Notes per pensar —i governar— la política cultural local a final de 2025

Cartografies obertes: allò que encara no es deixa tancar
El final del 2025 arriba després d'un any intens, marcat per una abundància de debats, marcs i conceptes que sovint han avançat més ràpid que la nostra capacitat de pensar-los. En aquest context d'acceleració, els articles publicats a Interacció no dibuixen tant un balanç com una necessitat: aturar-se, mirar amb més calma i recuperar criteri. No per tancar discussions, sinó per situar-les. El que hi emergeix no són respostes clares, sinó un conjunt de tensions persistents —entre mesurar i comprendre, entre participar i decidir, entre cuidar i incomodar, entre els relats globals i la realitat municipal— que defineixen bona part de la política cultural actual.
#Compartim. Setmana 47
Els debats d'aquesta setmana situen els museus en un camp de forces on conflueixen qüestions de cura, poder, sostenibilitat i memòria. Des de la tendresa com a gest polític fins a la tensió entre finançament i mandat públic, passant pels reptes descolonials i la governança, emergeix una idea compartida: els museus ja no poden definir-se només com contenidors d'obres, sinó com espais on es negocien valors i relacions. Llegits des del territori, aquests moviments ajuden a entendre com es reconfiguren les institucions culturals i què implica, avui, sostenir el caràcter públic d'un museu.
Museus que acaronen
Alba Correa, 23 de novembre de 2025
L’article presenta la proposta de Blanca Arias a Blandito, blandito: pensar els museus des de la tendresa com a manera de qüestionar les fronteres que han separat institucions i públics.