Patrimoni cultural

Al vostre dia a dia com a tècnics i responsables municipals de cultura, el patrimoni històric local és una presència constant. El veieu en els espais emblemàtics, però també en aquells detalls que, sense fer soroll, expliquen qui som: una façana que guarda la petjada d’un altre segle, una font que ha estat punt de trobada durant generacions, un element escultòric que ja forma part de la memòria col·lectiva.

Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.

Després de la pausa estival, tornem amb un #compartim especial dedicat als mesos de juliol i agost. Han estat setmanes intenses per al debat cultural: des de les crítiques al discurs multicultural fins als reptes de la burocràcia, passant pel paper dels videojocs, el patrimoni, la llengua, la IA o la relació entre cultura i salut. També hi hem trobat reflexions poètiques i propostes per imaginar futurs més esperançadors. Aquí teniu una selecció de lectures que ens ajuden a reprendre el pols cultural amb la mirada atenta i crítica de sempre.
  
              
  

El buit del patrimoni

El monstre del patrimoni

Alberto Velasco Gonzàlez, 29 d'agost de 2025

Alberto Velasco recorda la figura d’Eduard Carbonell, clau en la consolidació del patrimoni i els museus a Catalunya, i denuncia la manca actual de referents en el camp de la museologia.

Setmana 25 de l’any i les tensions entre creació, tecnologia i memòria col·lectiva s’obren pas entre les lectures destacades. Hi ha una idea que ressona en molts dels textos que compartim aquesta setmana: la necessitat de recuperar espais per a una pràctica cultural més conscient, crítica i situada. Des del joc digital fins als museus, passant per la música, la intel·ligència artificial o el paisatge, les mirades que recollim qüestionen les lògiques de consum accelerat, els relats dominants i els silencis institucionals. I ens recorden, cadascuna a la seva manera, que crear i compartir cultura és alguna cosa més que programar activitats o gestionar equipaments: és decidir com volem viure junts, i què estem disposats a defensar en un món que sovint premia la rendibilitat per damunt del sentit.
  
  

Jugar no és consumir

Ser o consumir: sobre la manera en la que nos relacionamos con el videojuego 

Mario García, 17 de juny de 2025 

Aquest text qüestiona els hàbits de consum accelerat de videojocs, comparant-los amb el consum de menjar ràpid: immediat, superficial i sense impacte durador.

Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat  
  .  
  
  

La impostura com a norma social

El porvenir de la impostura

Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025

Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,

Nou exconsellers i exconselleres de Cultura de la Generalitat han fet públic un manifest on defensen que les pintures murals de la sala capitular de Sixena, actualment al MNAC, no haurien de ser traslladades. Argumenten que són obres extremadament fràgils i que un moviment físic comportaria riscos irreparables. També posen en valor la tasca del MNAC com a garant de la conservació i la difusió del patrimoni, en un context museogràfic adequat i reconegut internacionalment.
  
  

  
Setmana 22 i el debat cultural es presenta amb una força poc habitual. El patrimoni es converteix en camp de batalla política, la cultura en justificació d’impactes ambientals, i la creació en territori de tensions entre suport institucional i llibertat artística. També hi ha lloc per a preguntes sobre ètica i tecnologia, noves pràctiques de mediació i iniciatives de foment lector en espais sovint invisibilitzats. A #compartim, fem un recull dels textos que obren reflexions necessàries i posen el focus en els dilemes més vius del sector. Aquí ho teniu.
  
  

Rescat o restitució?

El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?

Guerau Xipell Casol, 29 de maig de 2025

Guerau Xipell defensa que les pintures murals de Sixena van ser salvades del foc i conservades exemplarment al MNAC, seguint estàndards internacionals.

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.
  
  

Els municipis, clau en la nova convocatòria Horizon Europe sobre patrimoni immaterial i resiliència social

La Comissió Europea ha obert una nova convocatòria dins del programa Horizon Europe per finançar projectes que posin el patrimoni cultural immaterial (PCI) al centre de les estratègies de resiliència comunitària. Amb un pressupost total de 12 milions d’euros, la crida busca solucions innovadores que connectin el coneixement tradicional amb els reptes actuals: el canvi climàtic, la migració, el despoblament rural o la pèrdua de vincles intergeneracionals.

 
 Nova setmana, nou compartim! 

Hem explorat les xarxes per seleccionar articles, informes i opinions que val la pena llegir. Voleu estar al dia de les tendències i debats del sector cultural? Aquí ho teniu.

Bob Dylan. La informació i allò altre.

Enric Casasses, 25 de març de 2025

​En aquest l'article, Enric Casasses analitza l'evolució artística i personal de Bob Dylan, destacant els múltiples canvis de personalitat i estils musicals que ha experimentat al llarg de la seva carrera.