Interacció

Centre d’Art La Rectoria

Avui us presentem un altre dels diversos centres de creació i residències d’art que hom pot trobar, si busca una mica, als petits municipis catalans. Al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, hi apareix de forma imponent, en una antiga masia del segle XVII, un dels centres d’art més veterans de la Catalunya rural: el Centre d’Art La Rectoria.

Sant Pere de Vilamajor respon al cas paradigmàtic d’un municipi tradicionalment rural que ha reviscolat el darrer terç del segle XX i els primers anys del XXI gràcies al canvi de model econòmic. Tot i que l’agricultura continua sent important per al municipi en termes de d’ocupació, la moderna instal·lació d’una petita industria tèxtil i d’arts gràfiques va suposar ja un primer gran impuls per al municipi, que va fer un pas de gegant quan el poble es va convertir en un dels destins preferits dels turistes catalans i de l’Estat per fer-hi turisme rural[1] i estiueig a finals de segle. Per fer-nos una idea d’aquest canvi, només cal mirar el cens municipal: el 1981 vivien a Sant Pere 801 persones, mentre que en el darrer cens, el 2015, n’hi consten 4.281.

En l’àmbit de la cultura i les arts, Sant Pere és conegut pel Centre d’Art, que hi opera des de finals dels anys vuitanta (fet que el converteix en el primer centre de producció artística amb residència d’artistes de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol) i per ser el poble d’estiueig de la família Lucchetti, on l’Alfred Lucchetti va representar durant gairebé dues dècades «Presència històrica e feyts de Vilamagore» amb un centenar d’actors amateurs del poble.

Quin és l’origen d’aquest ja veterà projecte? La seva directora, la Dra. Mercè Jordà, professora d’història de l’art a la Universitat Rovira i Virgili, ho sintetitza així: «El Centre d’Art va nàixer de la confluència de situacions i interessos diversos: d’una banda, de la necessitat per part de la parròquia de Vilamajor de donar un nou ús a la casa rectoral, a la qual es va sumar la necessitat de l’escultor en ferro Josep Plandiura, dedicat a l’obra pública de grans dimensions, de comptar amb un taller on poder desenvolupar la seva tasca de creació. A partir d’aquestes dues necessitats, un conjunt d’artistes participants en l’esdeveniment artístic “ArtTriangle”[2], comissariat per Anthony Caro, van proposar al rector convertir l’antiga rectoria en centre d’art, i ell va acceptar la proposta.»

En els gairebé 30 anys que han passat des de la seva fundació, el centre ha acollit més de 200 artistes en residència (entre els quals es troba Josep Grau Garriga, que va elaborar al centre l’escultura que va presentar als Jocs Olímpics de Seül) i s’ha dedicat ininterrompudament a la creació, la formació i la difusió de l’art en estreta col·laboració amb el municipi de Sant Pere i els del seu entorn, amb els que recentment ha constituït la Xarxa Entorn i Lleure Baix Montseny.

La xarxa, que «pretén promoure la creació d’un espai estable de cooperació públic-privat, d’estructura oberta, per poder enfortir i promoure noves oportunitats empresarials i ocupacionals al Baix Montseny», està formada pels municipis de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Gualba, i per l’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny (Turisme Montseny), el Consell Comarcal del Vallès Oriental i les escoles Ginebró i Sant Gervasi.

Sembla que les polítiques culturals transversals, incorporant la cultura als seus plans de desenvolupament local, comencen a fer-se un forat a les agendes locals, i que el treball cooperatiu i la mancomunació de recursos ―i d’equipaments tan interessants com un centre d’art― es veuen com una de les solucions a alguns dels problemes de la cultura als petits municipis. Treballar en xarxa és imprescindible per sobreviure en un entorn tan precari, i a banda de fomentar la cooperació en l’àmbit local, “La Rectoria”, com no podia ser d’altra manera, també participa en les xarxes sectorials d’àmbit internacionals (Resartis) i  d'àmbit nacional català (Xarxaprod).

El centre rep el suport d’una fundació, presidida actualment pel geògraf i artista Martí Boada i Juncà, l’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, el sacerdot i historiador Josep Maria Martí i Bonet, el rector de la parròquia de Sant Pere Josep Poch i Ruestes i l’escultor Josep Plandiura. En les feines del dia a dia de la fundació i el centre hi treballen 5 persones (la directora, el responsable de comunicació, el conserge i recepcionista, i el gestor), a les quals cal sumar la tresorera, també membre del patronat, i quatre voluntaris fixes que esdevenen un bon grapat més quan cal muntar algun esdeveniment concret.

“La Rectoria” presenta anualment una desena d’exposicions, atorga entre 10 i 12 beques a artistes, intel·lectuals i investigadors, convoca premis i organitza cursos, tallers, conferències i algunes activitats de participació ciutadana, i també disposa de tallers de gravat i ceràmica, un estudi de pintura i sales i infraestructures polivalents adequades per a la creació, a més d’espais de treball a l’aire lliure.

Tot i que és un projecte consolidat i respectat pels coneixedors del sector, el centre viu al dia, com tants altres projectes que us hem presentat darrerament, pendent que s’arribi a alguna mena d’acord estratègic amb l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. El 2007, el consistori va signar un acord amb el bisbat de Terrassa per permutar la propietat de la masia on es troba el centre, que fins llavors havia estat a mans de la parròquia municipal, però la direcció del centre i el patronat de la fundació voldrien establir un conveni amb l’Ajuntament que assegurés el funcionament del centre a mig i llarg termini.

Com hem vist en altres casos aquestes setmanes, el factor humà és fonamental perquè projectes culturals com aquest sobrevisquin, i a “La Rectoria" això ho saben bé. A banda de l’impacte que va tenir la crisi econòmica en els seus ingressos, l’inicial rebuig d’un anterior equip municipal va fer perillar el centre i de retruc va allunyar molts dels petits patrocinadors que sostenen la seva economia.

[1] El municipi està entre els deus destins preferits pels usuaris del web Clubrural.com, que té un catàleg de gairebé 14.000 cases rurals.

[2] El 1987 es va celebrar a Barcelona una trobada d'artistes coneguda amb el nom d'Art Triangle, en els espais que ocupava l'antiga Casa de Caritat. L'organitzava l'Ajuntament de Barcelona sota la direcció d’Anthony Caro, escultor britànic que ja tenia experiència en aquest tipus de concentracions, i s'hi reuniren artistes de molts països. En Josep Plandiura n'era coordinador.

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris