Interacció

Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc

El Festival Curt.doc és un dels exemples més clars de propostes culturals innovadores a municipis petits (tot i que cal aclarir que Vidreres supera els 5.000 habitants). No abunden les propostes audiovisuals localitzades a petits municipis, però la gran aportació de Curt.doc és que treballa amb dos gèneres que tot i estar directament associats amb els inicis del cinema són forà minoritaris: el curtmetratge i el documental.

Hem seleccionat el festival perquè a més a més d’oferir un producte cultural especial i que no està present als grans mitjans suposa un molt bon exemple de relleu en l’equip de gestió. Molt sovint (ho veurem en altres projectes) iniciatives fundades per una persona o un grup concret de persones moren quan aquest o aquestes, per raons diverses, abandonen el projecte. En aquest cas, quan els fundadors de la iniciativa varen considerar esgotat el seu projecte un nou equip va assumir-ne la direcció i ha renovat la proposta amb noves energies.

El Festival Internacional de Curtmetratges Documentals Curt.Doc va nàixer l’any 2008 de la mà de l’Associació Nanook, un grup de grup de joves vinculats al món de l'audiovisual i de l'educació interessats en la realització de projectes relacionats amb el cinema. L’objectiu del festival era divulgar el gènere documental en el seu format més curt (menys de 25 minuts). Tot i treballar amb un gènere cinematogràfic molt difícil, el festival va trobar ben aviat el reconeixement internacional gràcies a una programació arriscada i eclèctica. Els professionals d’aquest sector, tant a Catalunya com a l’estranger s’han deixat seduir per aquesta barreja d’amor per aquesta miniatura del cinema que són els curtmetratges i festa bucòlica que suposa el festival a un indret rural com Vidreres. El festival va créixer molt ràpidament: va passar de 67 curts rebuts i 200 assistents a la primera edició, als 400 curts rebuts i 750 assistents de les dues últimes edicions.

Després de sis edicions, l’any 2014 el festival va viure un procés molt interessant, que en altres casos ha derivat en la finalització del projecte. Nanook, l’associació que havia estat darrera del festival en les seves primeres edicions va deixar la direcció i el projecte es va prendre un any sabàtic. Aquestes propostes culturals tan específiques i localitzades a petits municipis corren sovint el risc de desaparèixer quan es produeixen modificacions al seu entorn, ja siguin canvis de govern a les alcaldies que els donen suport o quan els equips directors consideren que ha arribat el moment de tancar la paradeta.

En aquest cas, l’indiscutible èxit de participació, el suport polític i l’existència d’una generació de joves gestors que ja havien participat en el festival i estaven disposats a agafar-ne les regnes va permetre que un any després l’Associació Activa 21 assumís la direcció d’un festival renovat i amb voluntat de continuar creixent.

El festival ha intentat des de la seva primera edició acostar al públic local un gènere força desconegut i d’entrada poc atractiu: el curt documental. Treballar amb un gènere tan poc popular, gens present als grans mitjans de comunicació i que no tenia cap festival dedicat a ell – com a molt es veu relegat a ser un tast abans d’un llargmetratge a altres festivals- ha permès a Curt.doc convertir-se en un referent català i internacional d’aquest gènere cinematogràfic.

Segons els seus actuals responsables, el principal problema que enfronten els gestors culturals dels petits municipis no és la manca d’interès dels consumidors, o una qüestió de massa crítica o volum  de públic, sinó les dificultats per trobar finançament per aixecar els projectes.

Però el festival no està destinat només a un públic especialitzat: pels seus gestors, és molt important atraure al públic de Vidreres i els seus voltants, volen un festival popular i que faci atractiu el gènere als veïns i veïnes. Saben que perquè la seva tasca sigui reeixida és fonamental que el projecte s’arreli al territori, que deixi petjada. La experiència els ha demostrat que una idea esbojarrada com fer un festival de curts a un poble de poc més de 7.000 habitants no era cap quimera, i que la gent que viu a entorns rurals mostra interès per una gran varietat de propostes, només cal generar la oferta adequada.

Pels actuals responsables del festival, “les (grans) ciutats es veuen a si mateixes com els grans culturals de la modernitat, on l'avantguarda fa acte de presència en els museus, centres culturals o grans teatres i els converteix en temples de culte contemporanis. Nosaltres proposem una fórmula alternativa on aprendre i assaborir cultura: ni menys crítica, ni menys rigorosa, ni menys respectuosa però sí en un entorn més càlid i acollidor”.

Evidentment, un projecte com aquest hagués estat impensable fa vint anys, quan les TIC encara no estaven esteses a la nostra societat. El seu director artístic, Eudald Espluga, afirma que “en el nostre cas l’impacte de les TIC és molt rellevant, ja que l’arribada de plataformes agregadores de festivals com Uptofest o Moviebeta faciliten que la convocatòria arribi a molts més documentalistes i, per tant, fa que rebem una enorme quantitat de treballs d’arreu del món”.

Com veuen el festival en el futur? Els nous gestors del festival són ambiciosos, però no tenen interès en exportar la fórmula a la gran ciutat: “si el festival seguís creixent, abans de pensar en traslladar-lo a una “ciutat”, buscaríem una estructura cooperativa amb d’altres pobles”. Un projecte com aquest és ideal per valorar possibles enteses amb altres municipis o amb administracions de segon nivell com els consells comarcals o la diputació.

El municipi de Vidreres s’ha caracteritzat històricament pel seu sòlid teixit associatiu i cultural i ha apostat per un estil singular de festival, allunyat dels esdeveniments mediàtics, comercials o elitistes. A banda del Curt.Doc, a Vidreres també s’hi poden trobar altres propostes singulars com L’Actitud Fest, organitzat per l’Associació Soroll o les Jornades Breyting impulsades també per Activa 21).

Un dels elements que no apareixen massa sovint en la recerca que estem portant a terme pel territori català és el del patrocini d’empreses privades d’esdeveniments culturals. És un problema nacional, que sovint vinculem exclusivament a la manca d’una llei de mecenatge, però què va molt més enllà. Els empresaris, locals o regionals, no acaben de veure que esdeveniments com aquest són fonamentals per contribuir al desenvolupament dels municipis i les comarques que els acullen. A Vidreres la situació no és pas diferent. Àngel Daban, cap de producció de Curt.doc ho expressa així: “Al  nostre municipi hi manca un  teixit empresarial i un sector serveis que pugui recolzar econòmicament projectes culturals i tampoc té un polígon industrial sòlid a qui poder recórrer per temes de patrocinis culturals. La implicació de Mercadona, ATO o Plásticos González –les tres empreses instal·lades a Vidreres de més facturació- amb el teixit associatiu local és nul o gairebé”. Tot i això, l’estructura financera del festival resulta interessant perquè no depèn únicament de les subvencions publiques. Un 20% dels seus ingressos tenen origen privat i un 10% es fruit de l’autofinançament.

 
Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris