Apunts

Pla Integral de la Música a Catalunya

 Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

«El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i  que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.

Nous marcs de suport fiscal al mecenatge a Espanya: perspectiva jurídica estatal i autonòmica

Montserrat Casanellas Chuecos | Revista catalana de dret públic

Resum: Aquest treball analitza de forma exhaustiva la legislació estatal i les últimes legislacions autonòmiques aprovades en matèria de mecenatge. L’estudi es planteja des d’una perspectiva jurídica comparada, en la mesura en què analitza els principals aspectes jurídics que caracteritzen la regulació dels incentius fiscals al mecenatge, tenint en compte els àmbits i sectors d’aplicació, el marc competencial i els impostos afectats, els beneficiaris i donants de les actuacions incentivades i les diverses figures normatives creades per a desenvolupar el mecenatge.

Tuit de la setmana

Una cultura experimental, en movimiento, no puede sentarse a esperar la validación institucional @sirjaron @Traficantes_Ed

Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc

Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc

El Festival Curt.doc és un dels exemples més clars de propostes culturals innovadores a municipis petits (tot i que cal aclarir que Vidreres supera els 5.000 habitants). No abunden les propostes audiovisuals localitzades a petits municipis, però la gran aportació de Curt.doc és que treballa amb dos gèneres que tot i estar directament associats amb els inicis del cinema són forà minoritaris: el curtmetratge i el documental.

Terrassa seleccionada per participar en un projecte europeu sobre la cultura en les ciutats sostenibles

Un cop adoptat el document “Cultura 21 : Accions”, amb els compromisos sobre el paper de la cultura en les ciutats sostenibles, en el marc de la cimera de la Cultura de la xarxa CGLU – Ciutats i Governs Locals Units, a Bilbao el mes de març de 2015, i després de l’exitosa experiència del programa de Ciutats Pilot el 2014, la Comissió de Cultura de la xarxa va llançar el programa « La Cultura en les ciutats sostenibles : Aprenent amb Cultura 21 Accions a Europa», en el qual es va postular l’Ajuntament de Terrassa a través del Servei de Cultura i amb el suport del Servei de Relacions Europees i Internacionals.

"Un poble necessita un forn i una llibreria per ser poble"

Rafael Vallbona  | El Mundo, Ed. Catalunya, 1 de setembre de 2016

La meitat de les llibreries catalanes factura menys de 90.000 euros l'any, i només el 10%, més de 600.000. I, tot i això, les llibreries catalanes venen el 20,3% del total d'Espanya. Això vol dir que els petits llibreters de poble són una part tan fonamental com oblidada del sistema editorial. Fem justícia.

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

Obrim aquesta sèrie de textos sobre projectes culturals situats a petits municipis amb un dels diversos centres d’art que es poden trobar a la Catalunya rural. El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat “El Forn de la Calç” de Calders resulta especialment rellevant per dues raons: CACIS, com molts dels centres anàlegs situats a entorns urbans,  té la seva seu a un antic edifici industrial (un forn de pedra). Aquest fet estableix des del primer moment una relació especial entre la seva activitat, la creació i la difusió artística,  i el valor històric i paisatgístic d’aquest patrimoni cultural.

Hi ha vida (cultural) als petits municipis

Com en les anteriors edicions dels debats i jornades d’Interacció, la comunitat virtual esdevé un fòrum ideal per anar-hi fent bullir l’olla en les setmanes prèvies, publicant articles, ressenyes, analitzant dades o difonent informacions que ens ajuden a contextualitzar el debat i a fomentar l’intercanvi de posicions.

En les darreres setmanes hem anat publicant alguns articles per posar les bases d’un debat enriquidor: hem difós algunes ressenyes de monografies i articles sobre cultura i polítiques culturals en entorns rurals a Europa i una breu nota sobre el marc legal de la cultura en l’àmbit local a Espanya i continuarem publicant articles d’aquest tipus fins a finals del mes d’octubre.

Per una concepció integrada de Catalunya

“Del meu poble estant

veig tota aquella part d’Univers

que es pot veure des de la Terra.”

Pessoa

Si hi ha un valor geogràfic fonamental del territori català, un valor que es destaca sobre els altres i que permet parlar de la singularitat de Catalunya en el context de la geografia europea, probablement sigui el de la gran diversitat, física i humana, que aquest territori concentra en un espai físicament molt reduït. Catalunya és, a l’escala de la Mediterrània (l’àmbit general bioclimàtic, dins l’hemisferi nord, en el qual està inserida), un veritable microcosmos.

Els nous neorurals

Joan Nogué, Director de l'Observatori del Paisatge | Diari Ara, 31 de maig de 2015

La població es trasllada a viure d’un lloc a l’altre molt més del que a vegades ens imaginem. Els censos oficials no ho reflecteixen amb la finor i immediatesa que desitjaríem, com tampoc capten en detall les tipologies d’aquesta població que es desplaça i encara menys les seves motivacions, aspiracions i maneres de ser i de fer. A més, sovint som captius de mitges veritats, com la que diu que el camp es despobla. És cert que molts petits poblets estan perdent població i que, malauradament, en perdran encara més en el futur si no hi ha ben aviat un relleu generacional en l’agricultura, però també és cert que en molts altres s’estan donant processos de repoblament enormement variats i esperançadors,