Interacció

Dansàneu

El passat estiu, ‘Dansàneu’ va celebrar el seu 25è aniversari amb unes xifres d’assistència molt meritòries (3.000 persones) per a un esdeveniment que tot just havia reformat la seva proposta cultural l’any anterior i intentava superar la pèrdua, l’any 2013, del seu fundador, el ballarí i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana.

‘Dansàneu’ va néixer com una escola de dansa d’estiu promoguda pel Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC) del Departament de Cultura, l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, del qual ja us vam parlar quan us vam presentar l’‘Ecomuseu’ i ha programat activitats al voltant de la dansa tradicional durant més de dues dècades com a mínim en vuit municipis de la zona: Esterri d’Àneu, València d’Àneu, Isil, la Guingueta d’Àneu, Espot, Escaló, Sorpe i Sort. La titularitat del festival és del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, que tot i ser una entitat d’especial interès social que se sustenta gràcies a les aportacions dels socis i les subvencions, jurídicament és de naturalesa privada i treballa des dels anys vuitanta en el desenvolupament i la promoció dels béns culturals de la zona.

El treball de camp que hem presentat durant aquestes setmanes ens ha ajudat a fer-nos una idea de quins són els focus de dinamisme cultural a la Catalunya rural i quines són les zones en què costa més trobar projectes innovadors i estables. A priori, per als qui no coneixen la zona pirenaica, podria semblar lògic que l’històric aïllament que ha patit i la seva baixa densitat poblacional situessin aquestes terres entre les segones, però la realitat ens ha demostrat el contrari. En aquest entorn hi conviuen l’‘Ecomuseu’, ‘Dansàneu’, l’‘Escola Folk’, el festival de teatre infantil ‘Esbaiola’t’, el ‘Festival de Música Antiga dels Pirineus’ o el ‘CAN de Farrera’, tots ells agents que són molt conscients que la cultura i la natura són els grans motors de seducció del territori.

El nou ‘Dansàneu’, que ha adoptat el cognom «Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu», en una clara declaració d’intencions de les línies estratègiques que vol desenvolupar, es defineix com «un projecte panpirinenc que, amb la dansa com a eix vertebrador, incorpora els atractius de disciplines artístiques, culturals, socials i econòmiques ja presents en el territori i que atorguen valor afegit al propi concepte de festival estiuenc». Una de les innovacions que ha introduït la nova direcció és el canvi de dates, una proposta que respon a una petició del territori mateix que té com a objectiu poder integrar les activitats del festival amb la festivitat de Sant Joan i les festes tradicionals que se celebren en aquelles dates a la zona. Aquest canvi és una decisió estratègica que busca obrir-se a nous públics, especialment als joves, que cada edició s’apropien més del festival, i també als públics familiars i al turisme.

Pel que fa a l’organització, l’evolució d’un curs d’estiu a un festival multidisciplinari plantejarà nous reptes. De ben segur s’haurà de diversificar i tal vegada augmentar la seva estructura, que ara compta amb 12 professionals, i s’haurà d’explorar nous camps com la publicitat digital i les xarxes socials, eines fonamentals per a la gestió dels projectes culturals en el segle XXI, la diversificació dels ingressos (actualment, el 75% dels ingressos són d’origen públic) i la integració del festival en estratègies de promoció turística.

La natura i el paisatge han configurat des dels primers dies de la humanitat un cert sentit de pertinència que els estats i els nacionalismes no han pogut substituir totalment. Conscients d’aquest fet, els gestors de ‘Dansàneu’ han volgut posar l’èmfasi del nou festival en les moltes connexions que existeixen entre totes les cultures limítrofes dels Pirineus, que comparteixen moltes tradicions i diversos elements de la cultura popular. Per aquest motiu, el nou festival apel·la al terme «Cultures del Pirineu» en la seva nova marca i posa la mirada a les terres veïnes del País Basc, l’Aragó i Occitània.

En una terra com el Pirineu, que ha vist com certs estils de vida mil·lenaris s’anaven diluint amb el pas del temps, la cultura és fonamental per preservar aquest patrimoni cultural i, simultàniament, poder construir un nou model de desenvolupament que vinculi la cultura a una de les seves majors potencialitats: el turisme.[1] Això ho saben bé institucions com la Diputació de Lleida, que treballa des de fa dècades en la promoció del turisme cultural a través de la seva marca «Ara Lleida». Aquesta relació entre la cultura tradicional i la dinamització de l’economia local és la base de ‘mOntanyanes’, un altre dels projectes de la regió que hem presentat en aquest mateix blog, i la directora de ‘Dansàneu’, la Rut Martínez, també n’és conscient: «La cultura és, en aquests municipis (com bé sap el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del ‘Dansàneu’), l’eix principal per a la reactivació social i econòmica dels nuclis urbans. Unir cultura, natura i patrimoni és per a ells un element clau per al seu desenvolupament econòmic; forma part del seu ADN.»

Com ja vam veure amb els casos del ‘FeMAP’ i de l’‘Ecomuseu’ de les Valls d’Àneu, el treball en xarxa i la col·laboració entre entitats i municipis és una qüestió que els gestors culturals del Pirineu han interioritzat fa temps. Per això, sumar esforços és clau per a projectes com aquest, i les seves relacions amb institucions com l’‘Ecomuseu’ i l’‘Escola Folk del Pirineu’ són molt intenses. Enguany, el festival ha baixat de les muntanyes i ha buscat la col·laboració del festival ‘Ésdansa’ de les Preses i de la ‘Fira Mediterrània’ de Manresa, amb qui ha coproduït la seva primera producció pròpia, «Esvorell», una peça que combinava elements d’arrel tradicional amb altres moderns, i que va ser tot un èxit de públic quan es va estrenar a l’església de Santa Maria.

Tot i que en aquesta nova etapa el festival reconeix obertament que vol créixer i arribar a un públic més ampli, la prioritat continua sent oferir experiències properes i de qualitat, tal com ens explica la Rut: «El nostre objectiu no és buscar un lloc més gran per fer-hi entrar més gent. Sí l’és garantir que la gent que vagi als espectacles pugui gaudir-ne en bones condicions, conèixer com són de boniques les esglésies del territori, viure l’experiència artística “en família”, etc.»

[1] L’Agència Catalana de Turisme va certificar el 2013 les Valls d’Àneu com a la primera destinació de Turisme familiar de l’interior de Catalunya, entre d’altres raons per la seva oferta cultural, que complementa un patrimoni natural únic. 

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris