desenvolupament

Fer front al repte demogràfic, també des de la cultura


Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO)
 

El Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) ha posat en funcionament el Fòrum de Cohesió Territorial, amb la finalitat principal de coordinar la implementació arreu de l’Estat – amb diferents actors, especialment locals –, de les inversions i reformes amb relació al repte demogràfic previstes dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència estatal, que ha d’implementar els recursos del ‘Next Generation EU’ al conjunt de l’Estat.

Arts escèniques i covid-19. Un any de canvis

Aquest informe, publicat el desembre de 2020 per l’International network for contemporary performing arts (IETM), explora com s’ha adaptat el sector de les arts escèniques a l’actual context de pandèmia, i identifica algunes dels mètodes de supervivència més interessants dutes a terme pel sector en països d’arreu. A més, també ofereix recomanacions als responsables polítics sobre com donar suport al sector actualment, en un futur proper i a llarg termini.

Desenvolupament i tradició. Nous llibres sobre comunitat, turisme i cultura popular

Novetas bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.
 


Cultura i sostenibilitat a la corda fluixa

Gijs de Vries | Ifa (Institut für Auslandsbeziehungen)

Aquest 2020 es compleixen 5 anys de l’adopció de l’Agenda 2030 i dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), dels quals a Interacció se n’ha fet referència des del punt de vista de la cultura. Amb l’estudi Culture in the Sustainable Development Goals. The Role of the European Union publicat per l’Ifa, Gijs de Vries pretén oferir una visió general de l’estat de l’Agenda passats aquests 5 anys a la vegada que té en compte l’impacte provocat per la crisi en la qual ens trobem immersos actualment a causa la COVID-19.

La cultura és al cor de la identitat d’Europa.

Cooperativisme: alternativa cultural i de ciutat

Ivan Miró | Icaria

Institut de Cultura de Barcelona

Les ciutats han accelerat el seu canvi constant, un canvi en sentits diversos, que arriba justament quan el món ha frenat en sec. Com serà la ciutat en un futur proper? Es dibuixen tensions entre models culturals i especialment econòmics, que aquests dos documents ja posen de manifest abans de la pandèmia.

Capitalisme cultural que precaritza i s’apropia dels béns culturals comuns versus altres formes de fer cultura. El malson de la ciutat capitalista versus el somni de la ciutat comuna i cooperativa. Cultura precària versus cultura transformadora. Smart cities versus ciutats cooperatives. Dos llibres que contraposen les incongruents realitats presents, en aquest  cas a la capital catalana, en relació a la gestió cultural i al model de ciutat: Ciutats cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana i Cultura cooperativa a Barcelona. Guia pràctica per al cooperativisme cultural.



Plans de xoc per a la cultura - Ciutats i Covid-19

L’impacte de la pandèmia ressona per totes les ciutats del món i provoca la reacció de la ciutadania i les seves institucions a tots els nivells. Els diversos sectors culturals que també s’han vist afectats arreu del planeta, han trobat majors o menors suports gràcies als plans de xoc que sovint venen donats per les institucions més properes, els governs municipals.

 

Des del punt de vista de la política cultural, tenir una perspectiva de conjunt permet copsar com s’està reaccionant des dels diversos racons del planeta i comparar les estratègies que estan adoptant els diferents governs locals per acompanyar el sector cultural.
 

Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària

Aula 242, segona planta. Assignatura: Participació i acció comunitària. Els alumnes entren a l’aula i troben damunt de totes les taules un full en blanc. La professora es presenta i sense més preàmbuls demana als alumnes la primera tasca: “Escriviu en aquest full en quants espais del vostre barri, poble o ciutat participeu”. La professora recull els papers i amb una ràpida llambregada comprova que més de la meitat segueixen en blanc. Res més lluny del que esperava; cada començament de curs el resultat és més o menys el mateix. Sense més dilacions, continua amb la classe.Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària
 

La participació vol dir moltes coses; però per sobre de tot vol dir compromís, implicació i coresponsabilitat. La participació és  un dels elements clau per a la gestió comunitària i així és com en van parlar Judit Font, Helena Ojeda i Xavier Urbano, docents del curs “Les administracions culturals municipals i la gestió comunitària: un estat de la qüestió”, organitzat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

“La cultura és identificar-se amb alguna cosa, i t’hi identifiques quan sents passió”

Entrevista a l'Espereanceta de l'Ecomuseu de les Valls d’Àneu.

Noemí Busquets és la creadora del personatge de cabaret pagès, 100% pallarès i sense edulcorants, “Esperanceta de Casa Gassia”, que viu a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i l’ensenya a les persones que el visiten. Al llarg de 14 anys de trajectòria, aquestes visites s’han convertit en un dels grans atractius del museu i del Pallars en general. I no només això, sinó que fruit d’aquest personatge n’han sorgit tres més: l’Esperanza de la Pampa és la cosina argentina; l’Àrnica és la cosina de Barcelona, una neo-rural afincada al Pallars; i per últim, la Joana la Gascona és la cosina francesa i explica a públic tot el que vulguin saber sobre bruixeria.
 

Les quatre formen part de la mateixa família, però cadascuna d’elles té una personalitat ben marcada i diferent. Per Busquets, però, la “mater familias” és indubtablement l’Esperanceta. Ella no té pèls a la llengua i ho diu tot tal com raja. Potser aquesta és la clau del seu èxit. Això sí, el que és cert és que “l’Esperanceta agrada molt o no agrada gens”
 

Com defineix Busquets la feina que fa quan encarna l’Esperanceta o a les seves cosines? Hi ha referents propers o el seu és un cas únic? Creu necessària la presència de personatges semblants en la resta del panorama cultural actual? En aquesta entrevista li preguntem per això i molt més.

Desenvolupament rural i participatiu a través de la cultura

Wolfgang Schneider, Beate Kegler, Daniela Kob |  Transcript

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats. Quan pensem en el que ens suggereix la paraula “rural” a molts de nosaltres ens venen al cap imatges de ramats, camps i pobles petits. Així ens aproxima al context de les àrees rurals Markus Moor, un dels coautors del llibre que presentem aquí. Tanmateix, si seguim llegint veurem com afegeix altres connotacions al concepte, com ara “estils de vida agradables”, “empreses innovadores” i “activitats culturals interessants”

Vital Village. Development of Rural Areas as a Challenge for Cultural Policy” s’adreça a creadors de polítiques culturals, a investigadors i a les parts interessades dels projectes culturals (stakeholders), i pretén ser un compendi de teoria i pràctica que estudia el resultat d’estudis de polítiques culturals i presenta casos de treball d’innovació cultural a les àrees rurals. El llibre, editat per l’editorial Alemanya Transcript, centra la mirada en els entorns rurals de tot Europa, comprenent la seva diversitat i particularitats, i seguidament exposa alguns casos concrets, localitzats tant en territori alemany com en altres països europeus.

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',