Apunts

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

La Maleta de Portbou, núm 1, septiembre-octubre (2013)

En el primer número de setembre-octubre, 'La Maleta de Portbou'  aborda el tema de la "democràcia en perill". Ofereixen la seva visió particular Dani Rodrick, professor de Ciència Socials a Princeton; Antón Costas, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, que tracta el creixement de la desigualtat en les societats capitalistes contemporànies; Joaquín Estefanía, director de l'escola de periodisme de 'El País', i l'escriptor i antropòleg Roger Bartra, que afirma en el seu article  'Democracia y cultura', que la participació ciutadana ha de ser cada vegada més una invasió o una intromissió cultural democràtica orientada a civilitzar les esferes de la política.

La Denver Philharmonic Orchestra ha engegat un programa per apropar més la música clàssica als espectadors. Es tracta d’una iniciativa a partir de la qual Kornel Thomas, el director adjunt de l’orquestra, s’encarrega de piular al Twitter durant els concerts amb informacions i curiositats sobre la peça que està sonant o sobre els músics. També respon a preguntes que li puguin fer.

Richard Evans | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013) 

Article  interessant on Richard Evans reflexiona sobre la innovació a les organitzacions i tracta d’aportar idees perquè les donacions i subvencions puguin afavorir-la de manera més efectiva. Defensa que la innovació és un conjunt de capacitats que les organitzacions han d’aprendre i implementar-les, així com la disciplina més poderosa que ha irromput en el sector cultural des de l’aparició de la planificació estratègica en els anys 70. Destaquem algunes de les idees que aporta l’autor, com per exemple, perquè les organitzacions puguin actuar d’una manera innovadora de cara a l’exterior cal primer que renovin la seva gestió i funcionament intern; que les subvencions i ajuts tradicionals no garanteixen ni faciliten l’aprenentatge adaptatiu ni el canvi organitzatiu, o que cal assumir que la innovació és un procés en el qual l'experimentació i l’error constructiu són essencials per aprendre i avançar.