Què és la cultura?


Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Aquest primer debat volia abordar tot allò relacionat amb la definició, límits i possibilitats de la cultura, amb la participació de Xisca Homar – professora de filosofia-, Adrià Pujol – antropòleg, escriptor i traductor -, Míriam Cano – poeta, escriptora, articulista i llicenciada en Humanitats – i Helios F. Garcés – escriptor, poeta i articulista-, moderat per la periodista Sandra Vicente. 
 
 
 


 Sandra Vicente, Adrià Pujol, Míriam Cano, Xisca Homar i Helios F. Garcés al debat a l’Ateneu l’Harmonia.
 
 

La cultura dona forma a com habitem el món, va començar Xisca Homar, "i són totes les experiències i pràctiques humanes".  Si existeixen fronteres sobre què és i què no és cultura és per una raó interessada de les elits. "El problema és la convenció occidental i la tendència a associar que la cultura és la producció cultural, i a allunyar-nos de tot allò que travessa les nostres vides. Una coral, una paella popular pot ser cultura, això genera vincles i dels vincles en poden sortir moltes coses”, va apuntar Míriam Cano.

Helios F. Garcés va insistir en la importància del context social i històric dels estats contemporanis blancs i europeus que defineixen les fronteres sobre la cultura. "És fonamental entendre qui són les persones a qui s’adrecen les polítiques de promoció de cultura, les seves condicions materials i la seva posició en una societat jerarquitzada". 

"La divisió entre alta i baixa cultura és un debat desfasat, és una dicotomia superada, el deixaria de banda. Al segle vint, moltes experiències culturals de l’àmbit privat, familiar o popular han passat a ser béns de consum", va cloure Adrià Pujol.

Sobre la utilitat de la cultura i el paper "paternalista" de les institucions de l’estat, Míriam Cano va assenyalar que "les pràctiques proteccionistes de les subvencions no van acompanyades d’un estudi de necessitats ni d’acompanyament a la comunitat a qui van dirigides". "Quantes vegades hem vist equipaments culturals que han quedat deserts?” es va interrogar.

Adrià Pujol va assenyalar com a exemple positiu les guixetes de cultura en ciutats com Berlin o Londres: diners a fons perdut per a la producció cultural, “un concepte liberal de patrocini o mecenatge però que s’escapa del xec pagaré paternalista de l’estat”.
 


 
 

Pots llegir la relatoria sencera al web de KULT
 


 


 

_____________________________________________________________________