El valor cultural: un actiu econòmic i social

Phil Jones, Beth Perry i Paul Long | Policy Press

Wavehill Ltd.
 

Les arts i la cultura poden tenir un paper essencial a l’hora de fomentar el desenvolupament econòmic d’un indret i fer-lo més atractiu pels seus habitants. La contribució en arts i cultura locals acaben duent com a valor afegit a la creació d’espais més desitjables per a viure, fomentant el sentiment de comunitat i, en conseqüència, l’augment en inversions econòmiques. És a dir, la cultura i les arts aporten riquesa social i econòmica a un indret, revaloritzant-ne la seva identitat. Aquestes son les principals conclusions de la recerca duta a terme per Wavehill, un estudi econòmic i social sobre l’impacte de les arts i la cultura en la creació de les identitats de lloc.


Els principals resultats de les dades recollides estan destinats a l’Arts Council d’Anglaterra per tal de posar en relleu el valor de la cultura i el seu potencial actiu com a motor econòmic i social. Tot això a través del concepte de “place-shaping”, entès com l’ús del poder creatiu per promocionar el benestar social de les comunitats i els ciutadans, fet que posiciona l’art i la cultura com a actius per a la creació d’espais més desitjables per viure-hi i treballar-hi, capaços de fer augmentar el nivell d’inversions econòmiques i, conseqüentment, la seva prosperitat econòmica i social.

Com a contrapunt a aquestes investigacions sobre el valor de la cultura apareixen les reflexions de Cultural intermediaries connecting communities, que afegeixen un aspecte important a tenir en compte i és la variant de la classe social. A l’hora d’analitzar el valor de la cultura en les comunitats no es pot oblidar un factor tan important i decisori com és la classe social, fet que l’anterior text no menciona. Tampoc es fa ressò de l’existència de la crisi econòmica i les seves conseqüències per a les zones més pobres. Cultural intermediaries és qüestiona si dins d’aquest clima de crisis que encara arrossega el sector cultural n’hi ha prou amb la contribució de la cultura a les comunitats perquè això succeeixi. 
 

Més enllà d’aquest contrapunt, es reflexiona al voltant del consum cultural en general, i es revisen les noves formes de compromisos culturals que poden existir. Reinventant la figura procedent de la teoria de Bourdieu sobre el crític com a intermediari cultural  ̶  que a Interacció hem tractat amb aquest post  ̶ , es reflexiona sobre la importància dels mediadors culturals en tant que facilitadors de les pràctiques culturals. Els mediadors culturals permeten connectar a les comunitats, donant valor a l’espai on viuen i creant identitat de pertinença. Recuperant la principal idea sobre el valor cultural com a motor del creixement econòmic, si s’hi afegeixen mediadors culturals, les pràctiques culturals i el seu valor podran arribar a tots els estrats socials.
 


Intermediation is the practice.


A través d’aquest mapa es pot evidenciar la importància  ̶  sovint poc reconeguda  ̶  de la figura mediadora per tal d’arribar a fer de la cultura un actiu transversal. 

Figure 2.1: A cultural value chain and the intermediating process

En definitiva, mesclant el valor creatiu de les arts i la cultura com a potencial actiu per a l’augment econòmic i social, i la figura clau dels mediadors culturals per tal d’arribar a tots els estrats socials, es pot concloure que el paper transversal de la cultural aporta valor i creativitat a l’assoliment de la cohesió social i el creixement econòmic.

PDF     The Value of Arts and Culture in Place-shaping

HTML   The Value of Arts and Culture in Place-shaping
 

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


 

Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentari