Interacció

Jorge Wagensberg | Tusquets

Hi ha alguna fórmula per escapar de la mediocritat? Com podem reconèixer quins ambients propicien les idees i quins les reprimeixen? Jorge Wagensberg, doctor en física i investigador en matemàtica, filosofia de la ciència i museologia científica, entre d’altres disciplines, i director durant 15 anys del museu CosmoCaixa, desenvolupa en aquest assaig tota una teoria sobre la creativitat que repassa les grans descobertes de la història de la humanitat en els camps de l’art, la ciència i la quotidianitat gràcies al mutu intercanvi d’idees.

Wagensberg serà l'engarregat de conduir la conferència «Teoria de la creativitat: Eclosió, grandesa i misèria de les idees» a Interacció17.

«Teoría de la creatividad. Eclosión, gloria y miseria de las ideas» es desmarca dels trucs del coaching, però: parteix del rigor de quatre articles del mateix autor, publicats entre 2014 i 2016 a la revista sobre evolució i cognició «Biological Theory», tres dels quals s’ofereixen traduïts com a annexos. En ells i al llarg dels tres capítols en què s’estructura la aquesta obra, Wagensberg posa de manifest que renunciar a invertir en coneixement només té sentit quan la incertesa del món es redueix a zero; és a dir, mai.

1. Seleccionar.  En aquest capítol l’autor distingeix entre les idees naturals i les culturals, i els diversos tipus de selecció que es donen entre elles. Es parla de l’economia blava, per exemple, que tracta d’aquelles idees presents a la natura que la cultura no ha sabut abordar encara, o de l’obsolescència d’algunes idees culturals a causa dels avenços tecnològics.

2. Buscar. En aquest capítol s'explica com funciona la creació de coneixement segons el mètode científic i les claus per activar-la, a partir de les paradoxes que obtenim a l’observar com funciona el món. Com s’aconsegueixen idees noves? Segons Wagensberg, a partir de:

• La innovació per intuïció: És la cerca d’idees a partir d’altres idees, per analogia, combinació i extensió. Un cas il·lustratiu és el de Mandelbrot i la seva teoria de la geometria fractal, present en obres contemporànies com la Torre Eiffel o les pintures de Hokusai i plantejada en alguns articles científics, però que només ell va saber desenvolupar, a partir de l’observació d’una pintura de Dalí.

• La innovació per comprensió: Significa observar un tros de realitat i considerar-ne variacions.

• La innovació per concepció global del món: Apel·la a la consideració de l’esperit del temps en què ens trobem (el Zeitgeist de Hegel). El cas d’Einstein i la seva teoria de l’equivalència és paradigmàtic, perquè no disposava de paradoxes que l’encaminessin a la descoberta, però hi va arribar parant atenció a la seva concepció estètica del món i aproximant-se a la metafísica.

3. Conèixer. En aquest capítol s’estableix una classificació dels tipus d’idees (per pensar el món, per comprendre’l, per canviar-lo i per viure-hi) i les disciplines en les quals s’emmarquen, com ara les matemàtiques, el llenguatge, l’art, la tècnica o la moral. A més, es parla de les classes de gaudi intel·lectual que proporcionen.

L’epíleg destaca quatre fites en la historia de la creativitat humana, com ara la «Chacona» de Bach, l’obra mestra per a violí creada cap al 1720 que va suposar la descoberta d’un nou llenguatge musical. En suma, es tracta d’un llibre que val la pena tenir en compte per comprendre els mecanismes de producció i difusió de coneixement i crear espais culturals que els propiciïn.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris