urbanisme

Patrimoni cultural en acció! Descobriu les 32 bones pràctiques locals i regionals

Cultural Heritage in Action! és un pla de formació finançat per la Unió Europea i el Creative Europe Programme dut a terme per EUROCITIES en associació amb KEA, ERRIN, Europa Nostra i l’Architects’ Council of Europe. Es tracta d’un programa d’aprenentatge entre iguals que permet a les ciutats i regions reforçar les seves polítiques i iniciatives sobre el patrimoni cultural, desenvolupar solucions innovadores per preservar els béns del patrimoni cultural i fomentar l’intercanvi.

Ciutadania, cultura i usos dels espais urbans. Entrevista a Gema Jover.

Dins del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Gemma Jover ha impartit el curs ‘Ciutadania, cultura i usos dels espais urbans’, en el marc de l’Espai Claustre celebrat online els dies 20 i 22 d’octubre d’enguany.

Gema Jover forma part de monoDestudio, radicat a Castalla a la província d’Alacant, comarca de l’Alcoià.

Cultura en clau urbana

Chema Segovia | Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La ciutat com a magatzem de recursos culturals i la cultura com a forma de convivència, desenvolupament comunitari i valor social. El treball de Chema Segovia és una aposta per l’acció cultural de caràcter transversal pensada en clau de ciutat. La intervenció en cultura i el govern de la ciutat han de pensar-se de manera estretament relacionada a través d’una doble mirada: entenent les nostres ciutats des de la cultura i construint noves maneres d’intervenir sobre el camp cultural des de l’àmbit urbà.

Quan la tecnologia construeix cultura

Josian Llorente, gestor cultural, dinamitzador, docent i activista digital, va ser l’encarregat de conduir la sessió 'Aplicacions tecnològiques es l’espai públic i la creació cultural' organitzada pel CERC, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Amb ell s'inicia un periple que desgrana conceptes com ara què entenem per tecnologia, què és el moviment maker, en què consisteix el hardware lliure, etc. Amb aquestes definicions apropa la tecnologia a la cultura i reflexiona al voltant de l’aplicabilitat de la tecnologia a l’espai públic a través de la creació cultural.

Cultura i espai públic

Nous usos i funcions

amb Maria Sisternas 

La cultura està directament vinculada amb la gestió de l’espai públic, ja que aquest acull formes d’expressió de la col·lectivitat que sempre tenen una certa connotació cultural. Els usos dels diferents espais creen focus de creativitat i de trobada de col·lectius, però de vegades també generen tensions que cal saber afrontar. La noció d’espai públic implica, per tant, el diàleg i la col·laboració amb la ciutadania.

Aquesta és la premissa de la qual ha partit el repte moderat per Maria Sisternas, arquitecta especialitzada en el desenvolupament de les ciutats globals i la interacció entre els àmbits digital, social i econòmic involucrats en les transformacions urbanes.

Cultura i espai públic. Nous usos i funcions | L’articulació territorial i la cooperació entre municipis

El lloc ens fa i ens defineix. És per això que en aquets dos darrers reptes que presentem, l'espai n'és protagonista. Les polítiques culturals han de tenir en compte aquest espai, aquesta situació. Des dels usos de l'espai públic a la relació territorial, les polítiques culturals poden millorar la vida de les grans metròpolis però també als petits municipis.

Desenvolupament urbà a través de la cultura. Els casos de València i Barcelona

Joaquim Rius-Ulldemolins | Universitat de València

Des de les ciutats estat italianes i les seves catedrals i palaus de refinada arquitectura fins a les megalòpolis d’Orient Pròxim i els gratacels i museus bandera, les arts han conformat un element d’identitat i atracció per a les urbs i projecten les aspiracions i la manera de viure dels seus habitants".

Segons Rius-Ulldemolins, autor de «Cultura, gobernanza local y desarrollo urbano» la relació entre ciutat i cultura és una relació històrica, present des de l’època del Renaixement, i va directament lligada al desenvolupament dels museus, teatres i òperes.

Drets culturals, drets humans i llibertats fonamentals a l'espai públic.

L'espai públic és un espai lliure, inclusiu i divers de persones que gaudeixen realment de les mateixes oportunitats, drets humans i culturals?

Avui, 22 d’octubre, serà presentat a l’Assemblea General de les Nacions Unides l’informe «Promotion and protection of human rights: human rights questions, including alternative approaches for improving the effective enjoyment of human rights and fundamental freedoms», de Karima Bennoune, relatora especial sobre els drets culturals

L’infome es centra en la importància dels espais públics pel lliure gaudi dels drets humans, i en particular, dels drets culturals. S’assenyala que per tal d’assegurar la garanties de drets humans recollides als diversos instruments internacionals, especialment pel que fa als drets culturals, és necessari que totes les persones gaudeixin d’espais públics adequats, sense cap mena discriminació. Per tant l’espai públic ha de ser considerat com un assumpte relatiu als drets humans.

El pas del turisme cultural

Del ‘jamón’ o el big fun, hi ha espais que s’aixopluguen sota la designació de museu quan en canvi ocupen un espai d'atracció turística en racons que gaudeixen d’aquest públic potencial. De vegades funcionen, d’altres no tant, però malgrat el terme museu solen evidenciar clarament el seu objectiu. Hi ha polítiques, projectes i operacions urbanístique però, que malgrat la seva finalitat d’atracció turística i econòmica es vesteixen de cultura per assolir una millor acceptació entre els locals. Veiem-ne un cas.

Els reptes de la cultura a les ciutats

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.