espais de creació

Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

 
Setmana 14 de l’any i la primavera ja es deixa notar! Amb el canvi de mes i l’energia renovada, el sector cultural es posa en marxa amb noves propostes, reflexions i tendències que val la pena seguir de prop.

A #compartim, cada dilluns fem una selecció dels articles, informes i opinions que ens han semblat més interessants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu!
 
  

Sarabanda d’abril

Narcís Comadira, 28 de març de 2025

L'article reflexiona sobre la fragilitat d'abril, entre tradicions i incerteses globals. Narcís Comadira destaca la deshumanització de certs esdeveniments, com la comercialització de Sant Jordi, i ofereix una visió crítica de les tensions actuals

Publicat l'octubre de 2024 i elaborat per Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), aquest Codi de bones pràctiques per a concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, amb l’objectiu que l’apliquin els museus, monuments i centres d’art —tant de titularitat pública com privada— per propiciar així convocatòries de concursos de direcció i caps d’àrea modèliques.
 

En els darrers temps, les associacions de professionals d’arts visuals han detectat nombroses convocatòries de concursos de direcció en museus, monuments i centres d’art del país —tant de titularitat pública com privada, però receptors de fons públics— que han creat controvèrsia

Espai de Marge es proposa acollir ballarins, creadors plàstics, escriptors i artesans d’oficis tradicionals en un centre on gaudir de temps per al treball i la reflexió entre boscos, vinyes, ametllers i oliveres.
 

Una masia de finals del segle XVIII en estat ruïnós enmig d’una zona agrícola i forestal de l’Alt Penedès afronta un nou futur reconvertida en residència artística. El projecte, Espai de Marge, s’ubica al barri Montjuïc de Font-rubí, un entorn completament rural que es vol potenciar com a font d’inspiració i concentració. “Teniem molt clar que no volíem fer un allotjament rural, sinó obrir i compartir els nostres espais interiors i exteriors per a què flueixi la creació artística”,

Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.