Interacció

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats. Els autors i autores identifiquen també els reptes i oportunitats que cada model planteja i les orientacions polítiques més favorables a l’hora de construir coalicions més efectives per a un desenvolupament òptim de les polítiques culturals urbanes. El llibre inclou un capítol de Clemente J.Navarro, director del Centro de Sociología y Políticas Locales de la Universitad Pablo de Olavide de Sevilla, que explica els resultats d’una enquesta sobre la planificació i política cultural a diverses ciutats espanyoles on es demostra que algunes d’aquestes polítiques responen totalment a interessos polítics i econòmics i d’altres, en canvi, són fruit d’una planificació més progressista i socialment compromesa.

«The polítics of urban cultural policy: global perspectives» divideix els divuit capítols o casos que inclou el llibre en quatre grans apartats. El primer apartat agrupa els casos que contemplen la política cultural urbana com a objecte de governança en diversos contextos urbans i nacionals. Així, per exemple, Kate Oakley explica el cas de Londres i com aquesta ciutat ha adoptat el sector de les indústries culturals com a element clau dels seus esforços per posicionar-se com a líder econòmic global. L’autora valora alguns resultats d’aquesta estratègia com a positius i d’altres com a problemàtics. D’altra banda, Eleonora Pasatti relata el cas de Bogotà i com aquesta ciutat va aprofitar un context institucional propici per adoptar eines artístiques i culturals com el mim o l’òpera per fomentar el civisme i el respecte mutu en els barris més pobres. El segon apartat del llibre aglutina els casos que es concentren en l’anàlisi de les tensions i contradiccions generades pel discurs tradicional de la ciutat creativa i que el reescriuen per tal d’incorporar-hi objectius alternatius més polítics i socials. Aquí s’hi estudia la formació del districte del circ de les arts La Tohu a la ciutat de Mont-real com a resultat d’una col·laboració públic i privada que va combina una agenda política progressista des d’un punt de vista social amb objectius de desenvolupament econòmic. En aquest apartat s’hi examinen també les contradiccions que s’amaguen darrera de la política de ciutat creativa de Berlin i els esforços comunitaris desplegats per artistes i treballadors culturals per tal de redissenyar les polítiques culturals de la ciutat.

El tercer apartat del llibre analitza els impactes de les polítiques urbanes en la producció creativa i es concentra principalment en les connexions – i sovint desconnexions – entre els esforços de planificació cultural i les necessitats quotidianes i reals dels sectors artístics i culturals. Aquí s’hi explica el cas de la ciutat canadenca de Vancouver i com la seva geografia econòmica, en combinació amb les seves polítiques urbanes i culturals, han influït en el desenvolupament dels sectors culturals de la ciutat. O el cas de Maastricht, als Països Baixos, i la seva lluita per recuperar la seva identitat en crisi en un context nacional i europeu canviant a través de la seva designació com a capital europea de la cultura. L’últim apartat aborda la formació de coalicions, xarxes, aliances i marcs identitaris entre els sectors culturals per a la defensa dels seus interessos. Així, en aquest apartat s’hi estudia el posicionament dels sectors culturals en la política de desenvolupament econòmic de la ciutat de Nova York. O els esforços de resistència i les estratègies de mobilització de la comunitat artística de Les Frigos a París en resposta a la proposta de la ciutat per re urbanitzar l’espai que havien ocupat durant dècades. Tanquen el volum dos estudis sobre la política cultural de la ciutat de Toronto que destaquen el paper dels sectors artístics i culturals en les estratègies i aliances polítiques en el desenvolupament de dos barris de la ciutat. El volum també presenta altres casos de models de polítiques culturals urbanes a les ciutats de Chicago, Rotterdam, Seul, Austin, Singapur, Los Angeles i Portland.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris