espais de creació

Tercer Llocs a Europa: laboratoris ciutadans per a la cultura i la innovació


Explorem a través de dos informes el paper dels tercer llocs en la transformació social i cultural a Europa. Els documents recullen experiències destacades, com el cas de Cowact rural a Catalunya, i reflexionen sobre els reptes i les oportunitats d'aquests models a escala municipal.
  

En els darrers anys, el concepte de tercer llocs s’ha convertit en un motor de transformació social, cultural i econòmica a Europa. Al març de 2025, l’Agència Nacional de la Cohesió Territorial de França va publicar dos informes que exploren el paper d’aquestes iniciatives en diferents països europeus.

#Compartim. Setmana 14

 
Setmana 14 de l’any i la primavera ja es deixa notar! Amb el canvi de mes i l’energia renovada, el sector cultural es posa en marxa amb noves propostes, reflexions i tendències que val la pena seguir de prop.

A #compartim, cada dilluns fem una selecció dels articles, informes i opinions que ens han semblat més interessants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu!
 
  

Sarabanda d’abril

Narcís Comadira, 28 de març de 2025

L'article reflexiona sobre la fragilitat d'abril, entre tradicions i incerteses globals. Narcís Comadira destaca la deshumanització de certs esdeveniments, com la comercialització de Sant Jordi, i ofereix una visió crítica de les tensions actuals

Codi de bones pràctiques per a convocatòries de concursos de direcció i caps d'àrea de museu, monuments i centres d'art


Publicat l'octubre de 2024 i elaborat per Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), aquest Codi de bones pràctiques per a concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, amb l’objectiu que l’apliquin els museus, monuments i centres d’art —tant de titularitat pública com privada— per propiciar així convocatòries de concursos de direcció i caps d’àrea modèliques.
 

En els darrers temps, les associacions de professionals d’arts visuals han detectat nombroses convocatòries de concursos de direcció en museus, monuments i centres d’art del país —tant de titularitat pública com privada, però receptors de fons públics— que han creat controvèrsia

Espai de Marge, una masia per acollir processos de creació, formació i experimentació artística a Font-rubí


Espai de Marge es proposa acollir ballarins, creadors plàstics, escriptors i artesans d’oficis tradicionals en un centre on gaudir de temps per al treball i la reflexió entre boscos, vinyes, ametllers i oliveres.
 

Una masia de finals del segle XVIII en estat ruïnós enmig d’una zona agrícola i forestal de l’Alt Penedès afronta un nou futur reconvertida en residència artística. El projecte, Espai de Marge, s’ubica al barri Montjuïc de Font-rubí, un entorn completament rural que es vol potenciar com a font d’inspiració i concentració. “Teniem molt clar que no volíem fer un allotjament rural, sinó obrir i compartir els nostres espais interiors i exteriors per a què flueixi la creació artística”,

La Casa del Bosc

         

La Casa del Bosc és un espai cultural i social dirigit per Berta Puigdemasa. Puigdemasa és arpista de formació clàssica (Conservatori de Barcelona, Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, Koninklijk Conservatorium Den Haag, Conservatoire National Régional de Paris, École Normale de Musique de Paris i Université Paris Sorbonne), està en constant recerca d’innovació sonora, artística i cultural,

Què és la cultura?


Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT, que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

L’impacte de la COVID-19 sobre les residències artístiques

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

'Territori contemporani'. Capítol 22

Aquest programa de 'Territori Contemporani' comença a Granollers. L'espai d'arts Roca Umbert és un centre de creació, producció, difusió i formació d'art contemporani que lidera el Programa d'Arts Visuals de Roca Umbert i que crea espais de comunicació entre la ciutadania i els artistes.

Fem lloc al tercer lloc?

Jean-Pierre Saez [dir.] | L’Observatoire des politiques culturelles

El número 52 de la revista l’Observatoire està dedicada al concepte «Tiers-Lieu» (tercer lloc), el qual té força presència a França. 

El concepte neix l’any 1989 a Estats Units, de la mà del sociòleg Ray Oldenburg. Té a veure amb un espai que no és el mateix que el domèstic (primer lloc) ni el laboral (segon lloc), en els quals les persones invertim la major part del nostre temps, sinó que es tracta d’un altre espai on socialitzar i practicar tota diversitat d’activitats durant el temps lliure. A més, és normalment un indret reclamat per la pròpia comunitat amb un fort sentiment de pertinença. Com és ben sabut, el tercer lloc no necessàriament té a veure amb l’àmbit cultural, ja que fins i tot una botiga de barri pot arribar a ser-ho, però en moltes ocasions si que sorgeix aquesta vinculació. 

'Territori contemporani'. Capítol 17

El primer capítol de la nova temporada de Territori Contemporani, visita la Fundació Taller Josep Llorens Artigas a Gallifa (Vallès Occidental). Aquesta fundació privada té per objectiu enriquir l'artista en la tècnica de la ceràmica i al ceramista en el coneixement de l'art.

Coneixem també a Frederic Amat, un pintor de mirada polièdrica i poètica que desafia qualsevol categorització, tant física com mental, quan crea una obra.