Apunts

Creative economy creative industries des notions à traduire

L’objectiu principal d’aquest llibre és fer un balanç d’aquesta última dècada en què les indústries creatives i l’economia creativa s’han situat en el centre de les polítiques culturals i econòmiques tant de les grans institucions internacionals com dels governs nacionals, locals i autonòmics de tot el món.

L’anàlisi es fa des d’una perspectiva francòfona ja què segons el director de l’obra, Philippe Bouquillion, professor la Universitat Paris 13 i investigador del Laboratori de ciències de la informació i de la comunicació MSH Paris Nord, Omic, existeix molta literatura anglòfona sobre aquesta matèria però la francesa, en canvi, encara és escassa.

La innovació aplicada al desenvolupament: la creació de valor per a la cultura, l’economia creativa i el turisme

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

Reflexiones en torno a la cooperación cultural. Fernando Vicario Leal

Manual teòric on l’especialista en cooperació cultural iberoamericana Fernando Vicario Leal reflexiona sobre aquesta disciplina i ordena els seus àmbits d’actuació, competències i reptes de futur.

L’autor adverteix que els conceptes de cooperació i de cultura són amplis, difosos i poden experimentar variacions significatives al llarg del temps, la qual cosa complica i dificulta la seva anàlisi sistemàtica. Destaca però, el potencial de la cultura com agent generador de canvi, progrés i benestar social, així com la necessitat de fomentar la cooperació per afavorir l’equilibri territorial i la convivència entre i dins dels països i territoris.

Salvador Sunyer: «La subvenció hauria d’anar en funció de la creació associada i d’una política de públics»

Entrevista a Salvador Sunyer

Durada del vídeo: 08:23


Aquesta imatge substitueix el vídeo si el plugin de flash no està instal·lat
Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

Cambridge journal of regions economy and society : Creatives after the crash

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

A Interacció trobareu: Kognitif City Projects

Kognitif presenta el projecte Ciutat Bella, una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

CIUTAT  BELLA  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composada  per  vàrios homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuit a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions.

Ciutat Bella, la transformació creativa de la ciutat a través d'intervencions artístiques sobre mitgeres de gran format


CIUTAT BELLA - DESCRIPCIÓ

Una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

A Interacció trobareu: Any Espriu

Salvador Espriu i Castelló (1913 - 1985) és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconegudes per la crítica internacional, són mereixedores de la major atenció i la màxima consideració. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que ha romandre en la memòria dels catalans.

Arts and Culture in Urban or Regional Planning: A Review and Research Agenda

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

  • Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
  • Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
  • Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?

L'Associacionisme i els equipaments culturals al territori

«L’associacionisme i els equipaments culturals al territori»  és el darrer títol que ha incorporat la col·lecció Espai Despuig, editada per l’Institut Ramon Muntaner. El llibre recull les aportacions que es van fer a la taula rodona homònima que es va celebrar el novembre de 2011 a Lloret de Mar. Concretament, el debat es va centrar en les possibilitats de cooperació i d’acció conjunta entre les associacions culturals (en aquest cas, els centres d’estudis)  i els equipaments públics per tal d’ arribar a nous públics. En aquest sentit, el concepte «mediació» tant utilitzat en els àmbits de les relacions interculturals i també per referir-se al paper jugat per les revistes culturals, va ser un bon punt de partida per estimular la reflexió: cal trobar fórmules de col·laboració per optimitzar els recursos escassos en temps de crisi, però també per arribar a més gent amb nous llenguatges.