Notícies

Preparar la lectura. Quan l'espai esdevé cultura


  

Hem après a observar molt bé allò que passa dins dels equipaments. Potser encara ens costa observar allò que aquests equipaments fan possible.

Quan pensem en els espais de la cultura, el primer que acostuma a aparèixer són els equipaments. Però els espais culturals no s'esgoten en la seva arquitectura ni en els serveis que ofereixen. També es defineixen per les relacions, les pràctiques i les possibilitats que fan emergir.

Abans que comenci el debat


  
Preparar la lectura · Llegir el debat abans que comenci

Les Jornades Interacció són un espai de conversa. Durant dos dies, professionals de la cultura, l'arquitectura, l'urbanisme, el pensament i la gestió pública compartiran preguntes sobre un mateix tema: els espais de la cultura.

Arribar a aquestes converses també és arribar a un conjunt de preguntes.

Arquitectes, antropòlegs, urbanistes, filòsofs o gestors culturals utilitzen llenguatges diferents per abordar, sovint, les mateixes qüestions. Aquesta diversitat enriqueix el debat, però també pot dificultar la identificació del que realment està en joc.

Per això neix Preparar la lectura.

ACTUALITAT

  
  
Quan donem suport a un cineclub, a què estem donant suport?
  
  
Les dades del cineclubisme català mostren una activitat consolidada i una capacitat notable de convocatòria. També permeten preguntar-nos què sostenen aquestes organitzacions més enllà de les projeccions.

#Som311. El pols cultural dels municipis de Barcelona

  
  
  
Juliol i agost de 2026

Decidir què hi pot passar
  
  

Un espai no esdevé cultural simplement perquè aculli una activitat. Ho fa a través de decisions que en defineixen els accessos, els usos, les relacions i les capacitats d’intervenció.

Els equipaments que canvien sense desaparèixer


  
Aquest article sorgeix de la lectura de Flexibilidad, permanencia y cambio en arquitectura (Tárrago Mingo i Pérez-Herreras, 2025), una reflexió sobre les relacions entre transformació, permanència i interpretació en arquitectura que permet obrir noves preguntes al voltant dels equipaments culturals contemporanis.

#Compartim estiu. Què estem disposats a sostenir?


  
  
Fa temps que allò que les polítiques i les institucions culturals produeixen, programen o conserven ja no sembla suficient per justificar-les. Els demanem que garanteixin drets, construeixin relacions, eixamplin la participació, sostinguin la creació i ajudin a interpretar un present cada vegada més difícil de llegir. Les entrevistes que hem anat recollint aquest estiu permeten fer una pregunta menys habitual: si esperem tot això de la cultura, què estem disposats a sostenir perquè sigui possible?


Els meu millors consells, d'Oriol Lladó Esteller

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

El marge de maniobra de la cultura


  
Les polítiques culturals han parlat durant anys d’accés, participació, innovació o digitalització. Però què passa amb la cultura quan les condicions mateixes de percepció, atenció i memòria es transformen sota sistemes governats per algoritmes, protocols i captura permanent de l’experiència? Els textos d’Íngrid Guardiola s’han convertit en un dels espais més incisus per pensar aquesta mutació. No perquè ofereixin models de gestió cultural, sinó perquè obliguen a preguntar-se quin marge de maniobra real conserven avui les institucions culturals dins societats cada vegada més accelerades i protocol·litzades.  

La política cultural també es decideix abans dels projectes


  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública.

Com canvia la legitimitat de les institucions culturals


  
L'últim informe de la Comissió Europea sobre biblioteques públiques pot llegir-se com un indici d'una transformació en la manera de justificar el valor de les institucions culturals. No tant perquè redefineixi les funcions de les biblioteques, sinó perquè amplia la manera d'explicar per què són necessàries.