ciutats creatives

La cultura no és només un reflex del món que ens envolta, sinó també una provocació, un desafiament a les nostres normes i ideals, i una plataforma per expressar, compartir i donar forma als nostres valors.
 

Així és com les ciutats membres del World Cities Culture Forum entenen la cultura, al temps que comparteixen el seu convenciment pel que fa al rol que pot jugar per lluitar contra l’emergència climàtica. La cultura pot ser provocadora del canvi climàtic. No té tota la responsabilitat, en efecte, però si que pot (i hauria) de desenvolupar un paper important al respecte. Per aquest motiu, el World Cities Culture Forum col·labora amb Julie’s Bicycle, una organització dedicada a l’acció cultural a favor del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, i ha elaborat «Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture». Aquest informe comprèn les bones pràctiques de catorze ciutats membres del Fòrum i subratlla les iniciatives més creatives desenvolupades amb el propòsit de lluitar contra el canvi climàtic.

Cultural Cities Enquiry | Core Cities UK

En el nostre món cada vegada més urbanitzat, les ciutats tenen un paper únic i innegable a l'hora de donar suport a la cultura. Les ciutats serveixen a poblacions ben diverses, són centres creatius vitals per a àrees metropolitanes o territorials més àmplies i ofereixen oportunitats per a les properes generacions d'artistes i creatives. El valor de la cultura a la nostra vida cívica és indiscutible. Una escena cultural vibrant i pròspera es reconeix com un actiu local cada vegada més important.

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.

Maria Victoria Sánchez Belando | City, Culture and Society 8 (2017) 35-42

Barri de la Bordeta, gener de 2010. La Plataforma “Can Batlló és pel barri” llança un ultimàtum: si l’11 de juny de 2011 les excavadores no han entrat al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil, les veïnes l’ocuparan. Comença el compte enrere de l’anomenada campanya “Tic, tac”. La reclamació: que es complexi amb el Pla General Metropolità de 1976, que preveia la creació de zones verdes i equipaments en aquella zona. 11 de juny de 2011: s’obre una de les naus, el Bloc 11. Ha nascut un espai social autogestionat pel veïnat. A fi d’analitzar de quina manera Can Batlló representa una alternativa a les polítiques de les ciutats creatives, Maria Victòria Sánchez Belando ha escrit “Building alternatives to the creative turn in Barcelona: The case of the socio-cultural centre Can Batlló”.

Frances Moore i Graham Henderson | Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica i Music Canada

La música sol ressonar amb més força entorn les aglomeracions urbanes. S’hi concentren més espais on poder crear i mostrar música, hi sorgeixen més bandes, s’hi celebren festivals, o simplement hi trobem més músics al carrer. Podríem dir que de ciutats musicals en trobem arreu del món, però hi ha unes premisses essencials segons l'IFPI, per considerar aquestes, com a ciutats musicals:

Oli Mould | Routledge

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser «Creative Cities: What they are and how not to be one» (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la «creativitat»; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura. Malgrat tot, a les ciutats encara bullen milers de focus genuïnament artístics i creatius; són els espais per a la creativitat amb ‘c’ minúscula, els espais de la subversió urbana que Mould posa en relleu a «Urban subversion and the creative city».

Camille Bosqué, Ophelia Noor, Laurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

SPACE

Darrerament, en ciutats d’arreu del món com Londres, São Paulo, Nova York i Barcelona s’està intensificant la lluita contra la instrumentalització de l’art i la cultura, sobretot a través de la tecnologia, per regenerar espais urbans en benefici exclusiu del sector privat. Xarxes urbanes d’artistes, comunitats d’immigrants o estudiants es mobilitzen públicament per reclamar el dret a una ciutat per a tothom. «Artists in Tech Cities» és un estudi pilot sobre les intervencions que estan tenint lloc a Silicon Rondabout, Shoreditch i Here East, a l’est de Londres; àrees que han patit els intents, per part del Govern, de reorientar l’economia de base cap a una economia digital basada en clústers tecnològics, sobretot a partir de la iniciativa ‘East Technology City’ de 2010 i dels Jocs Olímpics de 2012.

Culture for Cities and Regions

Si us interessen les polítiques culturals en l’àmbit de les ciutats, aquest és un recurs per a vosaltres. El web ‘Culture for Cities and Regions’ posa al vostre abast un projecte dedicat a la promoció de la inversió en cultura a les ciutats i regions europees i a la transferència d’aquest coneixement, mitjançant un catàleg de bones pràctiques amb 70 casos d’estudi de lliure disposició.

Carl Grodach, Daniel Silver (eds.) | Routledge

Llibre que presenta una selecció d’estudis de models de política cultural urbana desenvolupats a una vintena de grans ciutats dels cinc continents. Cada cas, explicat per un acadèmic o expert internacional, descriu les dinàmiques i interrelacions entre els agents polítics, econòmics, institucionals, socials, culturals i artístics, governamentals i no governamentals, que han influït en la configuració d’aquestes polítiques urbanes directament connectades amb les arts, la cultura i la creativitat. L’objectiu del volum és analitzar i comparar estratègies i maneres de fer política cultural urbana en diferents tipus de contextos, avaluar-ne els resultats així com el seu impacte en la governança de les ciutats.