Interacció

La primera quinzena de gener de 2026 arrenca amb una fotografia diversa però coherent del moment cultural municipal: debats incòmodes però necessaris sobre la música en directe; equipaments que reclamen espai, estabilitat o sentit de projecte; museus que consoliden relats i d’altres que en revisen els límits; processos participatius que intenten ajustar els equipaments a la vida real dels barris; i iniciatives que treballen la memòria, la cultura popular i la formació de públics des de l’arrel local. En conjunt, un mapa que mostra fins a quin punt la cultura continua sent un terreny de política pública, tensió i construcció comunitària als municipis.

Debat local sobre el valor de la música en directe

A Sant Cugat, el tercer episodi del pòdcast Mirades Incòmodes, impulsat per la Unió Santcugatenca i elCugatenc, aborda el valor de la música en directe des d'una perspectiva local. Professionals del sector assenyalen dificultats com els horaris restrictius, les traves burocràtiques, la manca d'espais adequats i la precarització econòmica. També plantegen el paper de l'Ajuntament, que, segons els participants, hauria de facilitar i reforçar la tasca de les entitats musicals locals, clau per generar identitat, cohesió i activitat cultural al municipi. elCugatenc (14 gener 2026)
  

El Museu de Badalona reclama espai per explicar la ciutat

Un article d’El Punt Avui posa el focus en el Museu de Badalona com a infraestructura clau per entendre l’evolució urbana i social de la ciutat. El centre conserva 3.400 m² de ciutat romana subterrània, però, segons el seu director, Joan Francès Farré, necessita créixer per connectar jaciments dispersos i explicar també l’etapa contemporània. El museu denuncia limitacions d’espai, recursos i visibilitat mediàtica, i planteja l’ampliació i la interconnexió d’espais com una estratègia per reforçar la identitat local i la funció pública del patrimoni. El Punt Avui ( 14 gener 2026)
  

Mataró reactiva la Farinera com a futur equipament cultural

L’Ajuntament de Mataró planteja reactivar la Farinera Ylla i Aliberch com a gran equipament cultural, aprofitant el projecte de rehabilitació per acollir l’Arxiu Comarcal del Maresme i l’Arxiu Municipal Administratiu. El pla preveu que, un cop ubicats els arxius, quedin fins a 900 m² per a usos culturals. En aquest marc, l’alcalde David Bote i el col·leccionista Lluís Bassat confirmen que la Farinera podria esdevenir una segona seu de la Col·lecció Bassat, complementària a la Nau Gaudí. elnacional (13 gener 2026)
  

Pressió política per rehabilitar l’edifici d’Eines Canela

ERC ha registrat una moció al Ple de Badalona per exigir al govern municipal un calendari immediat per rehabilitar l’edifici d’Eines Canela, en estat d’abandonament des de fa anys, segons denuncia el grup republicà. La iniciativa compta amb el suport del PSC i Guanyem Badalona. ERC recorda que el Ple va aprovar el 2024 convertir l’edifici en seu dels Castellers de Badalona, però afirma que no s’ha presentat cap projecte ni s’han fet actuacions, malgrat els riscos assenyalats per l’Institut La Llauna. El Diari de Badalona (13 gener 2026)
  

Procés participatiu per a la nova biblioteca pública de Vilanova i la Geltrú 

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha obert al veïnat el procés participatiu per definir la futura biblioteca pública del barri de Mar, que s’ubicarà a l’edifici de Les Calderes. El projecte guanyador del concurs d’idees preveu una biblioteca amb funcions culturals i socials, incloent-hi espais polivalents per a activitats i entitats. El consistori impulsa visites, sessions informatives i una exposició dels projectes finalistes per recollir aportacions ciutadanes i ajustar l’equipament a les necessitats reals del barri, segons expliquen els responsables municipals. laciutat.cat (13  gener 2026)
  

Ruta de memòria democràtica als Prats de Rei

L’Ajuntament dels Prats de Rei posarà en marxa la Ruta dels Espais de Memòria de l’Hospital Militar de Campanya del XI Cos de l’Exèrcit republicà, actiu entre 1938 i 1939. El projecte recupera i divulga espais vinculats a l’hospital instal·lat a Cal Llobet i al cementiri municipal, amb l’objectiu de preservar i transmetre la memòria de la Guerra Civil. La iniciativa s’emmarca en les polítiques de memòria democràtica del municipi i compta amb el suport del Memorial Democràtic, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Infoanoia (13 gener 2026)
  

El VINSEUM consolida el seu nou projecte museístic

El VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ha tancat el primer any complet del nou projecte museogràfic amb prop de 75.000 visitants durant el 2025, un increment del 13% respecte a l’any anterior. Les exposicions permanents han duplicat i mig la mitjana de públic dels darrers 25 anys, i l’activitat cultural i educativa també ha crescut de manera significativa. Segons la direcció del museu, el 15% dels visitants són internacionals, fet que confirma la consolidació del VINSEUM com a referent cultural, educatiu i turístic del Penedès. el3devuit (13 gener 2026)
  

Sant Cugat impulsa un nou centre de creació d’art contemporani al centre urbà

L’Ajuntament de Sant Cugat avança en el projecte d’un nou Centre de Creació d’Art Contemporani al carrer Andana, en un solar de 2.000 m² proper a l’estació dels FGC. El ple municipal ha aprovat inicialment la modificació urbanística que permetrà destinar l’espai a equipament cultural i parc urbà, descartant definitivament la construcció d’habitatge protegit prevista anteriorment. El govern municipal vincula el projecte a la necessitat de disposar d’un equipament estable després del tancament del Centre d’Art Maristany. totsantcugat (12 gener 2026)
  

Terrassa impulsa la preservació de la música popular catalana

L’Orquestra de Cambra Terrassa 48 desenvolupa el projecte Catalan Miniatures amb l’objectiu de preservar i sistematitzar el patrimoni de la música tradicional catalana. Des de 2022, l’orquestra encarrega anualment a compositors i compositores catalans obres per a orquestra de corda basades en melodies populars, concebudes com a adaptacions originals i no simples arranjaments. El projecte inclou la interpretació i l’enregistrament de les peces, amb la voluntat de garantir-ne la pervivència i retornar a la ciutadania el suport rebut mitjançant subvencions.  Diari de Terrassa (12 gener 2026)
  

El Museu del Càntir d’Argentona celebra 50 anys amb un relat renovat

El Museu del Càntir d’Argentona commemora el seu 50è aniversari consolidant un projecte museístic que connecta patrimoni popular i reptes contemporanis. L’equipament, renovat museogràficament l’any 2000, articula el relat del càntir com a objecte clau per parlar de sostenibilitat, usos socials de l’aigua i identitat cultural. Amb el relleu a la direcció, el museu planteja reforçar les mirades transversals, ampliar espais expositius i continuar projectant la ceràmica tradicional i contemporània des d’una escala local amb vocació de país.  El Punt Avui (9 gener 2026)
  

Tancament repetit de biblioteques municipals a Badalona

A Badalona, les biblioteques de Llefià-Xavier Soto i Sant Roc tornen a estar tancades per tercer cop per problemes de climatització amb baixes temperatures, segons l’Ajuntament. El grup municipal del PSC acusa l’equip de govern de desídia en el manteniment dels equipaments i reclama inversions urgents i un pla de funcionament estable. Fernando Carrera (PSC) titlla la situació d’“insostenible” i retreu que el govern no ha complert el compromís d’obrir la Biblioteca de Can Casacuberta després de Nadal. El PSC demana garantir la normalitat dels serveis bibliotecaris a la xarxa municipal bdncom.cat)  (9 gener 2026)
  

Cinema, educació i memòria compartida a Castellar del Vallès

El Club Cinema Castellar Vallès reforça el patrimoni cinematogràfic local amb la donació de 180 pel·lícules a la Biblioteca Municipal Antoni Tort, ampliant el fons audiovisual amb criteris de cinema d’autor i mirada crítica. Paral·lelament, impulsa la 13a edició del BRAM! Escolar, que portarà el cinema a més de 3.000 alumnes com a eina educativa i de formació de públics. L’entitat també inicia un cicle d’homenatge al cineasta Pere Joan Ventura, reconeixent la seva trajectòria com a programador i activador cultural del municipi. lactual (8 gener 2026)
  

Sant Vicenç de Montalt: cultura com a eix de cohesió

L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt tanca el 2025 amb una activitat municipal intensa i una aposta clara per la cultura i l’habitatge, segons destaca l’alcalde Javier Sandoval. El consistori destina un 5,5% del pressupost a cultura, prioritzant propostes de qualitat i identitat local, i posa les bases per rehabilitar el Delme com a futur equipament cultural i associatiu. En paral·lel, impulsa un projecte de 48 habitatges protegits de lloguer per facilitar l’arrelament de joves i famílies, i avança en la transformació del passeig marítim amb criteris de sostenibilitat i espai públic.elnacional (8 gener 2026)
  

Terrassa: una nova festa per fer comunitat, repensar la tradició i obrir debats

La segona edició de la Baixada de les Vaques consolida a Terrassa una d’aquestes “noves festes” que no miren tant enrere com cap al costat: crear una excusa compartida perquè la gent surti al carrer, es reconegui i construeixi col·lectivament sentit de pertinença. Amb vaques de paper maixé, cercavila, música i colles joves, la iniciativa comença a fer-se un lloc al calendari local tot recuperant un topònim històric del centre i reivindicant-lo com a patrimoni cultural viu.

Més enllà de la festa, la proposta introdueix dues qüestions rellevants. D’una banda, el paper dels animals, reals o simbòlics,  en la cultura popular, un debat que sovint genera incomoditats però que aquí s’aborda des de la pedagogia i la cura. De l’altra, la voluntat explícita d’interpel·lar el jovent sense excloure cap franja d’edat, adaptant recorreguts i ritmes perquè la participació sigui real i transversal. La recuperació del flaviol com a instrument central tanca el cercle: tradició no com a reproducció literal, sinó com a camp de joc on innovar, actualitzar i reforçar vincles comunitaris.  Diari de Terrassa (5 gener 2026)
  

Sitges incorpora castells a l’ESO amb una assignatura específica

A Sitges, prop de 200 alumnes de 3r d’ESO estan aprenent a fer castells com a part d’una assignatura trimestral impulsada per la Colla Jove de Sitges, amb l’objectiu d’atraure adolescents al món casteller i reforçar la seva vinculació amb aquest aspecte de la cultura popular. El projecte combina sessions teòriques sobre història i estructura dels castells amb pràctiques de pinya i faixes i culminarà amb una diada interinstituts al final del trimestre. La iniciativa busca també transmetre valors de treball en equip i cohesió social i obrir vies de participació juvenil a la colla. cultura21 (2 gener 2026)
  

Sant Sadurní d’Anoia llança un mapa de patrimoni cultural local

L’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ha estrenat el seu Mapa de Patrimoni Cultural, un inventari municipal que recull 267 elements patrimonials distribuïts en diferents categories i que permet conèixer de manera exhaustiva els béns culturals del municipi. Aquest instrument facilita la protecció, conservació i difusió del patrimoni local, i esdevé una eina per orientar polítiques culturals i municipals a l’hora de valorar i gestionar el patrimoni territorial. eixdiari (23 desembre de 2025)
  

Calella reobre el Museu Josep Maria Codina i Bagué renovat

El Museu Josep Maria Codina i Bagué de Calella ha tornat a obrir al públic després d’una reforma integral de l’equipament i la museïtzació dels espais, tancat durant més d’un any. La reobertura coincideix amb la inauguració de l’exposició temporal Calella 1925. De vila a ciutat, que repassa els 100 anys des que Calella va obtenir el títol de ciutat i posa el focus en la seva història i evolució social i urbana. L’actuació del museu, impulsada per l’Ajuntament amb suport institucional, reforça el seu rol com a referent cultural local. Ràdio Calella Televisió (22 desembre 2025)
  

Vilafranca enceta el Pla d’Acció Cultural 2026-30

L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha iniciat l’elaboració del Pla d’Acció Cultural (PAC) 2026-2030, un document estratègic per definir les línies de les polítiques culturals municipals dels pròxims cinc anys. El procés, anunciat per la regidora de Cultura i representants municipals, es desenvoluparà durant el 2026 amb una metodologia participativa i transversal que implicarà entitats culturals, agents creatius i diversos sectors de la comunitat. El PAC pretén analitzar el context local, identificar necessitats i establir accions concretes per impulsar una cultura accessible, diversa i arrelada al territori. el3devuit (22 desembre 2025)
  

Jubilació de Francesc Vilà després de 35 anys al capdavant del Museu de Manresa

Francesc Vilà ha finalitzat la seva etapa com a director del Museu de Manresa – Museu del Barroc de Catalunya després de 35 anys de trajectòria al capdavant de l’equipament, una etapa centrada en la modernització i consolidació del museu dins del sistema museístic català. Durant la seva direcció, el museu es va inscriure formalment al registre oficial de museus i va ampliar les activitats didàctiques i culturals, reforçant la projecció i professionalització institucional. L’acte de comiat es va celebrar al claustre del museu amb presència de representants institucionals i col·lectius cultural naciodigital (21 desembre 2025)
  

El Museu del Renaixement de Molins de Rei reflexiona sobre reptes un any després de l’obertura

Un any després de la seva obertura al Palau de Requesens, el Museu del Renaixement de Molins de Rei tanca el seu primer exercici amb prop de 12.000 visitants i usuaris d’activitats, consolidant-se com a nou actor cultural local i comarcal. Segons el director, Damià Martínez, el balanç general és positiu però cal afrontar reptes com potenciar el programa educatiu, apropar el museu a la ciutadania local i treballar per integrar-se formalment al Registre de Museus de Catalunya amb el Museu Municipal, fet que obriria noves oportunitats de recursos i dipòsits d’obres. Viu Molins de Rei (20 desembre 2025)
  

Observem un fil comú que travessa moltes de les notícies: la necessitat de passar de la declaració d’intencions a la infraestructura: física, institucional i relacional, que sosté la cultura en el dia a dia. Espais que falten o que cal repensar, compromisos pendents, equipaments que busquen encaix amb la ciutat, i projectes que reclamen continuïtat més enllà del titular. Alhora, apareixen pistes clares: cultura com a eina de cohesió, educació i identitat; aposta per formats arrelats i sostenibles; i una voluntat creixent d’obrir processos, generar debat i reforçar el paper dels municipis com a escala clau per entendre i governar la cultura contemporània.

   
 _____________________________________________________________________________________________________