Apunts

Polítiques culturals noves per a un futur immediat

En el seu dia central, les jornades Interacció 15 han convidat a la reflexió sobre temes com les polítiques culturals per a un canvi d'època, quin ha de ser el paper de la creació i els creadors en la gestió cultural o com es dibuixen les noves fronteres entre els espais físics i virtuals. No ha faltat tampoc l'exposició del mètode de treball d'una eina que aquesta corporació utilitza des de fa anys per mesurar la qualitat dels serveis públics, com són els Cercles de Comparació Intermunicipal, ni les referències a l'experiència acumulada per la Xarxa de Biblioteques Municipals a l'hora d'abordar aspectes tecnològics i de participació.

Analitzem 36 anys de polítiques culturals locals

«Hem de dotar-nos d'una política cultural que faciliti la participació ciutadana i que vinculi l'educació a la cultura», va declarar ahir el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, a la inauguració de les jornades d'Interacció 15 que, fins divendres, us conviden a repensar les polítiques culturals locals, ja sigui de manera presencial al CERC i al CCCB, o bé a través d'aquesta comunitat virtual i les xarxes socials, amb l'etiqueta #Interacció15.

Cultura: parlem.. i què més?

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.

Raymond Williams on Culture and Society: essential writings

En aquest volum es recullen una vintena de textos clau de Raymond Williams, un dels sociòleg exponents dels Cultural Studies, publicats originalment com capítols de llibres, articles i discursos. Aquesta selecció de textos, datats entre la dècada de 1950 fins a finals de 1980, té com a objectiu reequilibrar la reputació de Williams, posant de manifest el seu llegat en la teoria social i cultural.

Cultura i joves

Antoni Laporte i Joaquina Bobes | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Repte digital. El territori virtual s’ha de pensar des de la mirada de l’accés universal a la cultura, de la connexió i la presència en l’esfera internacional de noves modalitats d’economia i de creació.

L’article elabora la seva reflexió al voltant de l’impacte i eclosió de noves tecnologies en la societat actual i com els efectes conjunturals de la crisi econòmica dominant, han modificat les pràctiques i els hàbits de consum cultural, sobretot atenent els efectes que ha tingut sobre la població més jove i la incidència del factor migratori en aquest grup d’edat.

La cultura popular envasada al vacío

Iván de la Nuez | El Estado mental

En cuanto un intelectual se lanza a por la cultura popular, saltan las alarmas y conviene ponerse a resguardo. Da igual si lo hace desde la sublimación del mercado (porque está convencido de lo que el pueblo quiere) o desde la crítica a ese statu quo (persuadido en este caso de lo que el pueblo necesita). Por la derecha o por la izquierda, cualquier tentativa de normatividad de la cultura popular quedará siempre bajo sospecha. Aparte de depararle al “normador” el destino patético de quien entra en un campo minado… cargado de minas.

Panorama històric de la política cultural a Catalunya

En els darrers anys de dictadura un aire de revolta impregnava  cada racó, cada poble i cada barri. Per tot es multiplicaven els espais de debat, la creació d’associacions, es recuperaven les festes i  tradicions, i les propostes artístiques es convertien en expressió de nous aires d’obertura: Els Joglars, Dagoll Dagom, Els Comediants, les trobades de Canet o els  concerts  dels diferents  cantautors feien més creïble la proximitat del canvi. Alhora, un moviment associatiu popular i polític s’estenia per tot el país.

Amb l’arribada de la democràcia  i la definició del nou mapa territorial i competencial, Catalunya va  recuperar les seves institucions i amb elles, la plena capacitat de governar-se en l’àmbit de la cultura. Gran part del teixit associatiu va passar a liderar projectes polítics a tot el territori. És un moment en que tot està per fer i tot és possible: hi ha un país per construir, i per tant, la necessitat de definir les polítiques i projectes a desenvolupar i  el model de governança del futur sistema cultural. 

Drets culturals: què són, com s’han desenvolupat a Catalunya i quin tipus de polítiques demanen?

Nicolás Barbieri | CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Amb aquest article es busca aprofundir en l' [escassa] presència dels drets culturals en les polítiques culturals a Catalunya i en la necessitat que les polítiques culturals redefineixin les seves responsabilitats, desplegant els drets culturals com a estratègia de les seves accions. S’assenyala com, les polítiques culturals, continuen buscant la seva legitimitat més en la promoció de la cultura (cultura com a substantiu) més que en allò cultural (cultura adjectiva).

Perspectiva històrica de la política cultural a Catalunya

CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Quin model de Cultura volem? En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

PROGRAMA DE LES JORNADES INTERACCIÓ 15

Interacció s’ha consolidat com el punt de trobada entre els responsables i professionals de la cultura, essent un referent de debat i aportació d’idees en aquest àmbit. Com a espai de trobada, Interacció ha sabut agrupar gestors, creadors, pensadors i investigadors tant del sector públic com del privat i associatiu. La presència de figures internacionals de primera línia i la qualitat dels sessions és un tret d’identitat d’aquesta iniciativa de l'Àrea de Cultura, que ja compta amb una dilatada història que es remunta a l’any 1984.

Els dies 2, 3 i 4 de desembre de 2015 se celebrarà a les instal·lacions del CERC i el CCCB una nova reunió d’Interacció on el CERC i la comunitat de gestors, responsables i experts en polítiques i gestió cultural  tenen una nova cita per reflexionar i debatre sobre el seu àmbit de treball.