Interacció

CoNCA

El CoNCA ha presentat l’informe «Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» que, segons Carles Duarte, «ha d’ajudar-nos a adquirir perspectiva sobre la realitat quotidiana de la cultura». Després d’anys de retrocés dels indicadors, les dades mostren que hi ha una tendència a l’estabilització i fins i tot al creixement: el sector editorial ha augmentat un 5,3% la facturació i el cinema ha registrat un 8,2% d’increment del nombre d’espectadors a les sales. Malgrat tot, l’assistència i participació als museus catalans ha davallat un 6,1% i un 12,4% respectivament, i la música en viu també ha perdut al voltant del 4% de concerts programats i assistents.

Altres qüestions que preocupen, tal com apuntava Gemma Sendra, són «les davallades en la despesa de les administracions públiques, de les caixes d’estalvis i la reducció de l’assistència a activitats culturals, que suposa el 70% dels ingressos i que és aportat exclusivament pels ciutadans, fet que justifica el desenvolupament de polítiques de públics». Així mateix, es reclama al Departament de Cultura un increment dels pressupostos que permeti arribar al 2% i crear llocs de treball i noves empreses culturals: «l’esforç pressupostari de l’Administració no s’ajusta a la realitat del país.»

L’informe inclou cinc documents fruit de col·laboracions externes, els quals aprofundeixen en alguns dels reptes que es van identificar en l’informe anual de 2013, i que se centren en l’augment de la participació del finançament privat en els projectes culturals, el canvi de paradigma de la revolució digital i l’atenció a la pluralitat a través de la promoció dels drets culturals de dones i joves, principalment.

Destaquem l’estudi d’Anna Villarroya, «Dones i polítiques culturals», que a través de l’anàlisi de l’evidència empírica i dels marcs de regulació actuals constata que la igualtat de gènere és un tema oblidat en el disseny, conceptualització, implementació i avaluació de les polítiques culturals. Les dones tenen un pes majoritari en el consum, en el mercat laboral i en l’educació artística, però continuen tenint restringit l’accés a càrrecs tècnics i directius: els gatekeepers són homes, majoritàriament. Els objectius principals són implementar les lleis existents en matèria de gènere i les polítiques de conciliació laboral, amb models més flexibles.

D’altra banda, els estudis de Judit Vidiella «Educació i cultura en l’àmbit no formal: encreuaments i desafiaments» i «Polítiques culturals: anàlisi del “currículum ocult”» posen en qüestió l’espai formal tradicional de l’educació i plantegen la reflexió sobre la contribució del treball educatiu i pedagògic al sector cultural.

A més, amb l’objectiu d’adquirir perspectiva de la realitat del sector, el CoNCA ha convidat una sèrie d’agents culturals a participar en una enquesta, els resultats de la qual han sobtat per la divergència i el distanciament que mostren envers la política del Departament de Cultura, que suspenen amb un 4,16 sobre 10. A la gràfica següent es mostra una comparativa entre les prioritats dels agents i aquelles que percep en l’Administració: el reforç de la identitat nacional, la promoció de la internacionalització i la difusió del patrimoni.

La presentació de l’«Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural» va acabar amb un torn obert de preguntes que van evidenciar la necessitat de comptar amb una plataforma a disposició dels ciutadans en què es publiquin les dades sobre cultura de forma no agregada, per tal d’evitar biaixos i imprecisions, i que permeti observar l’evolució del sector i prendre decisions d’acord amb les darreres tendències.

PDF: Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural

HTML: Estat de la cultura i de les arts 04_2016. Nexes i divergències en la política cultural

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris