Què és la cultura?

Relatoria de la primera conversa del Cicle de Debats KULT, amb la participació de Míriam Cano, Helios F.Garcés, Xisca Homar i Adrià Pujol.
 

L’Ateneu L’Harmonia va acollir el dijous 16 de setembre la primera conversa del Cicle de Debats KULT [2], que se celebren durant la tardor del 2021 en quatre espais comunitaris i culturals de Barcelona. Aquests debats volen ser un espai temporal de pensament per compartir reflexions i experiències que contribueixin en el debat sobre el model cultural i les noves formes de la participació de les comunitats en la creació i difusió de continguts culturals.

Aquest primer debat volia abordar tot allò relacionat amb la definició, límits i possibilitats de la cultura, amb la participació de Xisca Homar – professora de filosofia-, Adrià Pujol – antropòleg, escriptor i traductor -, Míriam Cano – poeta, escriptora, articulista i llicenciada en Humanitats – i Helios F. Garcés – escriptor, poeta i articulista-, moderat per la periodista Sandra Vicente. 
 
 
 

 Sandra Vicente, Adrià Pujol, Míriam Cano, Xisca Homar i Helios F. Garcés al debat a l’Ateneu l’Harmonia.
 
 

La cultura dona forma a com habitem el món, va començar Xisca Homar, "i són totes les experiències i pràctiques humanes".  Si existeixen fronteres sobre què és i què no és cultura és per una raó interessada de les elits. "El problema és la convenció occidental i la tendència a associar que la cultura és la producció cultural, i a allunyar-nos de tot allò que travessa les nostres vides. Una coral, una paella popular pot ser cultura, això genera vincles i dels vincles en poden sortir moltes coses”, va apuntar Míriam Cano.

Helios F. Garcés va insistir en la importància del context social i històric dels estats contemporanis blancs i europeus que defineixen les fronteres sobre la cultura. "És fonamental entendre qui són les persones a qui s’adrecen les polítiques de promoció de cultura, les seves condicions materials i la seva posició en una societat jerarquitzada". 

"La divisió entre alta i baixa cultura és un debat desfasat, és una dicotomia superada, el deixaria de banda. Al segle vint, moltes experiències culturals de l’àmbit privat, familiar o popular han passat a ser béns de consum", va cloure Adrià Pujol.

Sobre la utilitat de la cultura i el paper "paternalista" de les institucions de l’estat, Míriam Cano va assenyalar que "les pràctiques proteccionistes de les subvencions no van acompanyades d’un estudi de necessitats ni d’acompanyament a la comunitat a qui van dirigides". "Quantes vegades hem vist equipaments culturals que han quedat deserts?” es va interrogar.

Adrià Pujol va assenyalar com a exemple positiu les guixetes de cultura en ciutats com Berlin o Londres: diners a fons perdut per a la producció cultural, “un concepte liberal de patrocini o mecenatge però que s’escapa del xec pagaré paternalista de l’estat”.
 

Pots llegir la relatoria sencera [3] al web de KULT
 

_____________________________________________________________________