Logos Berguedà. Cultura, turisme i gastronomia
La simbiosi entre gastronomia i cultura és tan antiga com les primeres civilitzacions i tot i que en els entorns urbans s’ha anat perdent la costum que els establiments on es menja ofereixin espectacles escènics o musicals o programin exposicions d’arts visuals o projectin cinema, aquesta funció de dinamització cultural ha seguit viva als municipis rurals, bàsicament per necessitat.
Al país veí, França, aquest tipus d’establiment, força comú als petits municipis, on sovint esdevé un dels pocs espais de trobada on s’ofereixen serveis de proximitat, va ser etiquetat l’any 1993 sota el nom de “Bistrot de Pays”. En el seu moment se’n podien trobar més de 10.000 als petits municipis, i recentment aquesta xifra ja s’havia reduït fins als 8.000, amb una taxa de tancament molt alta.
Al 2013 la regió de Provença-Alps-Costa d’Azur va impulsar un programa pilot anomenat “Scènes de Bistrot” que consistia en programar 20 dates d’espectacles musicals, teatrals o de cinema a l’any als “bistrots” dels municipis de menys de 2.000 habitants. Al 2014 la prova pilot va confirmar el seu èxit i des de llavors continua endavant.
“Logos Berguedà” és una proposta que va en aquesta línia. L’any 2013 Virginia Parramon va obrir, a L’Ametlla de Merola, el que ella denomina “un projecte holístic multidisciplinari que vol incidir en diferents àmbits de la cultura, la gastronomia i el territori”. La Virginia va nàixer a la comarca del Berguedà als anys seixanta i es va mudar a Barcelona per estudiar història de l’art i música i cant. A la capital va treballar durant quinze anys com a soprano professional actuant en nombroses òperes, oratoris i recitals, però després de més de 30 anys a la gran ciutat va decidir tornar al Berguedà i canviar el seu estil de vida. La Virginia no és la única que ha emprés aquest camí de tornada, i ella creu que aquestes migracions han tingut un impacte en la revitalització de l’escena cultural i artística: “La situació va millorant a poc a poc. Hi ha un corrent de noves iniciatives i de gent que abandona la ciutat per crear nous projectes a comarques i a zones rurals, i alhora es consoliden els projectes culturals ja existents.”
L’espai on es situa “Logos Berguedà” va ser en el seu temps l’escola de les monges dominiques i centra la seva activitat en el restaurant, que posa al plat una cuina sana i variada amb productes ecològics i de proximitat i rep a més de 300 persones a la setmana, però desplega una rica i variada oferta cultural que inclou des de les conferències i diàlegs de “Berguedans Il·lustres”, les sessions de música clàssica en viu o l’organització d’exposicions, com la que ha comissariat Sonia Granel sobre el fotògraf de la ruralia Àngel Prat (1906-2002) i que s’ha coorganitzat amb el Museu de Colònia Vidal.
Les exposicions a “Logos Berguedà” no són només les obres penjades a les parets. En el cas de l’exposició sobre Prat, La Virginia i la comissaria han dissenyat diverses activitats complementàries de caràcter educatiu i participatiu que enriqueixen l’experiència i la posen en context i relació amb l’entorn: tallers de col·lodió humit (un precedent de la fotografia) o de Polaroids, un concurs de fotografia, rutes pels paisatges de la zona que va fotografiar en Prat, una jornada de debat i expressió sobre el món rural o una projecció de mapping.
El component holístic al que es refereix constantment la Virginia quan parla de “Logos” remet directament a aspectes relacionats amb l’espiritualitat, les religions i l’esoterisme. Tot i que encara no ha obert aquesta línia d’actuació, la seva idea es programar a partir de l’any vinent una sèrie de trobades i conferències sobre aquests temes, sovint desconeguts a occident i amb un potencial enorme.
Parramon confia en que el turisme de proximitat continuarà creixent en el futur i per això creu fermament en la seva proposta, com es després de les seves paraules a La Vanguardia poc després d’obrir: "el Berguedà té un gran potencial i nosaltres volem contribuir a donar a conèixer dues de les èpoques "esplendoroses" de la comarca: l'època medieval, amb els orígens de la Catalunya vella, i l’època de les colònies, un model socioeconòmic i arquitectònic del qual l'Ametlla de Merola en va el primer exponent”.
Com hem vist en la majoria de propostes presentades en aquestes setmanes, el treball en xarxa amb altres agents culturals del territori –siguin públics o privats- és una estratègia bàsica per anar construint un teixit cultural ric i ferm La importància que adquireix aquest treball en xarxa és encara més gran quan ens situem en una zona que ha patit de manera consecutiva les conseqüències de la transició de model econòmic i la crisi generalitzada com el Berguedà. El Consell Comarcal del Berguedà i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà són conscients d’això i, per aquest motiu, han comptat enguany amb dos projectes relativament joves com Logos Berguedà o el Konvent de Cal Rosal, que s’ha convertit en un espai artístic de referència a Catalunya des que va començar la seva activitat el 2005 i el Museu de Colònia Vidal per impulsar les Colònies Tèxtils del Llobregat en el marc de la IV Jornada sobre Colònies Industrials.
Projectes com aquests, nascuts sense cap mena de suport públic, que donen feina a una desena de treballadors i que ofereixen experiències tan riques com la seva oferta gastronòmica i tota l’activitat cultural abans mencionada tenen un valor incalculable. L’aposta i l’amor pel territori i l’impacte que poden tenir projectes així sobre el desenvolupament local de municipis estancats com els de la comarca no haurien de passar inadvertits als ulls dels responsables públics. L’exemple del programa “Scènes de Bistrot” podria inspirar actuacions similars per part de les institucions.
Més informació
Televisió del Berguedà. Conversa amb Virginia Parramon. La podeu veure aquí.
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
- blog de Interacció
- 3563 lectures