Aquesta setmana, els textos que compartim apunten tots cap a un mateix lloc incòmode: la crisi de sentit de moltes institucions culturals i la dificultat, o resistència, a repensar-les més enllà de l'escala, el prestigi o la inèrcia. Museus que creixen sense projecte clar, equipaments que impacten el territori sense debat previ, mercats artístics afeblits i una cultura travessada per desigualtats estructurals. El que emergeix no és tant una suma de casos, sinó una pregunta de fons: com es governa la cultura quan els marcs que l'han sostinguda deixen de funcionar.
MNAC: museu monumental, crisi de sentit
El MNAC té un problema
Joan Burdeus, 30 de novembre de 2025
Tot i custodiar una de les col·leccions més rellevants del país, el MNAC arrossega una crisi de sentit que va més enllà de la gestió: el seu relat no interpel·la prou el present ni els públics contemporanis.
La Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), vinculada a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), ha obert la quarta edició del projecte Arrelament, adreçat a municipis i agrupacions de municipis rurals, segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat el 16 de juliol de 2025, amb la voluntat de donar suport a iniciatives de bon govern que afavoreixin l’arrelament de la població al territori i contribueixin al desenvolupament d’aquestes zones.
El Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), ha aprovat la nova línia de subvencions CLT544, adreçada a donar suport a projectes i activitats culturals en municipis de fins a 5.000 habitants.
Durant els mesos més durs del confinament, molts museus catalans van reaccionar amb rapidesa i van obrir finestres digitals per mantenir viu el contacte amb les escoles i les famílies. Xarxes socials, reptes en línia, vídeos formatius, materials pedagògics en PDF... 
Vivim en un entorn on la veritat lluita per fer-se un lloc. La desinformació, alimentada per les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els interessos polítics i econòmics, s’ha convertit en un dels principals riscos per a la salut democràtica de les societats. 
Art i salut mental: una aliança transformadora
A través de l’informe “Les dones i la cultura”, explorem la presència de les dones en institucions culturals, empreses, festivals i espais de creació, així com les polítiques i iniciatives que fomenten la paritat. 
IMPETUS és un projecte finançat pel programa Horizon Europe per donar suport i reconeixement a la ciència ciutadana a Europa. L'objectiu d'IMPETUS és:
El 30 de novembre de 2023 es va publicar al 
Nou article d’Anna Villarroya i Marta Casals (CRICC) amb el professor Ricardo Klein (UV). S’hi examina i analitza críticament les contribucions d’un grup divers d’actors culturals que van participar en les sessions de grups de discussió organitzades com a part de la consulta pública celebrada entre 2022 i 2023 pel Govern català per al desenvolupament d’una futura Llei de drets culturals a Catalunya. 
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al 
Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
Les Tres Xemeneies, el futur hub audiovisual de la Generalitat, que s’obrirà al públic per primer cop; el monestir de Sant Cugat, emblema del llegat medieval català, i la casa Gomis, a tocar de l’aeroport, símbol del patrimoni amenaçat seran algunes de les seus principals de la biennal Manifesta 15, que tindrà com a nucli l’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona. La biennal Manifesta 15, que se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024,
En el Ple de la Diputació de Barcelona del 25 de setembre de 2025, tots els grups polítics van aprovar per unanimitat una declaració institucional per incorporar la Cultura com a Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 18 dins l’Agenda 2030. Es tracta d’un pas polític i simbòlic rellevant que situa la cultura en el mateix nivell que els pilars econòmic, social i ambiental del desenvolupament sostenible, i la reconeix com un dret fonamental i una eina estructural de cohesió i democràcia.
Fingir raíces: la identidad barrial en la ciudad contemporánea
Els museus de proximitat tenen un paper clau per reforçar el pensament crític i la transparència en un context marcat per la postveritat. El
El diputat de Cultura, Pau Gonzàlez Val ha presentat el Pla...
L’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona ha presentat, aquest dijous a l’Auditori del Centre d’Estudis i Recursos (CERC), el Pla CULTURA 311+, un pla estratègic cultural que té com a objectiu situar al focus de les polítiques públiques locals la perspectiva dels drets culturals, establint noves polítiques culturals enfocades a la inclusió, la participació i l'accés igualitari a la cultura. El pla gira en torn a 3 eixos principals i inclou 57 accions repartides en 13 àmbits.