. L’autor, John Holden, membre de l’equip de reflexió  britànic Demos, remarca la importància de la cooperació, l’intercanvi i l’enteniment mutu per sobre de la competència entre països. Considera que els governs han de ser conscients que la política i la cultura estan cada vegada més connectades i que la comunicació global és cada cop més veloç.

L’informe analitza les motivacions dels governs a l’hora de desenvolupar estratègies de política cultural internacional que poden ser ideològiques, comercials, polítiques o culturals; descriu les últimes tendències i estratègies en diplomàcia cultural i els actors que hi participen

 «If you want the public to engage with the arts, you can’t treat them with disdain», says Alka Sehgal Cuthbert.

It’s been an interesting time for the arts of late. A few weeks ago, Tate Britain opened its renovated galleries to reveal paintings hung in chronological order without information plates. Before that, the revamped Rijksmuseum re-opened and, like Tate Britain, it also had a new take on the hanging criteria for its art. Whatever the merits or otherwise of these particular attempts to re-present art to us, they do at least seem to be driven by an admirable impulse – to allow more space for people to develop their own interpretations of art works. This is certainly a welcome development for anyone interested in art.

Unfortunately, at a recent event called ‘What’s the point of art schools?’, a far less welcome trend was apparent.

Una cinquantena d'empreses del sector audiovisual català estan des d'aquest dimecres agrupades en el nou Clúster de la Indústria Audiovisual de Catalunya amb la mirada posada en la creació de noves oportunitats de negoci.

La principal eina que dota de continguts i arguments al clúster és aquest document 'Estudi del sector audiovisual 2013', elaborat per la Taula d'Entitats pel Foment de l'Audiovisual a Catalunya durant el primer trimestre d'enguany amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Segons l’estudi, el sector audiovisual català, dins les àrees de cinema i televisió, aglutina a Catalunya gairebé 1.700 empreses, tot i que no arriben a 800 les que tenen un o més treballadors. En el període de crisi econòmica ha desaparegut bona part del teixit industrial audiovisual.