Apunts

Vint-i-un grans de raïm culturals per tancar el 2021 (sense ennuegar-se, és clar)


Queden poques hores per tancar un altre any. Han estat tres cents seixanta-cinc dies pandèmics que tenim ganes de deixar enrere, amb el permís d’una nova lletra de l’alfabet grec. L’òmicron és una o, és a dir, un cercle, forma geomètrica que ens recorda l’uròbor, la serp que es mossega la cua i que simbolitza l’etern retorn, la infinitud. Com la pandèmia, el conte de mai no acabar. Després que plogués sobre mullat, que surfegéssim onades i resistíssim sismes i erupcions, semblava que teníem el peu al coll al virus, però ha tornat a mossegar.

La transformació digital de les arts i participació de públics: el nou paradigma


Australia Council for the Arts
 

La tecnologia digital ha modificat profundament la forma en què ens relacionem amb l'art i la cultura. Internet ha posat al nostre abast oportunitats de participació i interacció que obren infinites possibilitats per a la creativitat i la participació, alhora que han pertorbat els models de negoci existents a les indústries culturals i creatives, creant nous reptes en espais desconeguts per a una gran part del sector.

Cap a la virtualització de la dansa: reptes i recomanacions


Marie Fol | European Dancehouse Network
 

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans,

Bon Nadal


 L'equip d'Interaccio us desitja Bones Festes. Gràcies per ser al nostre costat.
 


Cultura, llengua i identitat


Relatoria de la tercera conversa dels debats KULT, amb la participació de Jordina Arnau, Júlia Ojeda, Marina Massaguer, Francesc Viadel i Julià de Jòdar
 

El passat dijous 4 de novembre vam fer el tercer dels debats KULT, on vam parlar de la llengua en la cultura i la cultura en català a la biblioteca Jaume Fuster, la primera de les moltes col·laboracions que farem amb les biblioteques de Barcelona, membres de la xarxa KULT.

Museus en l'era digital: esborrar la frontera


"CTRL" és el primer programa cultural focalitzat exclusivament en les noves possibilitats i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals, tant a la creació com al consum de cultura. El podem veure a TV3  i ens permet descobrir una generació de creadores i creadors digitals que estan canviant la manera d'entendre les arts i les lletres. La tecnologia digital ho canvia tot.
 

Relacions culturals: abordar la pau i l’estabilitat en contextos fràgils


Jordi Baltà | EU National Institutes for Culture - EUNIC
 

Que els programes artístics i culturals són una arma per donar veu a les comunitats marginades i per contribuir al desenvolupament inclusiu i a la cohesió social potser no és cap notícia. Aquestes bases, però, són un bon punt de partida per reflexionar des de la cultura al voltant de les nocions contemporànies de "pau", cada vegada més connectades amb el desenvolupament i la justícia social.

L’art incansable: sobre el triomf de l’art comunitari i participatiu


Fundação Calouste Gulbenkian
 

Les crisis socials evidencien la necessitat que l’art posi les persones al centre del relat i la pràctica artística degut, en part, a la seva capacitat per connectar l’individu amb la comunitat i en tant que poderosa eina emancipadora i d’inclusió social.

"A restless art: how participation won and why it matters" tracta sobre art comunitari i participatiu, sobre com són aquestes pràctiques, com es conceptualitzen, per quines raons es duen a terme i quins resultats es poden esperar.

Creative Carbon Scotland: una iniciativa referent per abordar el canvi climàtic


Creative Carbon Scotland
 

El canvi climàtic, originat en part degut al consum excessiu i la sobreexplotació dels recursos, és resultat, malauradament, de la forma en què vivim en aquest planeta. La sostenibilitat mediambiental és una qüestió urgent que el sector cultural no pot ignorar, en tant que és un altaveu que té la capacitat de reconduir l’opinió pública i les accions d’artistes, treballadors de la cultura, públics o dels responsables polítics.

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.