sistema cultural

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

Javier Echeverría [ed.]| Sinnergiak Social Innovation

Us presentem un llibre que és el resultat de dos projectes d’investigació INNOC (Innovación Oculta) i INNOCRE2 realitzats entre 2012 i 2014 que exploren els canvis de paradigma en les indústries culturals i creatives a Euskadi.

Mireia Mora | Crític

Fa escassament dues setmanes, Barcelona en Comú (BeC) va traslladar a les seves bases la decisió de trencar o continuar amb el pacte de govern establert amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el maig de 2016. El resultat, tot i favorable a trencar l’acord, va ser ajustat. Van participar-hi un total de 3800 persones (el que suposa el 40% del registre de BeC), de les quals el 54% van optar per la ruptura.

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el artículo “Las políticas culturales en Galicia“, una mirada panorámica a 35 años de acción pública en la materia. Este pequeño ensayo acaba de ser publicado en el nº 215 de Revista Grial.

CoNCA

El CoNCA ha presentat l’informe «Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» que, segons Carles Duarte, «ha d’ajudar-nos a adquirir perspectiva sobre la realitat quotidiana de la cultura». Després d’anys de retrocés dels indicadors, les dades mostren que hi ha una tendència a l’estabilització i fins i tot al creixement: el sector editorial ha augmentat un 5,3% la facturació i el cinema ha registrat un 8,2% d’increment del nombre d’espectadors a les sales. Malgrat tot, l’assistència i participació als museus catalans ha davallat un 6,1% i un 12,4% respectivament, i la música en viu també ha perdut al voltant del 4% de concerts programats i assistents.

Generalitat Valenciana. Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport

Ahir es va presentar el primer Pla Estratègic Cultural Valencià, una eina de planificació batejada com "Fes cultura", dissenyada a partir d’un estudi encomanat al Departament d'Economia Aplicada a la Cultura (Econcult) de la Universitat de València i elaborada amb la col·laboració dels agents culturals. L'objectiu: fer més i millor cultura i convertir-la en un motor del canvi de model productiu.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Juan Arturo Rubio Arostegui (eds.) | PUV Universitat de València

Elaborat amb la participació d’investigadors i experts reconeguts en el sector de les polítiques i gestió culturals, aquest volum té per missió elaborar una anàlisi crítica de la política cultural del global del territori estatal espanyol tot fent-ne balanç dels més de trenta anys d’existència.

Estructurat en quatre grans blocs, la radiografia que elabora aquest estudi permet captar les tendències i característiques principals que defineixen el sistema de polítiques culturals en el seu conjunt i diagnosticar les virtuts, febleses i reptes de futur.

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La nova edició de les Estadístiques Culturals de Catalunya, presenta les dades completes de l’any 2014, unes dades que no deixen de confirmar l’estat d’emergència permanent en el qual s’ha instaurat el sector cultural a Catalunya. Tot i que alguns indicadors apunten a un incipient canvi de tendència i en certs aspectes, les dades comencen a estabilitzar-se i remuntar lleugerament, però el panorama continua sent devastador: lleugera recuperació en els pressupostos de les administracions públiques; caiguda de l’ocupació; reducció dràstica de les despeses de les llars en productes i serveis culturals; disminució de la participació i el consum cultural en diversos sectors.