Apunts

Cultura i desenvolupament sostenible


 Red Española de Desarrollo Sostenible
 

En quina situació es troba el món de la cultura davant un repte de tal magnitud? Com afecten la seva capacitat qüestions com la precarietat laboral dels agents culturals, les polítiques d'austeritat i les retallades pressupostàries o les restriccions a la llibertat d'expressió i a l'autonomia de l'art i la cultura?

URGENT

Consulta a professionals de la cultura.

La Fundación Contemporánea presenta els resultats de la consulta que, amb caràcter urgent, ha dut a terme per analitzar l'impacte en el sector cultural de l'actual crisi sanitària i estat d'alarma, així com les seves conseqüències posteriors. De moment ens mostra les respostes de la consulta que aquí us adjuntem.

Quan la tecnologia construeix cultura

Josian Llorente, gestor cultural, dinamitzador, docent i activista digital, va ser l’encarregat de conduir la sessió 'Aplicacions tecnològiques es l’espai públic i la creació cultural' organitzada pel CERC, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Amb ell s'inicia un periple que desgrana conceptes com ara què entenem per tecnologia, què és el moviment maker, en què consisteix el hardware lliure, etc. Amb aquestes definicions apropa la tecnologia a la cultura i reflexiona al voltant de l’aplicabilitat de la tecnologia a l’espai públic a través de la creació cultural.

Un futur en suspensió

Artícles sobre els possibles futurs escenaris per la cultura.

Poc el paper i menys els rius de tinta, però molta la bateria i els píxels que s’inverteixen aquestes darreres setmanes en la circulació de reflexions i noves idees de futur per a unes societats que ara mateix es troben en suspensió. L’àmbit cultural està actuant àgilment i de maneres ben diverses a la crisi del Covid-19, en molts casos innovant i aplicant l'accessibilitat digital. Ara bé, aquesta resposta de cara a la societat, no pot amagar les inquietuds dels diversos sectors culturals, que com la resta del món, es troben immersos en un moment ple d’incerteses que al mateix temps, permet obrir nous escenaris d’oportunitats com podreu llegir als següents articles. Esperem que d’entre aquestes opinions en podeu extreure idees que us resultin de profit per a un futur que no sabem com serà, però que podem treballar per escriure conjuntament.

Educar (en) la humanitat

UNESCO education sector

Agafar les ulleres i la manta, apropar el balancí a la finestra i concentrar-se en la quietud de l’exterior. Fins quan durarà, això? Una pregunta que se sol formular sempre en futur. El futur, que tan aviat pot ser l’escenari dels nostres somnis com dels nostres pitjors malsons. L’anhelem a la vegada que el temem, i quan el present ens obliga a viure situacions adverses, imaginar els dies que vindran pot ser molt més angoixant del que ho seria en circumstàncies normals. Ara bé, tan sols amb una mica d’esforç i voluntat, els moments difícils poden convertir-se en grans oportunitats per aprendre, reflexionar, valorar i projectar.

El que preocupa als autors del document “Humanistic futures of learning. Perspectives from UNESCO Chairs and UNITWIN Networks” és el futur de l’educació. Volen canviar-lo d’arrel a tot el planeta, atenent a la diversitat i desigualtats que el caracteritzen. Certament, per aconseguir aquest propòsit cal alguna cosa més que esforç i voluntat. Cal estratègia, cal compromís, cal perseverança, calen evidències. Els més de 50 articles que composen aquest document justifiquen la urgent necessitat d’actuar avui per un demà millor. Tracten de ciència, tecnologia, filosofia, sostenibilitat i cultura; però, per damunt de tot, defensen l’enfocament humanístic que ha d’adquirir l’educació adreçada a les noves generacions.

El valor cultural: un actiu econòmic i social


Com es relaciona la cultura amb la desigualtat social? Quina efectivitat té la intermediació cultura en les comunitats urbanes desfavorides?. Una reflexió sobre l'economia creativa, la classe creativa i la intermediació cultural.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat.

Pensament contemporani en temps de pandèmia.

Sopa de Wuhan | ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio) - Pablo Amadeo

Deixem el telèfon mòbil per un moment, apaguem la televisió amb les notícies 24h i les apps que barregen notícies de qualsevol punt del món amb imatges quotidianes de confinament. És hora també de llegir i reflexionar, de prendre's temps per pensar. Fem una pausa a l’ara i aquí, per mirar enrere i sobretot, endavant.
 

«Sopa de Wuhan» és el títol del llibre creat per ASPO (Aislamiento Social Preventivo y Obligatorio), una iniciativa editorial -on-line i gratuïta- de l'argentí Pablo Amadeo que aglutina una quinzena de pensadors i pensadores d'Alemanya, Itàlia, França, Espanya, EUA, Corea de Sud, Eslovènia, Bolívia, Uruguai i Xile. Els articles, que formen el llibre, s’han publicat el darrer mes en diversos mitjans, sobre la crisi sanitària, social i econòmica que està vivint el món. La publicació vol reflectir polèmiques i debats recents al voltant dels escenaris que s'obren amb la pandèmia del Coronavirus, les mirades sobre el present i les hipòtesis sobre el futur. Pensament d’avui, des del confinament.

Hi ha vida més enllà de Bourdieu


De la distinció a la diferenciació ? Hervé Glevarec posar en qüestió la sociologia francesa sobre les pràctiques culturals. 
 

Hi ha vida més enllà de Bourdieu, aquest seria el clam que resumiria les paraules que Hervé Glevarec dedica a aquest llibre. I és que la interpretació sociològica dels gustos culturals que Pierre Bourdieu va fer a "La distinction"(1979), actualment pot gaudir d’altres interpretacions. Segons Glevarec, els gustos no son reductibles a la posició i l’origen social, perquè els usos socials de la cultura van molt més enllà de les situacions socials.

Dia Mundial del Teatre 2020

Tornarem a aixecar el teló

Manifest de l’AADPC del Dia Mundial del Teatre 2020


 


Aquest 27 de març de 2020 estem en crisi sanitària, social i econòmica general. I molt abans, en crisi social i econòmica per al sector de la cultura i concretament del teatre. Fa molt de temps que es pateixen unes retallades i una inseguretat preocupants que afecten a les productores, les companyies, als teatres, i sobretot a l’actriu i l’actor. Per desgràcia no és cap novetat si diem que a Catalunya un alt percentatge dels actors i les actrius, directors i directores, dramaturgs i dramaturgues i la majoria de feines relacionades amb els espectacles en directe, ens trobem en una situació d’una precarietat extrema.

Res de nou, oi? Doncs malgrat tot, els actors i actrius, directors i directores, dramaturgs i dramaturgues seguim creant, muntant i presentant espectacles per a tu, públic.

La cultura, el teatre, ens fa humans, fa de mirall de la nostra condició, amb els valors i misèries, fortaleses i pors que vivim cada dia, és un bé de primera necessitat. Tampoc és nou, oi? No us fa la sensació que ho diem i ho escoltem sempre els mateixos?

Et necessitem. Ens necessitem!

El talent de saber renéixer


 Belén Sola Pizarro (ed.) | Catarata
 

De pressupostos que permetien col·leccions i programacions espectaculars a una dràstica reducció, no només dels recursos econòmics sinó també del personal. El canvi de model viscut els darrers 10 anys a causa de la crisi econòmica ha obligat als museus, així com a moltes altres institucions culturals i públiques, a reinventar-se.

El llibre "Exponer o exponerse. La educación en museos como producción cultural crítica' parla de les transformacions que han viscut els equipaments museístics en aquest context, també marcat per la propagació d’un model cada cop més turístic de la cultura, prenent el cas concret del Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) i donant veu tant als seus treballadors com als propis usuaris.