Interacció

CoNCA

Com a compendi de les dades generades des del Departament de Cultura, algunes d’elles ja examinades de forma exhaustiva també en el nostre espai, en aquest informe es presenten les dades anuals de l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

A continuació en destaquem les dades més rellevants:

Volum econòmic dels sectors culturals

El pes del sector cultural en l’economia catalana s’ha reduït en un 30,6 % entre 2008 i 2012. En quatre anys, el sector cultural ha perdut 1.653 milions de valor afegit brut (VAB) i una reducció del valor al global de l’economia en d’un 0,8% (passant del 2,8% al 2%).

Per grups d’activitats, els sectors més afectats per aquesta crisi imperant han estat el de l’arquitectura i l’audiovisual, amb reduccions d’un 52,5% i 42,1% respectivament. Només patrimoni, arxius i biblioteques han mantingut la seva aportació (amb una variació del VAB del -0,9% durant el període).

Pel que fa a l’aportació per grups d’activitat, els sectors que més contribueixen al VAB cultural són el sector del llibre i la premsa (24 %), seguit de la publicitat (16 %) i l’audiovisual i multimèdia (14 %).

El finançament de la cultura

Segons les dades oficials disponibles, i sense tenir en compte els còmputs en concepte de patrocini i el mecenatge, la despesa total en cultura se situa sobre els 2.700 milions, repartits entre despesa pública (30%) i particulars (70%).

Entre 2010 i 2013 la despesa de les administracions públiques ha caigut un 34,1%, passant dels 1.255 M€ a 805 M€. Tot i sembla que entre els anys 2013 i 2014 la reducció tendeix a alentir-se, s’hauria de retrocedir a l’any 2005 (la despesa, aleshores, va ser de 806 M€) per trobar uns pressuposts públics de magnituds globals similars als de l’any 2014.

Tot i les reduccions, Diputacions i ajuntaments continuen essent les administracions que destinen un major percentatge dels seus pressupostos a Cultura, amb un 9,3% i un 5,4%. El Departament de Cultura, ha reduït a la meitat el seu valor percentual d’aportació, amb un irrisori 0,7%

Pel que fa a còmputs generals, els ajuntaments són també els que més diners aporten, amb el 56% de la despesa pública de l’any 2013 (un 2% superior que l’any 2011), seguit de l’aportació del Departament de Cultura amb un 30%, i les diputacions i consells comarcals, un 12% (ambdós amb un punt percentual per damunt de 2011). Les aportacions de l’Estat central han suposat només el 2% (una reducció de 4 punts percentuals respecte a l’any 2011).

Despesa per programes

El 46% del diner públic destinat a cultura es dedica a promoció i acció cultural. Les biblioteques i arxius i els museus, el segueixen amb un 18% i un 14%, respectivament.

La Generalitat i ajuntaments són les administracions que destinen un percentatge més elevat a programes de promoció i acció cultural, mentre que les diputacions i els consells comarcals assumeixen un percentatge superior en la despesa destinada a biblioteques i arxius.

Totes les administracions dediquen un percentatge similar de recursos a museus, però són les diputacions les que destinen el percentatge més alt a arqueologia i patrimoni.

La reducció dels pressupostos públics culturals ha tingut uns efectes agreujats per la dificultat de reduir proporcionalment les despeses administratives i d’estructura.

Subvencions

El Departament de Cultura durant l’any 2013 ha executat 122,7M€ en concepte de subvencions: un 82 % s’han destinat a donar suport a activitats culturals (100,9M€ de transferències corrents o capítol IV), i el 18% restant, a equipaments (21,8M€ de transferències de capital o capítol VII). Comparativament, s’ha produït una reducció del 34,2% vers la partida de 2009.

Empreses del sector cultural

El sector de la cultura ha perdut pes dins de l’economia catalana. Entre 2008 i 2012 han desaparegut un total de 6.752 empreses (un 16% menys d’empreses que operen en el sector): de les 42.608 empreses dedicades a activitats culturals l’any 2008 a Catalunya (un 6,7% del total d’empreses de l’economia catalana) s’ha passat a 35.856 empreses l’any 2012 (un 6% sobre el total).

El VAB s’ha reduït en 1.654 milions d’euros, la qual cosa comporta un 31% menys d’aportació de valor a l’economia catalana.

Ocupació

Entre l’any 2008 i el 2012 gairebé 30.000 treballadors han estat expulsats del sector en quatre anys, un 22% de la massa laboral. Actualment el sector cultural ocupa el 3,41% del total de treballadors de Catalunya, mentre que fa quatre anys, el 2008, n’ocupava el 3,71%.

Per grups d’activitat, els més afectats han estat els serveis relacionats amb la cultura, les activitats industrials relacionades, l’arquitectura i les arts visuals, amb pèrdues superiors al 30%. Només el sector associat a patrimoni, arxius i biblioteques ha tingut un comportament positiu, amb un creixement del 35 % dels treballadors (passant de 2.913 a 3.945 treballadors)

Pel que fa al VAB sobre el cost de factors per s’ha mantingut estable entre el 2008 i el 2010 (al voltant dels 40.000€), però recula un 10,8% els dos anys següents, un fet que implica un descens de productivitat de fins a 36.318€ per treballador.

L’informe es fa ressò també de les dades aportades per l’enquesta de participació cultural Catalunya 2014, així com l’estat dels equipaments culturals i l’Associacionisme, apunts que trobareu també aquí analitzats en el nostre espai.

 Els posicionaments clau de l'Informe són:

1.  En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

2.  Cal dotar l’educació d'una dimensió cultural. No es disposa d’un pla ambiciós de país per a l’educació cultural, la qual cosa provoca que aquesta responsabilitat depengui molt encara de les iniciatives de la societat civil i del teixit associatiu.

3. Esperit crític. Una ciutadania completa només es pot concebre quan el coneixement i l’esperit crític conflueixen com una condició intrínseca al fet de ser ciutadà.

4.  L'“espai virtual” s’ha de pensar des de la mirada de l’accés universal a la cultura, de la connexió i la presència en l’esfera internacional de noves modalitats d’economia i de creació.

5.  En aquests moments de canvi, és important aconseguir una priorització i major coordinació entre els diferents àmbits institucionals i agents que actuen en el sistema cultural amb l’objectiu de consolidar i fer més eficient el sistema cultural.

6.  És necessaria l'ordenació del sistema cultural, definir el paper de cada institució en el mapa cultural global; dissenyar una estratègia i un recorregut en el lideratge i la influència internacional; crear connexions, interrelacions, programes compartits, possibilitats que esdevinguin veritables multiplicadors i palanques per fer escalable el projecte cultural global.

7.  Els creadors i artistes haurien de poder treballar conjuntament amb iniciatives de recerca científica que posin en valor i projectin la potencialitat artística del país, que és molta i de qualitat

PDF Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015

PDF El Estado de la Cultura y de las Artes 2015

PDF The State of Culture and the Arts 2015

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris