Interacció

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

Així, per exemple, Lisa De Propris destaca el paper fonamental que juguen les industries creatives en la recuperació econòmica del Regne Unit. Todd Gabe, Richard Florida i Charlotta Mellander analitzen les taxes d’atur en els EUA i observen que l’índex d’atur entre la classe creativa és menor que la mitjana global. Gary Sands i Laura A. Reese, en canvi, estudien la relació entre els indicadors de classe creativa i la situació econòmica de les àrees mitjanes metropolitanes d’EUA – abans i durant la crisi – i conclouen que no hi ha diferències entre les comunitats més creatives i les que no ho són tant. Es més, assenyalen que alguns indicadors de creativitat, com la població immigrant, influeixen negativament en el benestar econòmic d’aquests territoris. D’altra banda, Alison Bain i Heather McLean argumenten que els espais culturals col·lectius i alternatius són essencials per sostenir el sector cultural ja què ajuden als creadors a resistir davant les imposicions neoliberals a les ciutats. La resta d’autors denuncien la precarietat laboral que afecta als treballadors culturals. Així, Jill L Grant i Benjamin Buckwold denuncien la precarietat que afecta als col·lectius d’immigrants. Doreen Jakob, analitza les dificultats i contradiccions que envolten a la indústria de la ceràmica. Susan Christopherson, es fixa en l’empitjorament de les condicions laborals a la indústria cinematogràfica de Hollywood i, finalment, Tara Vinodrai examina com les dissenyadores de Toronto i Copenhagen tracten d’adaptar-se a les condicions actuals i superar la crisi.

Cambridge journal of regions economy and society Volume 6 Issue 1 March 2013 Creatives after the Crash

Table of contents

 Editorial

 Editorial Statement

Creatives after the crash Betsy Donald, Meric S. Gertler, and Peter Tyler

Article

How are creative industries weathering the crisis? Lisa De Propris

The Creative Class and the crisis Todd Gabe, Richard Florida, and Charlotta Mellander

Baptism by fire: did the creative class generate economic growth during the crisis? Elizabeth Currid-Halkett and Kevin Stolarick

Fair Weather Friends? The Impact of the Creative Class on the Economic Health of Mid-sized US Metropolitan Areas, 1990–2009 Gary Sands and Laura A. Reese

The artistic precariat Alison Bain and Heather McLean

Precarious creativity: immigrant cultural workers Jill L Grant and Benjamin Buckwold

Crafting your way out of the recession? New craft entrepreneurs and the global economic downturn Doreen Jakob

Hollywood in decline? US film and television producers beyond the era of fiscal crisis Susan Christopherson

 Design in a downturn? Creative work, labour market dynamics and institutions in comparative perspective Tara Vinodrai

Online Resources

 Online Resources

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris